Cap a l'Àrea Metropolitana

La inexistència d'aquest organisme no significa que l'Àrea Metropolitana de Tarragona no sigui una realitat ben present i que mereix ser atesa

Després d'anys de demandes, estudis i moratòries, la creació d'un ens que gestioni l'Àrea Metropolitana de Tarragona ha fet un pas, encara que tímid, cap endavant. De moment, només en l'àmbit de les voluntats i les intencions però, de la mateixa que des de la regió s'ha aixecat sovint la veu per reclamar l'atenció, és de justícia celebrar quan t'escolten.

El Departament de Territori i Sostenibilitat s'ha mostrat disposat impulsar la creació de l'entitat i ha ofert participar-hi a sis municipis: Tarragona, Reus, Salou, Vila-seca, Constantí i la Canonja. El Pla Director Urbanístic que hauria d'actuar d'ens supramunicipal tindria així poder i ascendència sobre més de 300.000 persones, i hauria de servir per desenvolupar de manera unitària els espais que comprèn.

A partir d'aquí i segons anuncia la Generalitat s'obrirà un procés de debat, on també es preveu la participació ciutadana, que tot sembla indicar que serà llarg i enrevessat. Això comptant que totes les forces polítiques hi estiguin d'acord i que l'entrada en un nou cicle electoral i les friccions partidistes no entorpeixin o impedeixin que el pla prosperi.

Només cal desitjar que el procediment fructifiqui, però, si no ho fa, hauríem de tenir present que la inexistència d'aquest organisme no significa que l'Àrea Metropolitana de Tarragona no sigui una realitat ben present i que mereix ser atesa. És clar que la creació d'una nova entitat que depengui de la Generalitat pot ajudar, i molt, a superar les tradicionals reticències entre els actors polítics i socials del Camp. En especial entre Reus i Tarragona. Aquesta fórmula d'arbitratge és la sortida lògica quan els Ajuntaments no s'han acabat mai d'entendre del tot i la Diputació ha mostrat molt poc interès en el tema.

En el cas que la iniciativa del Departament de Territori tiri endavant, vindrà la part més complicada: dotar l'Àrea Metropolitana de contingut. De vegades, una acció tan senzilla com unificar amb una app els parquímetres pot ser més efectiva per la vertebració de la regió que debats sobre el sexe dels àngels: s'hauria d'anar en aquesta direcció. Un ens creat sense competències i sense poder real per decidir en les qüestions importants transmunicipals seria clarament percebut per la ciutadania com una altra menjadora i aparador per disposar de més càrrecs per repartir. Ni la regió ni el país es poden permetre un altre organisme d'aquestes característiques, en un moment que el risc de recessió econòmica és gran i la sensibilitat de la gent al respecte és alta.

Si es pot superar aquesta temptació i si els polítics locals actuen amb bona fe i lleialtat, la creació de l'Àrea Metropolitana de Tarragona només es pot encoratjar i celebrar. Tot i que en l'anunci oficial i en els temes tractats a la reunió de llançament els continguts quedaven més aviat dispersos i només es va incidir en el tema —cabdal— de la mobilitat, de ben segur que vèncer els esculls mencionats donarà peu a un programa competent i a una dotació suficient de l'organisme. La primera pedra ja està posada, ara toca posar uns fonaments sòlids.

"L'Editorial de Tarragonadigital: 'Llengua, país, regió'" "L'Editorial de TarragonaDigital: 'Balanç anual'"