Bones perspectives a les negociacions per al futur del Bravium de Reus

L'Arquebisbat de Tarragona hauria renunciat a les exigències fetes públiques el mes de gener

L'edifici, propietat de l'Església, podria acabar-se convertint, temporalment, en equipament municipal
L'edifici, propietat de l'Església, podria acabar-se convertint, temporalment, en equipament municipal | Jordi Olària Gras
20 de març del 2023
Actualitzat a les 16:28h
El teatre Bravium de Reus podria acabar convertint-se, finalment, en un teatre municipal. Segons ha informat Canal Reus TV, les negociacions entre l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i l'Arquebisbat tindrien bones perspectives. El mitjà apunta que l'Església hauria renunciat a les exigències que, a finals de gener, havien trencat l'acord.

Consultat per TarragonaDigital, des de l'Ajuntament de Reus només es confirma que es mantenen actives les negociacions encara a hores d'ara. Pel que fa al seu estat i contingut, rebutgen fer-ne valoracions fins que s'hagi tancat un acord concret. La situació ja suposa una millora respecte a la que hi havia a finals del mes de gener.

Segons la televisió reusenca, l'Arquebisbat hauria renunciat a tres de les exigències que, aleshores, van provocar que l'alcalde de Reus, Carles Pellicer donés les negociacions per acabades. L'objectiu de tot plegat és trobar una sortida per a l'antic Centre Catòlic, l'edifici del carrer de la presó on hi ha el teatre Bravium, que és propietat de la institució eclesiàstica. El març del 2021 va tancar l'immoble pel risc estructural que assegurava que patia, i va provocar que Bravium Teatre s'hagués d'"exiliar" al carrer de Sant Llorenç.
 

L'Arquebisbat hauria renunciat a voler censurar l'activitat al Bravium

Després de molts mesos de silenci, el mes de novembre passat es va anunciar una entesa entre l'Ajuntament, la Diputació i l'Arquebisbat. L'acord establia que les administracions —principalment l'Ajuntament— assumirien els dos milions i mig d'euros amb els quals es pressupostava la reforma necessària a l'edifici. A canvi, l'immoble seria d'ús municipal durant 99 anys i, per tant, el Bravium es convertiria en el tercer teatre públic de la ciutat.

A finals de gener, però, l'Ajuntament de Reus va sortir públicament a donar per trencat l'acord després que l'Arquebisbat volgués imposar noves clàusules a l'acord anunciat. La setmana després d'aquella compareixença, l'Arquebisbat va demanar reprendre-les. Un gest que permetia intuir que la institució estava disposada a renunciar a les exigències que el consistori reusenc havia qualificat de línies vermelles.

Segons el citat mitjà, aquesta és l'actitud que hauria pres la institució eclesiàstica. La línia vermella principal per al govern reusenc era la intenció de l'Arquebisbat de tenir poder de censura sobre tota l'activitat que es dugués a terme a l'edifici. Segons va explicar l'alcalde, pretenien que qualsevol representació teatral, exposició, xerrada o reunió se cenyís a la interpretació de la moral cristiana catòlica que fes aquesta institució.
 

S'estaria negociant el temps de cessió

Les noves exigències també incloïen reservar una planta sencera de l'edifici per a ús exclusiu de l'Arquebisbat, en lloc d'una sala com s'havia acordat inicialment. L'altra condició que havia volgut imposar l'Església tenia relació amb el temps de cessió. L'acord inicial, anunciat per l'Ajuntament, la Diputació i la Prioral, era una cessió per a 99 anys.

A principis d'any, en canvi, s'havia convertit en una cessió a 50 anys que, a més, havia de suposar que l'Ajuntament pagués un lloguer a l'Arquebisbat a partir dels 25 anys d'ús. Un lloguer que s'afegiria a la inversió pública de dos milions i mig d'euros per reformar l'edifici. A hores d'ara, segons la informació publicada, l'Arquebisbat hauria renunciat a la pretensió de censurar l'activitat de l'edifici, a la planta d'ús exclusiu i al cobrament del lloguer.

El que encara s'estaria negociant seria el temps de cessió de l'immoble del teatre Bravium a l'Ajuntament de Reus. També s'està estudiant la viabilitat econòmica del projecte, o quines condicions calen perquè sigui viable i quin retorn n'ha de rebre la ciutat. Segons apunta la televisió, s'hauria produït una primera fase de converses en clau política, on s'haurien tractat les exigències de l'Arquebisbat, i ara les negociacions les mantindrien els equips jurídics de cada institució.