Imatge d'una dona confinada que guaita des d'un balcó de la plaça del Prim de Reus

Any Covid: L'horitzó de les vacunes marca el primer aniversari de la pandèmia que ens va canviar la vida

El primer estat d'alerta va capgirar la vida quotidiana el 14 de març de 2020 | La psicòloga Eva Llàtser avisa: «Som a l'onada de la salut mental»

Era un catorze de març del 2020 quan, després de dies de neguit  i de rumors, tot saltaria pels aires i el govern espanyol decretaria un primer  estat d'alerta de quinze dies que obriria les finestres a una nova manera d'entendre el món. Un any i tres  onades després de l'esclat de la pandèmia  més greu dels darrers cent anys, el món no ha tornat a ser el que era i la majoria de les cicatrius  que s'han anat obrint segueixen lluny de tancar-se. Només l'eficància d'unes vacunes  encara amb comptagotes aporta llum i esperança al final d'un túnel  fosc que ja dura 365 dies.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

«No crec que ens neguéssim a assumir  la realitat que ens venia a sobre», opina l'Eva Llàtser, presidenta del Col·legi Oficial de Psicologia (COPC) a Tarragona. «Més aviat la impressió és que ens van absorbir el desconeixement  i la ignorància», reflexiona, «abans de fer-nos a la idea d'una realitat duríssima que només vam poder assimilar  a poc a poc». L'Eva troba «normal» aquella sensació naïf de pensar que el parèntesi  podia durar quinze dies, i recorda que «fins que no vius aquesta realitat és impossible d'assumir o veure-la». L'avís de la Xina  o el d'Itàlia, considera, no eren suficients per preparar-nos per al que venia. «Això sí, no vam tenir cap problema en  obeir!», recorda amb interès. Dia catorze i els balcons  ja s'albiraven com la via d'escapament que acabarien sent.

La Covid-19 ha contagiat prop de 50.000 persones i s'ha emportat més de 1.200 vides a les comarques de Tarragona i l'Ebre

Un any després de l'inici del terratrèmol, ja són prop de 46.000 les persones de Tarragona  i de l'Ebre que han patit la infecció, i més de 1.200 les defuncions  relacionades amb el virus de la Covid-19. L'impacte de les seqüeles físiques  serà una de les grans imatges que quedaran per a la història, però l'Eva detecta que «estan començant a fer-se visibles també les seqüeles emocionals» que deriven de la salut mental. Per a la psicòloga, si bé encara no hi han dades oficials que hi afegeixin rigor, «l'augment de l'apatia, de l'angoixa i del nerviosisme» arran d'una situació que s'allarga són motiu de preocupació  i reflexió severa.

Tarragona confinada: el dia a dia en imatges
L'avinguda Catalunya de Tarragona, deserta durant el confinament més estricte | Àngel Ullate

«És cert que la cura de la salut mental  depèn molt més dels caràcters individuals que de generalitzacions», matisa, però veu en els joves i adolescents  els perfils més sensibles a aquesta fragilitat emocional «després d'un any perdut que els ha tallat la interacció i les experiències». Llàtser també posa el focus en «aquells adults que han vist com la pandèmia  els ha deixat sense feina» i en una situació econòmica molt més delicada, i «en aquella gent gran que ha deixat de sortir i relacionar-se» i pateix la solitud  d'una manera més agressiva. La presidenta del Col·legi té clar que la salut mental mereix la mateixa atenció i cura que la física, en especial en un context com l'actual.

Eva Llàtser, psicòloga: «Els estralls emocionals de la pandèmia són més sensibles entre els joves i adolescents»

Una allau d'ERTOs, un augment sense precedents de l'atur i un  sector turístic reduït a cendres són les grans pedres a la sabata d'una economia  que s'ha desplomat més a Tarragona que en altres demarcacions a causa, precisament, per aquesta dependència de la pota del turisme  que enguany ha reduït la facturació gairebé a zero. L'emergència dels hospitals i l'atenció primària ha tingut rèpliques a pràcticament tots els sectors econòmics i laborals de Tarragona, i el darrer any fa el pes de deixar una radiografia destructiva d'unes ciutats ferides  de gravetat. Els ànims tampoc són gaire més animats de cara a la Setmana Santa de 2021, que també apunta a testimonial.

El personal de neteja trencava el silenci sepulcral de la Tarragona més confinada | Àngel Ullate

Per a l'Eva, sens dubte la gran bufetada  per a la salut mental del darrer any ha estat «no poder-nos acomiadar  de molts éssers estimats» precisament per les restriccions derivades del virus. «El dol és un procés difícil que es treballa des de l'acompanyament, i haver-ne de prescindir sense dubte allargarà aquests processos tan difícis», explica. Llàtser apunta com «la tristesa  i l'ansietat han augmentat fins al punt d'envair persones» que han patit pèrdues sense poder acomiadar-se de familiars  o amics. Una mortalitat tan elevada (i en molts casos tan solitària) ha trencat  tots els motlles socials pensats per resistir els impactes.

L'horitzó de la vacunació massiva marcarà «la recta final» de la pandèmia durant els pròxims mesos

En mig d'un panorama tan fosc, l'aparició de les primeres vacunes  efectives contra el virus obren la primera escletxa de llum després de tants mesos a la foscor. «L'arribada de les vacunes és un horitzó, és llum, és esperança», interpreta l'Eva, «perquè hi ha precedents i perquè sabem que són el camí per superar un sotrac dificilíssim». Més de 65.000 persones ja han rebut la primera dosi de la vacuna a les comarques de Tarragona i l'Ebre, i 23.000 ja gaudeixen de la immunitat  de les dues dosis. En especial entre les residències i els sanitaris. Si bé ningú abaixa la guàrdia, el pessimisme  general comença a perdre l'hegemonia. La del cansament i la fatiga  ja seria una altra història.

La psicòloga és prudent i rebutja eufòries degut a l'arribada progressiva  dels vaccins, però no amaga que el túnel comença a intuir la llum després de la llarga travessia. «Les vacunes són l'esperança d'afrontar la recta final de la pandèmia que ens ha canviat la vida a tots», resol, sencera. El rellotge de sorra sembla haver-se invertit i ara corre a favor, a l'espera d'una vacunació massiva que permeti recuperar el terreny perdut a la salut, a les llibertats i a les  il·lusions. No és poca cosa. Un any i molta ciència després, Tarragona confia que aquesta notícia del primer aniversari de la  Covid-19 sigui la darrera que toca llegir.