La demarcació de Tarragona va perdre vuit cinemes durant el 2018

Caseres (Terra Alta) i Cambrils són dues excepcions en un sector debilitat per les plataformes digitals
Pla mitjà del gerent del cinema Rambla de l'Art de Cambrils, Toni Badimon, a la zona de videoclub de l'establiment | ACN

 

Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i 80 pantalles. El 2014, el país tenia 158 cinemes a tot el territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s'han reduït: hi ha 137 cines i 676 sales. La recent digitalització del sector, però, està permetent als exhibidors atomitzar més l'audiència i oferir al públic allò que s'adapta als seus gustos.

 

La versió original amb subtítols, els cicles temàtics o l'estrena tardana de films per reduir el preu de l'entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les seves mans per «personalitzar» l'oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes. Casos com el de Caseres, a la Terra Alta, o la Rambla de l’Art de Cambrils s'han fet un lloc destacat en el mapa.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i unes 80 pantalles

El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l'assistència de públic als cinemes. En primer terme, la funció de «prescripció» de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiança d'un públic i omplir la sala sense el reclam d'un 'blockbuster'. «La programació s'ha d'alinear amb els espectadors», ha precisat Tarrazón.

 

D'altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per «l'experiència compartida» i el «punt de trobada» que es genera a les sales. Finalment, «l'excel·lència tecnològica i el confort» dels cinemes també en determina la concurrència.La combinació entre aquests factors determina la viabilitat d'un projecte, assegura.

 

Caseres, l'únic cinema de l'Estat que ha projectat ininterrompudament des del 1952

Josep Maria Peris i la seva família gestionen l'únic cinema de l'Estat que, de forma ininterrompuda, ha projectat pel·lícules cada setmana des de l'any 1952. Va ser el seu tiet, qui va iniciar aquesta singular aventura que encara perdura en un dels poblets més occidentals de la Terra Alta: Caseres. En plena revolució de l'streaming i la multiplicació de les plataformes de pagament, segueixen fidelment oferint setmanalment una pel·lícula. «De vegades són d'estrena, però habitualment tenen només entre un i dos mesos respecte quan arriben a les multisales», precisa.

 

Pla mitjà on es pot veure un moment de la projecció de la pel·lícula 'El Mundo de Suzie Wong' (1960) al Cine Kursaal de Penelles | ACN

 

Entre 40 i 50 dels 250 habitants de Caseres acudeixen regularment cada cap de setmana a les projeccions, tota una fita. «Fem pel·lícules prou actuals i la gent ho aprecia», suggereix. Situats a 80 quilòmetres de Tortosa, 100 de Tarragona o 150 de Saragossa, on es troben alguns dels multisales més pròxims, recorda que «no tota la gent té la facilitat de moure's» aquestes distàncies per anar veure una pel·lícula. Per contra, la possibilitat d'assistir al cine cada setmana al mateix poble és, per ella mateixa, un fenomen d'atracció social i cultural de primer ordre.

 

Municipis com Caseres, a la Terra Alta, entenen el cinema com un servei públic a presservar

Entén Peris que la supervivència d'aquests cinemes en municipis en un entorn principalment rural com un servei públic, malgrat que les xifres resultin deficitàries per al mateix Ajuntament, que dona suport financer a la iniciativa. Els abonats poden comprar per entre tres i quatre euros l'entrada de cadascuna de les sessions. Un preu molt assequible, recorda, si es compara amb el de les multicinemes o les sales de les grans ciutats. «Si el cine plega, a Caseres què faríem? Només tenim un o dos bars», sentencia.

 

Molts dels espectadors, de fet, són també joves. No en la mateixa proporció que la gent «més gran». Diu, però, que tot és qüestió de posar «les pel·lícules adequades» per atreure tot tipus de públics. Al poble, per exemple, es pot veure 'Spiderman', 'El Rey León' o les últims blockbusters nord-americans d'acció. I, malgrat tot, les noves plataformes de pagament, assegura, no són una competència preocupant encara. «Netflix està molt bé però el veus per una pantalla de televisió. A qui li agrada el cinema no és el mateix: ni el so, ni la imatge, ni els efectes especials», remarca.

 

Imatge d'arxiu de l'exterior dels cèlebres cinemes Texas | ACN

 

La seva família —que també es dedica a l'agricultura i la ramaderia, entre d'altres activitats— gestiona també, via acords amb els ajuntaments, els cinemes de cinc pobles més de la Terra Alta, així com d'altres com Flix, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, compartint programació setmanal. Fa uns anys, van aconseguir substituir les antigues màquines de 35 mil·límetres per flamants projectors digitals i disposa de dos equips per a sessions a l'aire lliure els mesos d'estiu.

 

Cambrils, l'únic cinema d'una sala amb programació 365 dies a l'any

A Cambrils, el cinema Rambla de l’Art s’ha reinventat per convertir-se en l’únic cine d’una sala de tot Catalunya amb programació els 365 dies de l’any. Es tracta d’una sala que històricament havia estat municipal fins que fruit de la digitalització del sector i la davallada d’espectadors, va tancar la Setmana Santa del 2013. Una empresa familiar es va interessar per les instal·lacions i van guanyar el concurs per gestionar l’espai, que va reobrir el desembre del mateix any. El gerent del cinema Rambla de l’Art, Toni Badimon, explica que van fer una inversió important per digitalitzar la sala, millorar el so i arreglar el vestíbul.

 

Des d’aleshores programen entre tres i quatre films diàriament. Fan tant estrenes comercials, com cicles de cinema clàssic, documentals, versions originals subtitulades o films que no es troben en els circuits habituals. A més formen part de la xarxa Europa Cinemas de la Unió Europea, que els permet tenir una subvenció a canvi de programar cinema europeu.

 

«Una llibreria o videoclub ja no pot subsistir, però per nosaltres és complementari»

La venda d’entrades suposa aproximadament el 90% del negoci, que es complementa amb una botiga amb articles vinculats al món del cine: pel·lícules, llibres o marxandatge relacionat amb pel·lícules icòniques, entre altres. També disposen d’una petita sala per fer exposicions o esdeveniments, com presentacions de pel·lícules, cinefòrums o fins i tot algun sopar cinematogràfic. A més fan servei de videoclub «a l'antiga» amb films menys comercials. «Una llibreria o videoclub avui en dia ja no pot subsistir, gairebé ni tan sols a Barcelona, però per nosaltres és complementari», raona Badimon.

 

Els cinemes Ocine de Les Gavarres, el gran centre neuràlgic del Camp de Tarragona | Laia Solanellas

 

Amb tot han aconseguit fer-se un lloc i un nom al Camp de Tarragona i un 80% del públic és de fora de Cambrils. «Vénen turistes però també tenim un gruix de gent de la zona que ve a veure unes pel·lícules que no es poden veure en altres sales», comenta Badimon. El gerent relata que tenen un gruix d’entre 100 i 150 persones «molt cinèfiles" que hi van almenys un cop per setmana.

 

La demarcació de Tarragona va perdre vuit cinemes durant l'any 2018

Catalunya va tancar el 2018 amb 137 cinemes actius, vint-i-un menys que l'any anterior i una vintena menys que al 2014. La davallada va afectar especialment la demarcació de Tarragona, que va perdre vuit cinemes, seguida per Lleida, on van tancar-ne sis; Barcelona, amb cinc menys, i Girona, dos.

 

L'any passat funcionaven al territori català 676 sales (11 menys que l'any anterior), de les quals Tarragona n'aplegava un centenar; Girona, prop de 90, i Lleida, una quarantena. Dels 947 municipis catalans, tan sols 92 disposaven d'una o més sales actives. A més, malgrat que totes les comarques comptaven amb cinema, n'hi havia una dotzena on només n'hi havia un. És el cas del Priorat, el Baix Ebre o el Montsià.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris
Maria
Vimbodi també te cinema tinc 66 anys Vímbodi també te cinema tinc 66 anys I no recodo el cinema tancat
Alfons
Amb petites interrupciones a VIMBODÍ hi ha hagut cinema des d,almenys 1927. I hi havia hagut dues sales de les quals el Cinema Foment encara esta en funcionament. Www.cinemafoment.com