VÍDEO

Explosió d'una bombona de gas en una barricada a Tarragona

ATENCIÓ

Tots els talls de carretera previstos per aquest dissabte, 19 d'octubre

El conseller Calvet demana «diàleg i transparència» a la Taula del Siurana

Intent de rebaixar la tensió sorgida aquesta setmana a la segona reunió de l'ens
Damià Calvet, al centre, durant la inauguració de la depuradora de Les Borges | Jordi Olària Gras

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, confia que el diàleg i la transparència siguin la base per rebaixar tensions i fer un treball eficaç a la Taula del Siurana. El conseller de la Generalitat de Catalunya confia que ni Reus i el Baix Camp es desentenguin d'aquest ens i recorrin als jutjats tal com han amenaçat aquesta setmana, i demana que es faci una reflexió sobre l'evolució que ha patit la gestió de l'aigua les darreres dècades i la necessitat de garantir els cabals suficients.

 

Durant la inauguració de la Depuradora de Les Borges, celebrada aquest divendres, el conseller Calvet s'ha referit al conflicte que envolta la Taula del Siurana «ha de resoldre les disputes per la gestió de l'aigua dels pantans de Siurana i Riudecanyes— a petició de la premsa. Davant l'amenaça del Baix Camp de sortir de la Taula ha respost que «espero que no sigui així». Des del Govern català se segueix apostant per aquest ens.

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va presidir la primera trobada de la Taula del Siurana-Riudecanyes | ACN

 

«Espero que serveixi per aportar transparència i diàleg i que, en definitiva, acabem tenint un sistema que vagi en benefici tant del Priorat com del Baix Camp i, sobretot, del país», argumenta Calvet. El conseller apunta que «la gestió de l'aigua, en els últims anys, ha canviat molt, moltíssim; saben que fa unes dècades era, bàsicament, extractiva; s'extreia aigua, senzillament, per abastir indiscriminadament persones i indústria».

 

Ara, des del Govern es considera que «hem de pensar en les persones i en la indústria, però també hem de pensar en el medi ambient; necessitem que els rius tinguin cabal ecològic, això no és senzillament una qüestió de biodiversitat, que també, és una qüestió de qualitat del territori, sense qualitat en el territori no hi ha vida». Tot plegat, considera, «hem de saber-ho combinar entre tots, i insisteixo que el diàleg i la transparència és l'única via possible».

 

Imatge de la primera reunió de la Taula del Siurana-Riudecanyes | ACN

 

Reus i el Baix Camp carreguen contra l'ACA

Aquesta mateixa setmana, l'Ajuntament de Reus, per boca del seu regidor de Medi Ambient i Ocupació, Dani Rubio, i el Consell d'Alcaldes del Baix Camp, en un comunicat, han carregat durament contra l'Agència Catalana de l'Aigua pel que qualifiquen d'una «actitud parcial» a l'hora de dirigir la Taula del Siurana. L'ens, constituït el mes de desembre amb la presència del conseller Calvet, ha de solucionar el conflicte actual entre pagesos, municipis i entitats tant del Baix Camp com del Priorat en relació a l'ús de l'aigua del Siurana a través del pantà del mateix riu i del de Riudecanyes.

 

Els Ajuntaments del Baix Camp van emetre un comunicat en el qual amenaçaven l'ACA d'aixecar-se de la Taula i recórrer a la justícia qualsevol decisió que s'hi prengui. El Consell Comarcal del Priorat, recorden, ja va recórrer a instàncies superiors —en el seu cas a la Confederación Hidrográfica del Ebro— tres mesos abans que es constituís la Taula. En la mateixa línia s'ha mostrat, aquest divendres mateix, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

 

Imatge d'arxiu del pantà de Riudecanyes | Laia Solanellas

 

El pantà de Riudecanyes se suma a les crítiques

El comunicat de Comunitat de Regants comença amb un to comprensiu, assegurant que «entenem la dificultat que pot suposar documentar i exposar tota la informació necessària per al desenvolupament de les sessions programades» de la Taula del Siurana. En aquest sentit, proposen «revisar el calendari de reunions proposat per tal que tots els participants puguin sol·licitar, analitzar i aportar tota la documentació que considerin oportuna».

 

Aposen, també, per la creació de grups de treball entre les parts implicades i l'ACA per «preparar convenientment els continguts de les reunions», amb l'objectiu que a la Taula «es pugui desenvolupar un debat documentat i enriquidor; fins ara, la mecànica de funcionament de la Taula ho impedeix».

 

Fetes aquestes consideracions inicials, el comunicat s'alinea amb la postura dels Ajuntaments del Baix Camp, i reclamen que es tinguin en compte «tots els recursos hídrics del Baix Camp i el Priorat» i l'anàlisi no es limiti al sistema Siurana-Riudecanyes. Apunten que «l'èxit d'aquesta Taula depèn de l'entesa de les parts que hi participen i que no hauria d'enfocar-se com un arbitratge, sinó com un facilitador per part de l'ACA».

 

Imatge d'arxiu del pantà de Siurana | Clàudia Bonet

 

El Priorat no vol entrar «en una guerra de territoris»

Des del Consell Comarcal del Priorat també s'ha emès un comunicat en relació a la reacció del Baix Camp després de la segona trobada de la Taula del Siurana. Asseguren que el plantejament actual de la conca del Siurana i la gestió que se'n fa de l'aigua «atempta contra les directrius europees de l’aigua». Alerten, també, que no restaran immòbils davant el que consideren un «transvasament gairebé íntegre de tot el cabal» del Siurana al pantà de Riudecanyes.

 

La base de tot plegat és la gestió que es fa de l'aigua del riu Siurana. L'aigua del riu passa pel pantà que porta el mateix nom, i que gestiona l'ACA. Dos cops l'any —per norma general—, l'organisme català es troba amb la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i altres actors implicats, com Unió de Pagesos o Gepec, per acordar la quantitat d'aigua que es transvasa del pantà de Siurana al de Riudecanyes. Totes dues infraestructures es van finançar, fa dècades, des del Baix Camp i, principalment, des de Reus.

 

El cas és, però, que tal com va fer públic TarragonaDigital el passat mes de maig, hi ha irregularitats en l'ús de l'aigua del pantà per part d'alguns Ajuntaments o, fins i tot, empreses, que no haurien de poder-se abastir amb aquest recurs. Aquests usos no regulats, que en molts casos no s'han arribat a executar, o que suposarien poca quantitat d'aigua, estan sota investigació interna per part de l'ACA.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris