Només un 2% dels habitatges nous són accessibles per als més vulnerables, segons un estudi de la URV

El doctor Héctor Simón proposa «anar molt més enllà» dels límits legals | L'estudi se centra en les construccions posteriors a 2011
Imatge d'arxiu de la construcció d'habitatges nous | TarragonaDigital

La immensa majoria dels habitatges no estan preparats ni son accessibles per a les persones més vulnerables. No hi estaven abans, ni ho estan ara. És la conclusió a la qual ha arribat l'equip d'investigadors de la Càtedra d'Habitatge de la URV després de publicar el seu estudi 'L'accessibilitat del nou habitatge a Espanya', i on les dades són extrapolables a la geografia de Tarragona. «El nostre objectiu era verificar si realment es compleixen les normatives i l'oferta d'habitatges nous són universalment accessibles per a tothom», exposa l'investigador de la Càtedra Héctor Simón en declaracions a TarragonaDigital.

Simón entén per accessibilitat universal la garantia d'accés de qualitat «per a persones amb qualsevol afectació als sentits o persones grans de més de 70 anys», els més vulnerables de l'escala, «i entendre l'accessibilitat en el sentit més ampli possible». Diferencia aquest concepte dels requisits legals d'accés, que són molt menys estrictes «i no atenen al detall molts aspectes que van més enllà» dels textos normatius. Simón no amaga que «els resultats de l'estudi ens han sorprès». Només el 0,6% dels habitatges construïts abans del 2011 eren «universalment accessibles». El punt d'inflexió no ha estat transformador, però. Quant als immobles edificats a partir d'aquest any, només el 2% es pot considerar que ho són.

Un estudi de la URV subratlla les barreres per sortir de casa per a les persones amb mobilitat reduïda

«Això no vol dir que no es compleixi cap dels ítems necessaris», matisa l'investigador, «sinó que les persones més grans o amb alguna discapacitat encara es troben amb uns habitatges que no els posen les coses fàcils» i que engloba paràmetres sovint ignorats com ara la presència de rampes, de bústies accessibles per a algú amb cadira de rodes, de portes que facilitin l'entrada o sortida d'una persona gran o d'ascensors amb codi braïlle o so per a persones cegues. Els habitatges universalment accessibles són el 2%, mentre que els legalment accessibles són el 5%. Són les dades que es desprenen de l'estudi a vora 450 immobles que des de la Càtedra han realitzat en els darrers mesos.

Les obres de nous habitatges s'han vist seriosament endarrerides en els últims anys | COAATT

«Tenint en compte aquestes apreciacions, nosaltres recomanaríem revisar i actualitzar el codi tècnic i els requisits per a futures edificacions», raona Simón des de la Rovira i Virgili. «Perquè incorporar alguns dels ítems que hem detectat, o d'altres nous, serà de gran ajuda per adaptar-nos nosaltres i també els nostres habitatges a la nova realitat que tenim al davant», exposa en relació a l'experiència del confinament recent. L'estudi va néixer de la voluntat d'entendre i ajudar a les prop de 100.000 persones de tot l'Estat que, amb mobilitat reduïda, mai o gairebé mai poden sortir de casa precisament per aquestes mancances en accessibilitat.

La Càtedra d'Habitatge de la URV fa una crida a actualitzar la normativa en favor d'una accessbilitat real

«Som en un moment en què hem après que l'habitatge han de ser molt més que les parets on dormir, sinó que cal que sigui un espai confortable preparat, adequat i amb garanties», reflexiona Simón, d'acord amb les noves regles de la partida. «Això coincideix amb un context de crisi on moltes persones patiran problemes econòmics i no podran fer front a obres de rehabilitació i millora de l'accessibilitat als seus domicilis», raona, motiu pel qual considera que la pilota està a la teulada de les administracions públiques «i els ajuts que pot proporcionar per arribar allà on no hi puguin arribar les comunitats de propietaris».

Entre els ítems més habituals a millorar, l'estudi destaca les barreres físiques (ascensors, alçades, rampes adequades o elevadors) com els més desatesos, mentre que la cura i l'accés a zones comunes com jardins o piscines són els més accessibles per a tothom. Héctor Simón proposa «fer un esforç i fomentar la rehabilitació del parc d'habitatges dels pròxims anys» amb un ull sobre els més vulnerables, aquells que la llei del 2010 no va ser capaç d'acollir i que va deixar, novament, en una fragilitat doble que amenaça amb l'aïllament domiciliari dels qui més difícil tenien defugir-lo també a l'exterior.

"La comissió del 17-A demana millorar la prevenció i la coordinació policial" "Llum verda d'Urbanisme a una modificació del POUM de Tarragona"