Mal d'Europa

Ser tolerant en un món que felicita la violència és com voler estimar en un món virtual, on la gent vol entendre’s sense mirar-se ni parlar.

El que està passant a Grècia és terrorífic. No és pas una tragèdia ni una desgràcia involuntària, és una acció terrorista amb bandera pròpia. Mentre Europa celebra l’ús de la violència per protegir-se de les persones que fugen de la guerra, els europeus hem buidat les farmàcies de mascaretes, i no n’hi ha per menys amb la invasió infomèdica que estem vivint.

A l’illa oblidada de Lesbos, les oenegés d’àmbit internacional contracten serveis privats de seguretat per protegir-se dels atacs feixistes que no deixen de gotejar. Assassinats, incendis i boicots, l’últim a One Happy Family, un projecte físic autogestionat que oferia un ventall de propostes per facilitar la vida a tot tipus de persones, en especial a famílies i a joves vulnerables.

La Comissió Europea fa gala d’atribuir-se la mà dura grega per defensar les fronteres d’Europa. Amb determinació, Von der Leyen es fa responsable de les primeres víctimes mortals a les illes, i ho fa públicament, felicitant a la policia que fa d’escut als europeus. Si Von der Leyen dugués un passamuntanyes i defensés la jihad, cap estat la voldria rebre al seu país, perquè l’integrisme islàmic també és terrorífic.

Sembla un acudit que en els dos casos es recomani l’aïllament (o confinament) i no abandonar la calma. Les bales i els virus, tenen el mateix distribuïdor: la por. Por a morir, en la majoria de nosaltres, a causa de coses que són fora de control: els virus i les bales, les bales i els virus.

Si les tragèdies ens nodreixen de saviesa i crueltat, i sense adonar-nos-en, ens preparen per tolerar allò que hauria de ser intolerable: quina tragèdia necessita viure Europa, avui, per fer front comú al racisme?

La part més inhumana del mal d’Europa se l’endú la intolerància cap als més pobres; pobres de fora i de dins de les nostres fronteres, ciutadans europeus categoritzats com a extracomunitaris, que són les primeres víctimes de la diferència i el racisme. Les persones que pateixen la pobresa són també les que tindran menys mitjans per protegir-se de tota classe de virus, amb o sense corona.

No és una metàfora, ni tan sols un joc de paraules macabre: Europa s’allunya de la tolerància mentre milers de persones es veuen obligades a apropar-se a la tolerància d’Europa.

És terrorífic. Vaig a per una mascareta.

Xifré Ramos és psicòleg i activista de Reus Refugi i Cuidando Assoc.

Xifré Ramos | Reus Refugi

"Apunts sobre el coronavirus, per Ada Klein Fortuny" "Un projecte de ciutat i de país, per Òscar Peris"