Cadires buides

El 2020 és excepcional en molts sentits. La societat ha hagut de reinventar-se de dalt a baix i, en matèria festiva, la situació ha patit un endarreriment conceptual fins fa pocs dies. Lamentablement, hem hagut d’esperar a les últimes ocasions patronals de l’estiu, Santa Tecla, la Mercè o Misericòrdia, per poder gaudir d’unes mostres dissimulades de la cultura popular autòctona adaptada a l’emergència sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19.

En tots els casos, la sortida dels balls, la imatgeria i els rituals tradicionals s’ha escenificat gairebé d’una manera estàtica i encotillada al format habitual de les arts escèniques professional. Així, els empostissats, els escenaris il·luminats artificialment, la sonoritat eixelebrada amb propostes musicals dignes d’un concert de revetlla i els aforaments limitats amb localitats nominals són algunes de les tendències que han fet furor entre el públic assidu a aquestes manifestacions. A més, sembla que s’instal·laran en el nostre imaginari durant algun temps perllongat per les garanties de seguretat i de sanitat que ofereix el format.

Curiosament, la gratuïtat de les entrades en aquests espais ha actuat com a estimulant per evidenciar la baixesa moral que conrea la humanitat dels nostres dies. En aquest sentit, els organismes responsables de les tres festes patrimonials anomenades més amunt han lamentat, després de clausurar la programació, la gran quantitat de cadires buides que han quedat en la majoria de les propostes de les seves programacions tot i haver penjat el cartell de ‘complet’ al cap de poques hores de posar les localitats a disposició de la ciutadania.

Una vegada més, s’ha evidenciat la mala praxi que s’imparteix en aquests casos i la poca importància que es dona al producte cultural que s’ofereix a cost zero. També s’ha posat en relleu la rigidesa del sistema amb l’exclusió d’una quantitat important de persones que han arribat tard a la taquilla o just quan l’espai ja es troba al límit de l’aforament virtual.

Davant d’aquest fet, i com a possible resposta que s’avança als esdeveniments, l’Ajuntament de Valls ha anunciat que la mostra de les balladetes del Seguici Cerimonial de la ciutat que clausurarà la Fira de Santa Úrsula, i que tornarà a trepitjar el carrer més d’un any després, tindrà un aforament regulat amb diverses accions que evitarà la problemàtica comentada. La limitació de la quantitat d’entrades per persona, el preu simbòlic de la localitat i el caràcter benèfic de l’acció (la recaptació anirà destinada a la Marató de TV3, dedicada enguany a la investigació de la Covid-19), seran, doncs, la sopa d’all d’un problema que no és logístic ni organitzatiu, sinó que és infundat per la manca de moralitat i també valors que pateix la nostra societat actual.

"EL BITLLET | «El que Misericòrdia no va veure», per Jordi Olària Gras" "La campana de la cuina, per Maria Climent"