Les entitats veïnals de Reus, primera reacció davant la crisi econòmica

Testimonis de primera mà de la realitat de la ciutat, han actuat per ajudar les famílies afectades per la creixent crisi actual
Imatge del punt de recollida d'aliments de Càritas a la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus | Adrià Morte

Amb la crisi sanitària donant símptomes d'afluixar el seu impacte, les consegüents crisis econòmica i social comencen a prendre el protagonisme. A Reus s'ha registrat un increment sobtat molt notable de famílies que han hagut de recórrer a la xarxa de distribució d'aliments.

El sistema, de fet, es va veure sobrepassat i l'Ajuntament va intervenir-hi de manera directa. La pota social és una de les dues del Pla de Reactivació Econòmica i Social anunciat per la ciutat i que es vol posar en marxa durant els pròxims dos mesos. una pota de la qual se'n donaran detalls els pròxims dies. Mentre les mesures previstes no es posen en marxa, han estat les entitats veïnals les que han fet la primera actuació d'urgència, sovint, derivant les famílies vulnerables cap als Serveis Socials municipals.

En altres barris, d'un perfil socioeconòmic més alt i eminentment residencials, la preocupació principal no han estat les economies familiars, sinó la salut de la gent gran. Igual que la crisi econòmica no ha afectat de la mateixa manera a tot Reus, la ciutadania tampoc ha reaccionat igual davant les restriccions del confinament.

Noranta famílies de Sant Josep Obrer derivades als Serveis Socials

Al districte de Sant Josep Obrer i Mas Abelló, «molta gent s'ha saltat el confinament i hem tingut alguna actuació de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra», explica Edurado Navas, president de l'Associació de Veïns Primer de Maig. Considera que tampoc s'estan respectant les mesures encara vigents amb el desconfinament progressiu.

Pel que fa a la situació econòmica de les famílies del barri, apunta, «abans del confinament ja hi havia gent en situació precària i amb el coronavirus ha augmentat molt». En el seu cas, l'ajuda necessària s'ha gestionat a través de l'Església del barri, des d'on «s'està donant menjar a tothom que li falta».

«Des de l'Associació de Veïns s'està treballant com a voluntaris per ajudar la gent que tingui problemes tant de violència domèstica, que també en tenim, com els que tenen problemes econòmics», explica. Per fer-ho, «ens posem en contacte amb Serveis Socials per veure si tenen constància del cas i, si no, se'ls deriva cap allà i a través de l'Església el barri se'ls ajuda amb el menjar».

Navas quantifica en 5.400 les persones que viuen al districte, i l'augment de les que han quedat en una situació de vulnerabilitat arran de la situació actual fa que «no parlem d'una família, potser són 90».

Durant el confinament s'ha reforçat la xarxa de distribució d'aliments adaptant-se a les mesures | Laia Solanellas

El barri Gaudí canalitza l'atenció a través del Pla Comunitari

Una altra zona on també s'ha hagut de reforçar l'atenció social és al barri Gaudí. La presidenta de l'associació veïnal, Maria del Mar Escoda, explica que «ho tenim molt canalitzat a través del Pla Comunitari; ja teníem famílies que rebien suport de Serveis Socials».

El Pla Comunitari, que funciona a diferents barris de Reus, és una plataforma de treball conjunt entre l'Ajuntament i els seus tècnics, i les entitats veïnals i la ciutadania voluntària de cada zona. L'objectiu és poder actuar de manera més eficaç a través del coneixement de primera mà dels veïns del barri.

Des de l'inici de la pandèmia, relata Maria del Mar Escoda, «ens hem trobat amb gent gran que et penses que la tens tota detectada i resulta que, tot i tenir família, poden estar desassistits». Aquests casos s'han sumat als que ja es treballaven, i com que el perfil de persones és divers, també ho han sigut les actuacions que s'han dut a terme.

«Hem tingut de tot, des de gent a qui només se l'ha hagut d'ajudar a fer la compra i baixar-li la brossa, fins a gent amb síndrome de Diògenes o persones a qui no es visitava ni es tenia constància de les mancances que tenien». A més, «els ERTO també han provocat que hi hagi hagut veïns que es posessin en contacte amb l'associació per dir que no tenien per menjar i ho hem canalitzat a través del Pla Comunitari cap a Serveis Socials».

El barri Fortuny es manté a l'expectativa de l'efecte dels ERTO

Des del barri Fortuny, Cori Balanyà, presidenta de l'Associació de Veïns, assegura que «la reacció de la gent ha sigut molt curosa, estic molt contenta», en relació amb el compliment del confinament. Abans que es posés en marxa, temia que pogués costar que la ciutadania el respectés, però a l'hora de la veritat, assegura que s'han respectat les mesures.

«En moments puntuals s'ha hagut de trucar la Guàrdia Urbana per sorolls, o per alguna família a qui primer es va avisar i després se li va aixecar acta», admet. «A banda d'això no hi ha hagut cap més incidència, estic molt contenta», insisteix. Pel que fa a l'atenció social, «vam crear un grup de WhatsApp amb gent de diferents zones del barri».

L'objectiu era poder detectat situacions de necessitat de manera eficient si se'n produïen. «Hi ha hagut algun cas, però com que tenim l'Església de Sant Bernat Calvó, van directament a Càritas; si hem tingut algun cas sí, també l'hem derivat cap allà i fins i tot hi ha hagut algun comerç que ha fet donació d'àpats».

La crisi econòmica que ja ha començat a fer acte de presència arreu no ha impactat de manera sobtada ni notable el barri. Balanyà tem que «l'efecte dels ERTO el començarem a notar a partir d'ara», una situació que si es confirma, seguiran gestionant fent de mitjancers entre les famílies que ho necessitin i Serveis Socials.

Les entitats veïnals que han detectat casos de vulnerabilitat els han derivat a la xarxa de distribució d'aliments | Adrià Morte

Els barris residencials, l'altra cara de la moneda

La situació no ha estat la mateixa en zones que, generalment, apleguen famílies de classe mitjana o mitja-alta. En alguns casos també han hagut d'actuar, però no tant per l'efecte econòmic de la crisi, sinó per vetllar per la salut de les persones més grans. Un exemple és Mas Vilanova.

El president veïnal, Valentín Rodríguez, explica que «comencem a tenir gent gran amb patologies prèvies a qui sabem que des del CAP s'ha anat controlant, per la banda econòmica hem tingut veïns afectats per ERTO, però no hem arribat a detectar famílies en situació especialment vulnerable».

Pel que fa a les mesures de confinament i desconfinament, «els veïns s'han portat bé, han estat fent bondat». Precisament arran del confinament, amb el tancament dels parcs, «el que hem notat com a barri és que el passeig Misericòrdia es va convertir en un pipican, que no ens sembla malament que vingui, però reclamem que la gent sigui cívica i respectuosa».

Pel que fa a la desescalada progressiva, assegura que quan es va començar a permetre sortir a fer esport o a passejar amb la canalla, igual que amb l'inici de la fase 1, es va notar força; «a l'inici de poder sortir al passeig semblava que fossin les festes de Misericòrdia».

Admet que no han hagut d'actuar per problemes de vulnerabilitat social, però «estem disposats a mobilitzar-nos quan convingui i com convingui per ajudar on sigui». Rodríguez posa, així, l'associació veïnal i els seus membres a disposició d'altres zones de Reus si els cal un cop de mà.

Una realitat similar s'ha viscut a la urbanització Blancafort. El president de l'associació de veïns és Bartolomé Pluma, que exposa com s'ha viscut la pandèmia a la zona. «En ser una urbanització, cadascú té el seu habitatge i al carrer gairebé no et trobes a ningú, només per llençar la brossa».

En el seu cas, s'han coordinat a través del telèfon mòbil. «Tenim un grup de WhatsApp per estar connectats i vaig comunicant les noves mesures, les fases i tot plegat, tot i que la gent està informada». Pel que fa a les persones més grans, «a través del Centre Cívic anaven trucant a la gent de certa edat», una acció que consideren positiva.

"Nou pas endavant per millorar l'accessibilitat de les festes de Reus" "El model educatiu torna a dividir el ple de Reus"