El ple de Reus posa punt final a la gestió municipal de l'Hospital Sant Joan

La Generalitat n'assumeix la gestió, solucionant un dels principals problemes sobretot financers de l'Ajuntament

Punt final a la gestió municipal de l'Hospital Sant Joan de Reus. La seva junta general primer i sobretot el ple extraordinari després ha aprovat renunciar al dret de superfície de l'edifici sanitari, cedir-ne gratuïtament la propietat, autoritzar el crèdit de la Generalitat a Reus Serveis Municipals i ampliar el capital de RSM amb el crèdit del Pla d'Ajust de l'Hospital.

El debat polític no ha canviat gaire del que s'ha mantingut els darrers anys. El govern local, al final de la sessió per boca de l'alcalde, Carles Pellicer, i durant el debat per boca del regidor de Salut, Òscar Subirats, ha ratificat els arguments per desprendre's del centre sanitari en benefici del Govern català.

Ho ha qualificat, de fet, d'«èxit col·lectiu; és el ple municipal, tots els regidors i regidores qui aprovem el traspàs de la governança». Ha volgut agrair «a Cs per la seva visió estratègica, des del primer moment que han estat al nostre costat»; «a la CUP per la defensa del servei públic de salut»; i «al PSC per la seva fidelitat a un model de salut municipal que va néixer en etapes de govern socialistes, sort en vam tenir».

Ha insistit, de fet, que «encara que avui us expresseu amb el vot de manera diferent, l'èxit és col·lectiu i una part d'aquest també és vostra». Una visió que ni el PSC ni la CUP han acceptat. «No és un èxit col·lectiu», ha etzibat Marta Llorens, portaveu cupaire; «jo no me'n sento partícip, tot i que agraeixo les paraules del regidor Subirats», li ha respost el portaveu socialista, Andreu Martín.

L'oposició rebutja l'«èxit col·lectiu»

Llorens ha repetit que «un Hospital no pot ser gestionat de manera municipal; sempre hem fiscalitzat la mala gestió que s'ha dut a terme als consells d'administració». Ha recordat, de fet, que «no vam signar el pacte de ciutat per la salut», i que van ser els primers que van reclamar que la Generalitat assumís l'Hospital Sant Joan quan el govern encara es negava a traspassar-lo.

«No compartim al 100% la visió pública sanitària», li ha etzibat a Subirats, qui ho havia assegurat minuts abans. «La compartiríem al 100% si ERC i la resta de grups polítics valoressin l'atenció sanitària i sociosanitària 100% pública i no avalessin un sistema que cohabita l'atenció pública amb la privada», ha sentenciat.

Ha reblat, de fet, que l'origen de la situació actual va ser Innova en mans del govern tripartit. «El que avui estem fent és un rescat de l'Hospital Sant Joan de Reus per allargar la tossuderia i l'ego crescut d'un govern que se suposava que era d'esquerres», ha exclamat Llorens.

Per últim, ha preguntat a Subirats quin futur es preveu per a les empreses vinculades al Sant Joan, com Ginsa o el CMQ. Subirats s'ha remès a l'esperit del conveni amb la Generalitat, que exposa la voluntat de mantenir les plantilles i les condicions. Unes voluntats que, la portaveu cupaire, considera que no són suficients per tranquil·litzar ni la plantilla ni la població.

Per part de Cs, la seva portaveu, Débora García, ha recordat que «la competència en l'assistència de salut és de la Generalitat, per això estem d'acord en les operacions per materialitzar el traspàs». Ha fet incís en els balanços negatius que ha registrat la gestió econòmica de l'Hospital des de l'any 2015.

Ha recuperat, de fet, el discurs que havia mantingut Sebastià Domènech, portaveu del PP, mentre va tenir representació a l'Ajuntament de Reus. «Els ciutadans de Reus han estat finançant la sanitat quan és una competència que correspon a la Generalitat», ha criticat García.

El PSC manté l'oposició al traspàs de l'Hospital

Pel que fa al PSC, ha estat l'únic grup que ha votat en contra dels punts d'aquest dimecres al plenari extraordinari. El seu portaveu, Andreu Martín, ha recordat que l'Hospital Sant Joan té registrats, almenys, 700 anys d'història. Ha admès que, al llarg de set segles, és evident que el model de gestió ha anat canviant, però la modificació aprovada avui l'ha rebutjat de ple.

«Sento parlar d'èxit col·lectiu i, tenint en compte que perdrem dues terceres parts dels recursos dels quals disposa l'Ajuntament, no volem més èxits com aquest», ha etzibat. Considera, de fet, que «la Generalitat o el CatSalut ha imposat les seves normes», i que s'ha perdut l'oportunitat de trobar solucions que no ho requerissin.

Els socialistes, de fet, mantenen que el problema és el canvi en el model de finançament que la Generalitat aplicava als hospitals catalans. Aquest canvi va provocar, segons ha defensat sempre el PSC, les causes de dissolució aparegudes a partir de l'any 2015. «Hi ha moltes solucions i només uniformitzem», ha lamentat Martín.

Considera que s'hauria pogut treballar per recuperar una situació financerament viable sense haver-se de desprendre del centre sanitari. De fet, encara ha tornat a atacar el govern local; en primer lloc perquè «s'intenta dir que és un èxit la continuïtat de l'activitat de l'Hospital, només faltaria!».

Ha criticat, també, que «el treball amb els que hem estat a l'oposició ha estat més iniciativa nostra» que no pas del govern de manera proactiva. Per últim, també s'ha reservat un dard per la consellera de Salut, Alba Vergés, qui va dir, durant una compareixença pública arran dels darrers brots de Covid-19 que «és un pal crear angoixa». Martín ha etzibat que, per al govern de Reus, «és un pal governar aquest hospital i ens el traiem de sobre». Ha conclòs, finalment, que «crec que no és el que la història del que s'ha fet es mereixia».

"Continuarà tancat: Licitació deserta per agafar el restaurant del Gaudí Centre" "Atenció: La missa per les víctimes de la Covid-19 a Reus ja té data"