La inconsciència té un preu: els cossos policials tarragonins, a la caça de la gent sense mascareta

Malgrat que s'intenta fer pedagogia abans que multar, hi ha cops que la sanció és inevitable davant l'actitud de la persona

És estiu, les terrasses i les platges s'omplen cada dia i la sensació que regna al carrer és la d'un ambient molt més distès del que ens trobàvem mesos enrere. Però la realitat és la que és, i aquesta ens recorda escenificada en forma de mascareta que encara ens trobem en emergència sanitària i que no només s'han de prendre precaucions, sinó que algunes d'elles són obligatòries.

8 de juliol de 2020. Catalunya fa un pas endavant a l'hora d'intentar contenir l'expansió de la pandèmia i a cop de Procicat instaura l'obligatorietat de dur mascareta en recintes tancats i, ara també, a l'espai públic. La fórmula de la distància social i la confiança amb la responsabilitat ciutadana no funciona. Només a casa o fent un mos o un glop ens en podrem deslliurar. Amb la nova norma, una frase reveladora de la consellera de Salut, Alba Vergès: «És imprescindible que tots tinguem al cap que tots som transmissors potencials». I és així.

Les mesures per evitar els contagis són estrictes però necessàries. | Laia Solanellas

L'abecé per controlar la pandèmia

Tan és així, que en el moment en què la Covid-19 semblava més o menys controlada i se'ns va obrir la porta a la 'nova anormalitat', la vam esbatanar per recuperar els mesos perduts, i gairebé sense ni saber com, ja vam tenir a casa els temuts rebrots. Aquell divendres estrany, 13 de març, en què el nostre món es va aturar, tornava a planar en les nostres ments a cada recompte diari de contagis i morts per coronavirus del Departament de Salut.

Avui torna a ser dia 13, però d'agost. I malgrat que la situació està molt allunyada d'aquells març i abril infernals, el llibre no s'ha acabat, només hem canviat de capítol. Per tant, com recorden diàriament per cel, mar i terra sanitaris, governs i mitjans de comunicació, és fonamental continuar extremant les mesures. És l'abecé de la pandèmia: guardar la distància de seguretat, mascareta posada, rentar-se les mans, no fer reunions en grans grups i en espais tancats. El risc zero no existeix, però sí que es pot reduir i molt d'aquesta forma les probabilitats de contagi.

La mascareta redueix les probabilitats de contagi. | Laia Solanellas

Patrulles per recordar la importància de la prevenció

Tot i que la teoria ens la sabem, els brots no paren de créixer a la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre i, en la gran majoria, el seu origen és en l'àmbit familiar. La relaxació ens fa vulnerables, i per evitar que el virus se segueixi propagant, els ajuntaments van posar en marxa la maquinària per recordar-nos a peu de carrer la importància de seguir aquestes mesures.

És el cas, per exemple, de Reus, que ha activat dos equips d'educadors que recorreran els carrers i barris de la ciutat recordant les mesures de protecció i prevenció de contagis. A Cambrils també es va posar en marxa un servei de «pacificació de l'espai públic» per controlar el compliment de les normes i resoldre possibles conflictes. Perquè sí, hi ha gent que no vol reconèixer la realitat i s'hi enfronta ja sigui amb el desafiament de l'obligatorietat de la mascareta, o a cop de discussió amb qui li recrimini el seu comportament.

Les policies locals poden sancionar les persones sense mascareta. | Laia Solanellas

Les policies locals, a la 'caça' dels infractors

És a aquest tipus de persones que la inconsciència els acaba passant factura, literalment. Les policies locals dels municipis tarragonins van incrementar la pressió a l'hora de vigilar el compliment de dur mascareta a la via pública a partir del 8 de juliol, i malgrat que, com expliquen, «primer fem molta pedagogia», hi ha qui no dona el braç a tòrcer i acaba sent sancionat, per reiteració de l'incompliment o per tossuderia. També hi ha vigilància a les platges per fer complir el distanciament social necessari en una zona en què la mascareta brilla per la seva absència.

La multa per no dur mascareta? 100 euros. Si fem un tomb pel Camp de Tarragona, el nombre de sancions varia i, de moment, no és gaire elevat. A Tarragona ciutat s'han aixecat 14 actes, a Reus 71 tot i que 45 d'elles han estat durant el juliol. A la costa la pressió també és diferent: Salou se situa al capdavant amb 175 denúncies des del 8 de juliol, seguida del Vendrell amb 40 multes fins al moment, a Cunit una quinzena i a Cambrils de moment 21.

Unes xifres molt baixes depenent de la percepció de cada persona. Hi ha qui diu que 'la gent no porta la mascareta', i hi ha qui creu que en general la societat s'està comportant com correspon. El que està clar és que de mascaretes en veiem pel carrer: estampades, llises, quirúrgiques, de disseny, tapant boca i nas (com ha de ser), només boca, al colze o de barret. En la consciència de cadascú, recau el futur de tots. I en la inconsciència d'alguns, una multa més que merescuda.

"Caiguda històrica: L'Aeroport de Reus rep menys passatgers que mai durant el juliol" "Última hora: Tarragona continua sumant contagis de coronavirus i nous ingressos a UCI"