Un brindis més

I dimecres tornem a començar, que em diuen que tornarà a ser 1 de gener. Ara que ja hem agafat el costum d’encavalcar dies i dies de brindar per gairebé qualsevol cosa —i on potser un ja ha brindat massa, diríem— potser l’encertarem si comencem a aixecar (també) la copa per un 2020 que se’ns presenta obert, ben obert, i que no obstant encara ens mereix alguna expectativa que altra:

Em permetreu la llicència de brindar, com cada any, per un 2020 on quan torni el Nadal siguem sent tots els que hi hem de ser a taula, que les coses importants han d’anar les primeres.

Brindo també per un bon 2020 a la meva segona casa, TarragonaDigital, on puguem seguir demostrant que hi ha una altra manera de viure i compartir el periodisme local, la nostra, i on ens fem dignes de mantenir la confiança que ens heu regalat enguany. És el nostre gran repte i en som del tot conscients.

Per un 2020 de llibertat, d’igualtat i de vida on la justícia social esborri per fi una violència masclista, sovint impune, que ens interpel·la a tots i a totes. En especial a nosaltres, nois: siguem valents d’una vegada, perquè els nostres silencis també maten. Mai més. Serà l’únic homenatge possible a les que ja no hi són.

També per un nou any on l’origen, el color i la raça siguin motiu d’obrir els braços i mai més de tancar les portes. Perquè som molts més els qui volem acollir, i perquè, malgrat tot, sé que som una societat infinitament millor a aquells representants que ens diuen representar.

Brindo per un 2020 on la política recuperi el seu terreny i la justícia es faci forta en el seu. Pel diàleg com a pont, per l’abraçada sobre el retret i per la llibertat dels presos i les preses polítiques, com porto escrivint des del novembre del disset. Tot l’escalf del món: us volem a casa.

I brindo també per un 2020 d’encerts i alegries per al Gerard i el Carlos, perquè a un amic sempre se li desitja el millor i perquè volar —literal i metafòric—, els farà encara millors. Bon viatge, macos. Per tot això, i també pels desitjos que callem, alcem la copa un darrer cop.

Serà un bon any.

"Me'n vaig" "Jo tinc un pessebre, per Meritxell Blay"