Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Lídia Bargas: «No s'havia fet res per cridar gent a Prades, pujaven perquè és Prades»

L'alcaldessa de Prades ens explica el Pla Estratègic que tenen en marxa | Anuncia que es tornarà a presentar a les eleccions
Lídia Bargas, alcaldessa de Prades | Laia Solanellas

 

L'Ajuntament de Prades ha posat en marxa, recentment, un Pla Estratègic que vol servir per dinamitzar el poble en tots els seus aspectes. Aborda àmbits com l'economia i l'agricultura, però també la cultura, el turisme o l'habitatge. De tot aquest projecte en parlem amb la seva alcaldessa Lídia Bargas, que confirma a TarragonaDigital.com que es tornarà a presentar a les eleccions municipals del 2019 per seguir treballant en tots els projectes que s'han posat en marxa. Des dels cultius de poma i llúpol fins a la dinamització de la figura de la reina Margarida passant per la subhasta de parcel·les a la urbanització Les Forquetes, Prades s'està fent la seva pròpia revolució per fer un pas més com a poble.

L'objectiu del Pla Estratègic de Prades

—Per què decideix, l'Ajuntament de Prades, posar en marxa un Pla Estratègic?

—Vam veure que a Prades no s'havia fet mai res per cridar la gent, per fer-la pujar; la gent pujava perquè és Prades, pel clima... I vam dir «ostres, doncs potser comença a ser hora de fer un pla estratègic per tal de bellugar el turisme», per donar a conèixer què som i qui som; però també perquè la gent que visqui a Prades s'hi senti a gust. El que no volíem era un pla estratègic fet des de l'Ajuntament, volíem que sortís del poble, i vam començar a fer totes les reunions amb els sectors de població i la nostra sorpresa va ser que la gent va respondre molt positivament de seguida.

 

Vam començar a moure els que viuen aquí, però també els que pugen els caps de setmana o a estiuejar, i vam començar a treballar per àrees temàtiques, algunes han tirat endavant i d'altres no. La idea era fer alguna cosa per sacsejar el poble i veure com responia, si hi havia ganes i inquietud de voler fer alguna cosa més, si el poble hagués dit «ja estem bé com estem», no hauríem fet res. Però d'aquí van sorgir molts projectes dels quals ara comencem a recollir els fruits, com el llúpol o la poma, o la qüestió històrica.

 

Lídia Bargas, alcaldessa de Prades, durant l'entrevista amb TarragonaDigital.com | Laia Solanellas

 

—De tot aquest pla estratègic, que aborda molts àmbits, quina proporció ja està acabada? O tot just ara es comencen a posar les bases?

—Ara ja podem dir que hi ha les bases bastant assentades. Una pota molt important per nosaltres era l'assessorament per a l'emprenedoria del municipi, i és un assessorament que l'Ajuntament posa a disposició, de manera gratuïta, de tothom que ho necessiti. L'altra pota és la de l'agricultura, que també ens feia patir. Amb el llúpol i la poma, la tòfona, la patata... creiem que tot està bastant assegurat.

 

Pel que fa a l'observatori astronòmic ara tot just comencem, tenim el terreny, i comencem a trucar portes, que no és fàcil, però estem buscant patrons per iniciar aquest projecte. El que potser ens ha quedat una mica més despenjat és la branca històrica. Un dels objectius és que la gent de Prades se senti a gust al poble, es va tornar a crear el grup de teatre, que per nosaltres és molt important, i a partir d'aquí, tot el que se'ns pugui ocórrer, si hi ha un veí que diu 'podríem fer això', doncs parlem-ne, hi som per això, per donar sortida a totes les idees.

 

Lídia Bargas, alcaldessa de Prades, durant l'entrevista amb TarragonaDigital.com | Laia Solanellas

 

La implicació del sector privat de Prades

—Per fer tot això és bàsica la implicació del sector privat, quina resposta n'heu rebut?

—Sí, és evident, és bàsic, per molt que nosaltres posem a disposició una persona que els vol assessorar, si no hi ha un privat que diu 'estic disposat a fer' el que sigui, no té sentit. No vull dir que sigui fàcil, per exemple contactar amb els pagesos va requerir feina, perquè sembla que vulguis anar a dir-los com han de fer les coses; ens deien que amb la patata ja en tenien prou, i els explicàvem que estàvem buscant altres productes perquè els ajudés a tirar endavant el dia a dia, però ens n'hem sortit i es porta bé.

 

—A Prades es cultiva llúpol, poma... se'n pot ressentir, la patata?

—No, la patata ja havia minvat moltíssim, perquè els pagesos es fan grans, però els productors de patata continuen fent patata. Amb la patata sola tampoc no es viu, abans potser, els que feien patata tenien un pis llogat i amb això completaven. Ara, la nova producció de llúpol, pot ser una altra manera de viure de la pagesia i de donar sortida a pagesos joves.

 

Les plantacions de llúpol de Prades, el passat mes de juny | Laia Solanellas

 

—I això s'ha sabut explicar, ho han rebut bé, els productors?

—La poma va ser el detonant. Fins que no vam començar a plantar els pals de la poma no vam fer notar que aquí s'estava bellugant alguna cosa. Molta gent potser es pensava que això del Pla Estratègic no aniria enlloc, que quedaria desat en un calaix, i quan vam començar a plantar els pals de la plantació de poma, et preguntaven «així va de debò, això?». Va ser el detonant, si no hi hagués hagut la poma potser ara no hi hauria el llúpol.

 

Ja hi havia uns quants productors, però tampoc s'hi dedicaven, i quan s'ha vist que la poma és molt millor que a altres llocs... és d'això del que es tracta, d'explotar les qualitats que tenim. I amb el llúpol igual, ens hem hagut de sentir moltíssimes coses; quan buscàvem algú per fer la plantació experimental, va costar molt. Després els vam dir que la Damm estava disposada a invertir i a comprar la collita, vam anar a fer un treball de camp, d'un a un, i els feia por. Hem fet moltíssimes reunions amb l'empresa i els pagesos, moltíssimes, que semblaven encallades.

 

La marca de cervesa Damm n'elabora una varietat amb el llúpol que es cultiva a Prades | Laia Solanellas

 

—Però ho heu dut a bon port.

—Quan veus que la Damm aposta tan fort per Prades, dius «això ha de ser bo pel poble, els he de convèncer». I vam seguir picant portes, i si et deien «jo només tinc mitja hectàrea», els deies «doncs comença amb aquesta mitja hectàrea», quan et deien «jo sí que tinc molt de terreny, però no tinc diners», els explicàvem que la Damm els finançaria; es tractava d'anar trobant solucions, i ara ja tenim set o vuit hectàrees.

 

L'observatori astronòmic pot posar Prades al mapa d'aquest sector

—Canviant de sector, mencionàveu el projecte de l'observatori astronòmic. Dieu que teniu els terrenys localitzats, comprats, o en quina situació?

—Farem una expropiació pactada. Són uns terrenys que estan enredats per herències, però ens hem posat d'acord en el preu de l'expropiació. Està situat al Pla de la Guàrdia, anant cap a Reus a mà esquerra. I el projecte, si no està acabat, deu faltar molt poquet, ja hem parlat amb diferents possibles patrons. El projecte és molt engrescador, i ara ens toca anar a trucar portes a la Diputació, al Consell Comarcal, a la Generalitat...

 

—I amb patrons privats?

—Sí, ja ho hem fet, de fet, i les dues reunions que hi ha hagut no han sonat malament.

 

—De quin pressupost parlem?

—Si no m'equivoco, el projecte total són uns dos milions d'euros. Aquesta és l'aposta de màxims, si baixa, anirem adaptant-hi el projecte.

 

La recuperació de la història del Comtat de Prades

El castell de Prades pot convertir-se en un centre d'interpretació de la reina Margarida | Laia Solanellas

 

—Comentàveu que una línia d'actuació és la de l'àmbit històric. Aquest estiu prepareu molts actes al voltant de la reina Margarida, per què aquest personatge i amb quin objectiu?

—En part és qüestió personal; penso que la reina Margarida ha estat la gran oblidada de la nostra història, de Catalunya. Va ser la darrera reina del Casal de Catalunya i sempre se li ha atribuït a ella la no descendència de la Casa de Catalunya, quan no va ser així. Vaig començar a investigar sobre ella i em vaig trobar coses molt importants, va patir molt, suposo que com totes les reines de l'època. Ser coordinadora de l'Institut Català de les Dones suposo que també hi ha tingut a veure; sigui com sigui, hem acabat programant unes jornades que seran molt potents.

 

—Ens podem imaginar que això acabarà fent que hi hagi un equipament on es podrà visitar, aquesta història?

—Sí, per això hem comprat el terreny del costat del castell, perquè està totalment oblidat. Penseu que vam anar a Cardona perquè feien unes jornades sobre el comtat de Prades, i pensaves «com és que nosaltres no n'hem fet res, encara?».

 

—Què hi voleu fer al castell, com ens ho hem d'imaginar?

—El projecte ja està fet, està redactat, i no és gaire costós, està pressupostat per uns 100.000 euros. Amb això tindríem l'espai, i faltaria la museïtzació, que sí que val més diners, i també necessita imaginació, perquè el que no volem fer és un museu d'eines, volem trobar la manera d'explicar la importància que va tenir Prades amb el seu comptat. Tot això també està a les beceroles, ho estem engegant, i amb un any que ens queda no ho acabarem —admet rient—.

 

El Castell de Prades, que pot centralitzar la dinamització de la història del municipi | Laia Solanellas

 

—I en paral·lel també engegueu visites dinamitzades.

—Sí, la gent de Còdol ja hi està treballant per engegar-ho el curs vinent, per engegar el tema d'escoles i famílies.

 

—Sempre heu dit que el turisme principal de Prades és el familiar, entenem que voleu que continuï sent-ho?

—Sí, som destinació de turisme familiar, ens han donat el segell de Pobles amb Encant, i hem d'acabar de perfilar tot aquest turisme amb el turisme cultural i potser l'esportiu, de fet no descartem demanar la certificació de turisme esportiu, hi ha esports que es practiquen millor aquí, per l'alçada, per salut.

 

Les actuacions urbanístiques al municipi de Prades

—Hem estat parlant de projectes que són de Prades cap enfora, per dir-ho així; de Prades cap endins, específicament pels veïns, què hi ha sobre la taula?

—De cara a la gent gran hi ha un projecte privat al costat de la gasolinera. En aquella esplanada hi va un projecte de cases tutelades i centre de dia per a gent gran. Això també ens és important per nosaltres.

 

Una de les entrades a Prades per carretera | Laia Solanellas

 

—En matèria urbanística també heu fet actuacions.

—Sí, dos carrers de dins del poble i les voreres de la carretera de l'Espluga, i l'any vinent començarem les de l'altra banda, d'accés al càmping. A més també hem posat a la venda uns terrenys de la urbanització, l'Ajuntament en té la major part, i aquesta urbanització, Les Forquetes, hem posat les parcel·les a subhasta i ja se n'han venut, i és una opció per al jovent.

 

—En calien, d'ofertes com aquesta?

—Jo penso que sí, perquè tot i que hi ha habitatge, n'hi ha molt que està encarat cap enfora, al lloguer com a segona residència, però no hi ha gaire espai de construcció directa. Els terrenys aquests ja són directes per construir, perquè ja hi ha la vorera, els serveis, l'enllumenat...

 

—Hi ha molts d'aquests projectes que estan engegats i amb els quals us heu implicat. Us tornareu a presentar per veure com culminen?

—Sí, em tornaré a presentar, perquè tenim encara molta feina per fer i ganes de fer-ne. M'ho estava plantejant, però realment, quan veus que tens un bon equip, que el poble a darrere et segueix, penso que encara puc tenir quatre anys més de corda.

Comentaris