Estimada fase 2...

... Aquest dilluns has entrat a les nostres vides com ho faria un raig de sol per la finestra de bon matí. Ens il·lusiona per començar amb energia el dia, però al final veus que tot és igual. A més, avui ens has donat la benvinguda amb un dia plujós que has volgut arreglar amb el pas de les hores. De veritat, quan es van començar sentir campanades de desescalada, quedaves molt lluny, però ara ja ets aquí, però només és l'inici del camí a aquella estranya «nova normalitat» que se'ns presentarà quan acabis tu, i les teves similars fases 0, 1, 3 i 4.

Ara bé, tu ets la 2. Comences a obrir establiments que fa uns dies eren prohibits de trepitjar, però abans que arribessis, ja la teva germana nascuda pocs dies abans que tu, ja donava vida amb les terrasses plagades d''exrunners' de fase 0. Quina pena, els carrers i camins han perdut aquell color fluorescent de roba del Decathlon i d'esbufegades d'aquells que, només per sentir l'aire a la cara, es calçaven les vambes i tiraven milles. Al final, però, tothom acaba al seu lloc i ja fa dies que han canviat la beguda energètica ensucrada, per la seva habitual d'un color daurat torradet i les seves bombolletes.

Ai, fase 2. Havies de donar el tret de sortida als banys i les platges, però la gent no ha aguantat i remullava els peus a la vora de l'aigua, es passava hores i hores estirat a la sorra càlida veient el temps passar. Clar, com no ha de venir de gust amb la calor que ha fet aquests dies! També ens has obert els centres comercials. No hi ha necessitat de comprar, però a qui no li agrada pecar una miquetona i xafardejar la roba de la nova temporada que has repassat mil cops a la plana web de la botiga?

Has arribat, fase 2, però no hi veig diferència amb la fase 1, ni amb la 0. I, segurament, tampoc la veuré quan arribi la 3 d'aquí a dues setmanes, o la 4 d'aquí —valgui la redundància—, quatre setmanes més. A més, ja diuen que volen enviar l'estat d'alarma de vacances i obrir-ho tot, com si no hi hagués demà, i entrar de cop i volta, a la «nova normalitat». 

Doncs ja t'ho he dit tot, fase 2. Només fa un dia que ets aquí i el teu futur és ben bé efímer. Adeu.

"El Bitllet | «La porta verda», per Albert Oliva" "A destall, per Jordi Gomà"