«Som una societat que encara desconeix i estigmatitza la salut mental»

Una de cada quatre persones pateix o patirà algun grau de trastorn mental, segons la OMS | La depressió i l'ansietat, els més comuns
L'estigma de la salut mental encara és ben present, reconeixen els experts | Gtres

 

Una de cada quatre persones del planeta pateix o patirà algun grau de trastorn mental en algun punt de la seva vida, avisa l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La gran majoria seran transitoris, seran de poca gravetat. Els casos més freqüents, no només a Catalunya, són la depressió i l'ansietat. I aquest dijous, 10 d'octubre, és el Dia Mundial de la Salut Mental.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

«La salut mental no és més que un funcionament correcte del nostre cervell, de la nostra ment», explica la doctora Elisabet Vilella, directora de recerca de l'Institut Pere Mata, en declaracions a TarragonaDigital.com. «I quan ens referim a un funcionament incorrecte, hi ha moltíssims matisos abans de parlar obertament d'una malaltia», esclareix. L'estrès o l'angoixa, per exemple, es trobarien en aquest impàs a mig camí entre la salut i la malaltia.

 

«Som una societat que encara estigmatitza la salut mental», raona la doctora Vilella

«La societat sempre ha creat un gran rebuig cap a aquestes persones, a qui ha condemnat a l'estigma i a l'amagatall», rebla la doctora Vilella. «I encara estem realment lluny d'aconseguir la normalització i la integració dels pacients: som una societat que encara estigmatitza en majúscules la salut mental», subratlla. Li preguntem per què. «Estigmatitzem quan desconeixem», respon.

 

El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Vendrell. | TarragonaDigital
 

La doctora Vilella ha dedicat —i dedica— la seva trajectòria a la recerca científica a través de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Està especialitzada en investigar la base genètica de les malalties psiquiàtriques. Darrerament, en les connexions entre «la genètica susceptible i la interacció amb l'ambient», els dos factors que condicionen aquestes alteracions de la salut mental, explica.

 

La depressió i l'ansietat són les patologies més habituals

La doctora confirma que la depressió i l'ansietat són les patologies més habituals, amb gairebé un milió i mig d'atencions derivades als CAP catalans l'any 2017. I demana «parar especial atenció a altres diagnòstics menys freqüents però de més gravetat», com és el trastorn bipolar —que afecta un 2% de la població— o l'esquizofrènia —que afecta una de cada cent persones—. 

 

Demana prendre seriosament una salut mental que depèn de forma directa de factors com la societat laboral dels pacients, en la majoria de casos. El pla de la Conselleria de Salut de cara als pròxims anys es basa en tres eixos: l'atenció, la igualtat d'accés i la recerca. La doctora Vilella ho subscriu. «I recursos, perquè necessitem moltes més mans i millors mitjans per oferir una sanitat molt més preparada per gestionar els reptes de la salut mental», tanca.

 

«La salut mental necessita més recursos: més professionals i més mitjans», considera la doctora Vilella

L'estigma de la salut mental encara és ben present, reconeixen els experts | Gtres

La doctora Vilella reconeix que l'estudi de la salut mental és «especialment difícil, perquè el cervell requereix de tècniques indirectes per analitzar-lo». Matisa que encara cal més temps per «poder aplicar la informació de les recerques actuals a l'elaboració de futurs diagnòstics o solucions» per a le spatologies mentals, i avança un símil tímid per reivindicar que encara queda camí pe recórrer. «És un camp de recerca que porta 20 ó 30 anys de desavantatge a la investigació contra el càncer», explica a tall divulgatiu.

 

Més del 15% dels homes pateixen o han patit casos de depressió o ansietat, segons una enquesta recent del Departament de Salut. En el cas de les dones, s'eleva fins fregar el 19% en ambdós casos. La doctora Vilella demana «més recerca per desestigmatitzar; més coneixement per perdre la por» a la salut mental i per fer d'aquest tabú un espai menys fosc i desconegut. «Per integrar cal normalitzar, i per normalitzar cal conèixer», sentencia, convençuda.