Ferides invisibles i irrecuperables: els malalts d'alzheimer, especialment tocats pel confinament

El Centre terapèutic d’estimulació cognitiva per a l’Alzheimer a Reus va reobrir a principis de juny amb moltes cicatrius per curar
El confinament ha afectat especialment les persones amb aquesta malaltia. | TarragonaDigital
 

Les seqüeles de la Covid-19 en les persones que l'han patit són, a hores d'ara, encara un misteri. L'onada de la pandèmia va deixar poc marge de reacció, més enllà d'intentar salvar el màxim d'afectats possibles i aturar la seva progressió, i ara la lluita se centra a saber què passa al nostre cos després d'haver passat el virus, una fita que de moment és tan misteriosa com el coronavirus en si.

Els efectes del confinament, però, han deixat ja cicatrius ben clares i diverses. Un dels col·lectius que l'ha patit especialment ha estat el de les persones malaltes d'Alzheimer i així ho ratifiquen des del centre de referència a casa nostra, el Centre d'Alzheimer de la Fundació Rosa Maria Vivar. «Podríem parlar que hi ha hagut una davallada global entre els usuaris, no només a escala cognitiva, física i funcional, sinó també en l'àmbit psicològic» explica a TarragonaDigital la directora terapèutica del centre, Maria Jesús Lerín.

Al centre, la pandèmia els va agafar gairebé començant. «Ho vam viure amb molta incertesa i també amb tristesa pel tancament del projecte que recentment havíem començat a les noves instal·lacions». Expliquen que van haver de «prendre moltes decisions que no sabíem el termini, com la compra de material de protecció i l'adequació dels espais terapèutics», i a més, com ha passat en moltes empreses, també es van veure forçats a aplicar un ERTO parcial per mantenir els treballadors del centre.

Seqüeles difícils de revertir

Però el gran drama l'han patit els usuaris. Si quedar-se tancat entre quatre parets durant setmanes va ser dur per a una ment sana, l'Alzheimer ha multiplicat el mal en les persones que el pateixen i, en molts casos, serà impossible de revertir. El centre reusenc, en veure que «no es tenia informació» va decidir tancar portes a mode preventiu per decisió pròpia 48 hores abans que es decretés l'estat d'alarma. L'objectiu era mantenir a zero els contagis entre els pacients i de la nit al dia els més de 120 usuaris van haver d'afrontar una situació inèdita i, en molts casos, difícil de comprendre.

Per al centre, ara ha estat el moment de comprovar les seqüeles del confinament entre els seus usuaris i tot el que es temien s'ha acabat fent realitat. «Cognitivament hi ha més desorientació, disminució de les capacitats atencionals, més dificultats en tasques de llenguatge oral i escrites, disminució de la velocitat de processament...» detalla Lerín, un empitjorament que a més s'acompanya de confusió, desconcert i apatia. 

Totes aquestes conseqüències són en l'àmbit psicològic, però físicament els usuaris malalts d'Alzheimer també se n'han ressentit. «En general s'ha observat una disminució de la mobilitat activa i de la força muscular, menor resistència aeròbica, menys control de l'equilibri i l'augment del risc de caigudes..., i en l'àmbit funcional s'ha vist que usuaris que no tenien problemes en l'execució de les seves activitats diàries, ara necessiten ajuda per portar-les a terme».

La gran pregunta és: i ara què? «Tenint en compte que és una problemàtica degenerativa, els efectes que ha comportat el confinament seran un mal que no es podrà revertir» lamenta Lerín, tot i que des del centre estan readaptant les teràpies a les noves necessitats i dèficits per intentar capgirar el màxim possible aquestes conseqüències.

Les teràpies s'han reprès un cop passat el confinament. | TarragonaDigital

De familiar a 'terapeuta': la càrrega durant el confinament

«El confinament ha tingut efectes negatius en les famílies i els seus usuaris» afegeix Lerín, «pels usuaris el fet de perdre la seva rutina i el seu temps i espai terapèutic, juntament amb el confinament, ha fet que augmentin els problemes conductuals i neuropsiquiàtrics». Algunes de les problemàtiques que han aflorat entre els malalts d'Alzheimer han estat casos de nerviosisme, irritabilitat, agressivitat, tristesa, insomni o fins i tot l'aparició o l'augment d'al·lucinacions i deliris, un clar exemple de la duresa de la situació per a aquestes persones.

Això ha repercutit directament en les famílies, que es van convertir en el principal suport dels malalts durant el confinament. «No només han hagut de fer-se càrrec de la cura del seu familiar, sinó que també han hagut d'assumir tasques d'estimulació, entreteniment i el maneig de tota la simptomatologia, el que s'ha reflectit en un cansament i sobrecàrrega evident per part dels familiars». Amb el nucli que havia de ser el pilar dels malalts esgotat, la situació es va acabar convertint en «un peix que es mossega la cua» dificultant la cura dels usuaris explica Lerín.

 

Una resposta immediata

Però familiars i usuaris no van estar sols. Al Centre d'Alzheimer de la Fundació Rosa Maria Vivar es va activar des del primer moment tota la maquinària per «donar resposta al col·lectiu amb les eines que comptàvem, havíem de mantenir el vincle per col·laborar en el que estigués a la nostra mà» explica la directora terapèutica. Ho van intentar i ho van fer.

Van ser dies molt intensos teletreballant, «reforçant i habilitant totes les vies d'atenció no presencials i implementant un pla d'atenció al col·lectiu» el qual va consistir en un acompanyament i seguiment de tots els usuaris i familiars, suport psicològic, atenció social i coordinar una resposta amb l'administració, servei d'infermeria, preparació de material per al domicili per fer exercicis físics i funcionals, fitxes cognitives..., qualsevol ajuda era benvinguda per poder tirar endavant uns dies confusos per a tothom, però especialment per a aquestes famílies.

Amb l'alleujament del confinament, el centre va anar recuperant activitat amb trobades virtuals i tallers de memòria online fins que, finalment, van poder reobrir portes. Primer, el dia 8, amb la Unitat de Memòria, i després, el dia 10, el Centre de Dia. Això sí, amb totes les mesures de prevenció recomanades per l'administració. Lerín explica, però, que «la reobertura va ser molt complicada perquè les instruccions no han estat clares, sumant que al Camp de Tarragona anàvem per davant en les fases i això no ha estat un avantatge a l'hora d'implementar les accions adequades en cada moment».

Imatge del casquet de bany solidari. | TarragonaDigital
 

Solidaritat per tornar a la normalitat

És per això que la seva única petició, si es donés el cas d'un nou confinament, és que «la informació sigui clara i l'actuació més ràpida». De moment, però, el centre recupera la normalitat entre mascaretes i precaucions extremes i fins i tot ja ha presentat un projecte solidari per recaptar fons per la Fundació Rosa María Vivar, es tracta d'una travessia per part del nedador reusenc Jordi Cervera que es farà el 30 d'agost al Delta de l'Ebre. El repte és nedar 45 quilòmetres fins a arribar a les aigües de Salou i per col·laborar s'han posat a la venda uns casquets de bany amb el logo de la fundació i patrocinadors que es poden comprar per 5 euros a Decathlon Reus. 

"Atenció: Les dades de defuncions i nous contagis per coronavirus a TGN" "Explosió IQOXE: El motiu perquè s'ha complicat el judici del cas"