El dia nacional del 'chiquipark'

«N'hi ha molts que ho hauran fet amb les mesures de prevenció dictades, però al final és més cridanera la imatge d'aquells que ho han fet malament i, al final, paguen justos per pecadors»

El que havia de ser en un glop d'aire fresc enmig de la crisi del coronavirus, s'ha convertit en un malson per a tots, menys per als protagonistes, és clar. L'inici del desconfinament a tot l'Estat espanyol, començant pels nens i nenes de menors de 14 anys, ha estat irresponsable per part de molts. N'hi ha molts que ho hauran fet amb les mesures de prevenció dictades, però al final és més cridanera la imatge d'aquells que ho han fet malament i, al final, paguen justos per pecadors. 

Aquest matí, he posat la ràdio, en concret, al Jordi Basté. En començar l''speech', parlava d'aquest tema estrella. El titllava del dia nacional del 'chiquipark' —títol del bitllet quinzenal d'opinió d'un servidor— i m'ha semblat perfecte. Al 'chiquipark', que desconec si en queda cap en peu amb aquest nom,  els pares i mares portaven als nens a passar-ho bé, a què la canalla fes el 'cabra' en un parc de pilotes.

El primer dia de desconfinament ha estat un gran 'chiquipark'. Els nens i nenes han sortit de casa amb els pares i mares carregats de joguines, patinets, pilotes i altres elements per poder gaudir de l'aire lliure. Fins aquí, tot correcte, però, innatament, s'han vist amb l'entorn familiar o de l'escola, és a dir, tots aquells que fa més de mes i mig que no veuen en carn i ossos. Evidentment, en fer-ho, s'han saltat totes les prevencions i recomanacions. Contacte entre ells, a menys del metre i mig recomanat per evitar-ho, i anant a llocs prohibits com les platges.

Les indicacions semblaven fàcils. Els que ho han volgut fer bé, han buscat llocs poc concorreguts de gent per estar tranquil·lament amb els fills i filles i jugar-hi l'hora que es poden estar al carrer i no tota l'estona que es vulgui entre les 9 i 21 hores. Trencarem una llança a favor de tots aquells que ho han fet egoistament, el sol invitava a sortir al carrer, a gaudir del bon dia. Els recordo, però, que hi ha molta gent a casa, confinada, que no pot sortir i, segurament, a causa del seu egoisme, així continuarem tots uns dies més. 

"Màscara, per Meritxell Blay" "Qui tingui orelles, que escolti, per Ada Klein Fortuny"