Els nous ajuntaments de la demarcació compleixen un any marcat per la gestió d'emergències

El 15 de juny del 2019 es van constituir la gran majoria dels plenaris de la demarcació

Tot just ara farà un any que els salons de plens dels ajuntaments de la demarcació de Tarragona presentaven aires de tornada a l'escola. Les eleccions municipals del 26 de maig havien assentat les bases sobre les quals jugar, i menys d'un mes després, els tempos els obligaven a tancar la partida —almenys temporalment— i constituir els nous plenaris.

La sacsejada no va ser intensa als consistoris en general, i el canvi de color a l'Ajuntament de Tarragona va copsar tota l'atenció, i és que es tancava un llarg període socialista amb el pacte que va donar entrada a Pau Ricomà (ERC) a l'alcaldia. Ara, 365 dies després, tots els ajuntaments de la demarcació fan balanç d'un any que s'ha fet llarg, molt llarg. La gestió d'emergències de tota mena ha obligat els consistoris a estar més units que mai, més enllà de pactes de govern, i els ha proporcionat un curset exprés sobre governabilitat en tots els aspectes. 

Tarragona va tancar una llarga etapa socialista i va donar pas a Pau Ricomà. | Àngel Ullate

Un primer any intens per a Ricomà a Tarragona

Tarragona celebra el primer aniversari del seu govern municipal de coalició. ERC i En Comú Podem compleixen un any al capdavant de la plaça de la Font i ho fan amb més bona salut de la que s'esperava. El govern amb menys força de la democràcia, només 9 dels 27 consellers que formen el plenari, ha navegat per un mar ple de tempestes: els aldarulls del mes d'octubre de l'any passat amb motiu de la sentència del procés; el temporal Glòria; l'explosió d'IQOXE i la pandèmia del coronavirus.

De totes aquestes situacions, el batlle republicà, Pau Ricomà, se n'ha sortit sense deixar-se gaires pèls a la gatera. De fet, fins i tot, ha arribat a aconseguir marcar perfil clarament socialdemòcrata amb el paquet d'ajudes econòmiques destinat a ajudar al teixit comercial de la ciutat. El més semblant a una crisi, ha sigut la manifestació de part del sector de l'hostaleria pels problemes econòmics que pateixen arran de la crisi del coronavirus.

L'alcalde tarragoní és conscient que l'origen de la virulència de part del sector de l'hostaleria es troba en la figura de la consellera de Domini Públic, Paula Varas. La recent sortida de l'equip de govern de la consellera de Turisme, Laura Castel, per centrar-se en la seva tasca al Senat, i la renúncia de Ricomà a l'escó de diputat a la Diputació, han intentat ser venudes, a l'opinió pública, sobretot per part dels socialistes, com una crisi de govern.  

Reus, del PAM al Pla de Reactivació passant pel contracte de la brossa

El govern de Reus, amb la gran pujada d'ERC, va assolir majoria absoluta | Jordi Olària Gras

La majoria absoluta assolida ara fa un any pel mateix equip de govern de Reus que l'anterior mandat va servir a JxC, ERC i Ara Reus per aprovar el Pla d'Acció Municipal. El document ha de marcar el rumb del mandat i, sense detalls concrets ni calendaris fixats, ja ha servit a l'oposició municipal de PSC, Cs i CUP per criticar tot allò que el govern s'havia compromès a fer i encara no ha començat.

Amb actuacions urbanístiques de pes encara en marxa des de l'anterior mandat ja se n'han anunciat de noves. Sí que ha avançat la solució per a l'Hospital Sant Joan, que hauria de passar a mans de la Generalitat aquest estiu. La prova pilot per vianalitzar el raval de Santa Anna, ara modificada, o l'anunci del tancament del Mercat del Carrilet són les mesures més destacades d'aquest primer any de mandat.

Mentrestant se segueix esperant la nova licitació del contracte de la brossa i la neteja viària, que ja ha entrat en el tercer any de pròrroga acumulant queixes tant dels veïns com dels treballadors del servei. Un os per a un govern que, per al futur immediat, ha tornat a anunciar un paquet de mesures i actuacions per fer front als efectes del coronavirus i el confinament: el Pla de Reactivació Econòmica i Social.

La foto de la unió a Vila-seca

La millor foto política de la crisi del coronavirus a les nostres comarques s'ha donat a Vila-seca. A finals del passat mes de maig, l'alcalde Pere Segura presentava un acord, de tots els grups municipals, per injectar 11 milions d'euros al municipi. Ha sigut el millor moment de l'any per un alcalde jove que, fins aleshores, mantenia un perfil baix, governava sense fer soroll, i se centrava en el dia a dia del poble. La tranquil·litat política que va imposar Josep Poblet a Vila-seca, la perpetua Segura, qui comença a marcar perfil propi.

I al municipi veí, a Salou, el fort lideratge del seu alcalde, Pere Granados, ha quedat difuminat durant les setmanes del confinament. Granados no ha fet cap anunci destacat, tret d'avançar-se en la gestió de les platges després de la pandèmia. La imatge positiva, i d'unió, l'ha transmès l'oposició: ERC, PP i Ciutadans que, el passat 7 de juny, reclamaven un gran pacte de ciutat per reactivar el municipi.

Tranquil·litat a Torredembarra i una oposició dura a Altafulla

Un any després de la campanada a les municipals, a Torredembarra regna la tranquil·litat política i les aigües estan més adormides que mai. La majoria absoluta d'Esquerra Republicana i de l'alcalde Rovira li han permès administrar dotze mesos de gestió ferma i silenciosa, sense grandiloqüències i amb inèrcia continuista respecte al mandat anterior. La Torre, ara sacsejada com tothom per la força de la pandèmia, té al davant un futur incert on vol esperonar les inversions, aferrar els números i adaptar els comptes a les noves urgències que han despertat de sobte. L'equilibri del turisme serà clau per garantir un mandat plàcid en un dels municipis de més renom de la Costa Daurada.

A Altafulla, per contra, el darrer any ha estat la història d'un gir de 180 graus amb l'arribada al poder de l'EINA i l'estrena del format de la co-alcaldia de Muntadas i Molinera. Agres polèmiques com la dels restauradors insatisfets, la gestió de la platja, el servei de neteja o els okupes del municipi han protagonitzat els primers trontolls en un mandat que compta amb un nucli molt cohesionat al tripartit de govern (ERC, PSC i Ara Altafulla).

Kenneth Martínezva agafar l'alcaldia de l'Ajuntament del Vendrell. | Àngel Ullate

Primer any de mandat al Baix Penedès

Els resultats a les eleccions van deixar una situació força clara als diferents consistoris del Baix Penedès, amb el qual la tranquil·litat ha estat la tònica d’aquest primer any de mandat, sobretot si es compara amb anys anteriors. El pacte entre PSC, Ciutadans i l’AVP al Vendrell va donar una majoria suficient al govern i una estabilitat que només s’ha vist enterbolida pels problemes interns de la formació de les platges. En aquest últim any, l’AVP ha patit una escissió que ha donat lloc al MVP, integrat per membres que estan descontents amb l’actuació de la regidora Bàrbara Peris. 

El pes del govern ha recaigut sobre el PSC i els seus vuit regidors, amb Ciutadans mantenint un perfil baix. A l’oposició, ERC-Som Poble, Podem i Pel Vendrell Primàries s’han mostrat combatius i han teixit aliances en diferents assumptes, mentre que Junts pel Vendrell ha navegat entre dues aigües, fins al punt que va arribar a un acord per donar suport al govern en l’últim pressupost. Venint de dos mandats molt convulsos, aquest primer any es pot definir gairebé de ‘bassa d’oli’ al Vendrell.

La situació s’ha repetit a l’Ajuntament de Calafell, que també navega amb aigües tranquil·les gràcies a un acord de governabilitat a tres bandes (PSC, Podem, PP) que ha donat una folgada majoria al govern. A l’oposició, ERC i la CUP són els partits que miren de fer una pressió més gran, mentre Sumem encara s’està recuperant de la forta caiguda que va patir als comicis, i Ciutadans segueix lluitant amb els seus propis dimonis, que han fet que, per segona vegada, hagi perdut un regidor abans d’acabar el primer any de mandat.

Un dels ajuntaments que despertava més incògnites era Cunit, amb un pacte poc esperat entre el PSC i Impulsem Cunit, que ha suposat un repartiment de l’alcaldia entre Dolors Carreras i Jaume Casañas. Fins ara, però, el pacte no ha mostrat esquerdes i els dos socis de govern exhibeixen una correcta entesa. En tots els casos, la situació excepcional viscuda amb la pandèmia del coronavirus també ha contribuït al fet que l’oposició hagi tancat files amb els governs per entomar l’enorme repte que es presenta. En aquest sentit, caldrà veure si la situació es manté o canvia en els pròxims mesos.

Poc moviment a l'Ajuntament de Valls i deures pendents. | Àngel Ullate

El Museu Casteller continua encallat en el primer any de legislatura a Valls

El primer any de la legislatura a Valls ha servit per culminar alguns projectes emblemàtics com la reforma del passeig Caputxins, la modernització de l’enllumenat de la carretera del Pla o la gratuïtat del bus urbà. També hi ha encarrilades les obres de modernització de l'enllumenat del polígon industrial, la urbanització del passeig Tarradellas al Fornàs, la recuperació de l’església de Sant Francesc i l’ampliació del Museu de Valls a Casa de Cultura.

No obstant això, dos dels projectes que són una herència de l’anterior equip de govern, com ca Xapes i el Museu Casteller de Catalunya, continuen en una letargia que sembla no tenir fi. Així, tot i que les obres de l’equipament casteller es troben acabades des de fa molts mesos, la licitació de la seva gestió continua parada i la Covid-19 ha constatat que no hi ha una previsió d’obertura concreta per aquest any 2020. Alhora, la crisi econòmica derivada de la pandèmia també pot condicionar diversos projectes estrella del programa electoral de Junts per Valls presentat fa un any, com la nova comissaria de la Policia Local, la seu per a l’Escola de Música, la creació d’habitatge a la plaça de l'Oli o el projecte de recuperació dels torrents 

Pel que fa a Alcover, el segon municipi en demografia de la comarca, Robert Figueras, l’alcalde, fa una valoració positiva del primer any de mandat, tot i que reconeix que el coronavirus «farà reajustar el pla de govern per a la resta de legislatura». De fet, en els darrers mesos s’han focalitzat els esforços en els serveis bàsics, s’han mantingut les despeses corrents de l’Ajuntament i s’han creat ajudes destinades als sectors més afectats per a la crisi sanitària. Pel que fa als projectes del programa electoral que ja es troben encarrilats, destaquen la nova Central de Biomassa o la urbanització del Raval del Carme. 

Cabra del Camp, per la seva banda, és l’únic municipi de la comarca de l’Alt Camp que ja ha canviat de color polític en aquest primer any de legislatura. El panorama polític convuls dels últims 4 anys ha tingut continuïtat en aquest mandat i el 13 de març passat la moció de censura presentada per Caminem Tots Junts (JuntsxCat) i Futuro Podemos contra l’equip de govern d'Acord per Cabra–Acord Municipal va prosperar. Aquest fet va suposar que Javier Romero es convertís l’actual alcalde i que Natàlia Targa passés a l’oposició.

Montblanc ha estat el primer ajuntament tarragoní en reprendre els prens presencials. | Àngel Ullate

Condicionants a la Conca: els aiguats i la Covid-19 

El primer any de legislatura ha estat convuls a la Conca de Barberà. L’aiguat de Sant Marc, a l’octubre, va ocasionar greus desperfectes a les principals viles de la comarca, com l’Espluga de Francolí i Montblanc. Els dos ajuntaments i el Consell Comarcal, en aquest sentit, han aprovat diverses mesures econòmiques per ajudar a les persones afectades i s’han arranjat carrers, camins i espais en mal estat. També han intentat vehicular diferents ajudes a nivell estatal i han reclamat al Govern espanyol una acceleració dels tràmits en les convocatòries de subvencions, que continuen sense ser hàbils.

L'altra gran crisi que ha assotat els dos consistoris conquencs ha estat la de l’emergència sanitària de la Covid-19. Des de les respectives àrees de Sanitat s'està en permanent contacte amb el CAP i les residències per tal de fer front a la crisi i ja s’han activat un seguit de mesures en diferents àmbits directament afectats per la crisi com el comercial, l’industrial, l’educatiu, el social i el turístic.

Malgrat que aquestes dues crisis successives han afectat el dia a dia de la gestió dels municipis, des de l’equip de govern de Montblanc, per exemple, no s’ha deixat de treballar en diferents projectes de la legislatura, com la restauració del pany de muralla de Sant Francesc o les intervencions al Sindicat per tal de convertir aquest espai en el principal pol turístic de la vila. L'altra gran inversió, aquesta de capital estatal, és el túnel del Coll de Lilla. Fonts municipals afirmen que «s’està amatent a les obres, resolent els problemes que sorgeixen i col·laborant amb l'alcaldessa pedània i els veïns per mitigar els efectes d'una obra d'aquesta magnitud».

La costa del Baix Camp, marcada pel Corredor Mediterrani

Camí Mendoza (ERC) va mantenir l'alcaldia de Cambrils i un dels socis de govern, JxC. El canvi de cara al capdavant de la formació va fer que Lluís Abella rellevés Mercè Dalmau. No va ser l'únic canvi al govern, que va canviar el PSC d'Ana López per l'NMC d'Oliver Klein en el pacte més ràpid de la regió.

Com a la resta de la Costa Daurada, si un àmbit ha marcat especialment aquest darrer any Cambrils ha estat el ferroviari. El mateix es pot dir de Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant. En el primer cas, Fran Morancho (PSC) va revalidar el càrrec d'alcalde incrementant vots i regidors al plenari.

Al pacte amb la Plataforma Impulso Miami Mont-roig va estar a punt de sumar-s'hi ERC, tot i que finalment els socialistes van optar per governar en minoria amb el reforç puntual des de l'oposició de Cs. A Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons García (PSC) va aconseguir una majoria simple amb les darreres eleccions que, a finals d'any, es va convertir en absoluta amb l'entrada al govern municipal de Tomás Díaz, regidor de Cs al municipi.

L'aigua, protagonista del primer any de mandat al Priorat

La comarca del Priorat es va vestir de republicana després de les eleccions de l'any passat. A la capital, Independents per Falset amb Carlos Brull al capdavant va millorar els resultats del seu predecessor, Jaume Domènech. Per contra, a Ulldemolins es va viure un canvi dràstic. L'hegemonia que havia tingut CiU fins aleshores va quedar estroncada per Ulldemolins Batega-ERC, que va aconseguir cinc dels set regidors del ple, amb Sergi Méndez al capdavant.

Encara dura la disputa per l'aigua del riu Siurana, amb la Taula de treball sense avançar quan ja fa més d'un any que es va crear. Per altra banda, també al Priorat hi van fer mal els aiguats de finals de l'any passat i principis d'aquest, que van arribar a malmetre les connexions d'aigua d'alguns pobles.

"Correctiu a una empresa química de TGN: Multa exemplar després de l'incendi del 2019" "Al descobert: El motiu pel qual s'ha disparat el preu de la compra als supers"