Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Troben l'home perdut a Calafell amb símptomes d'hipotèrmia severa

DIA I HORA

Quan encenen els llums de Nadal els pobles i ciutats de Tarragona?

ATENCIÓ

Gabriel Rufián, expulsat del Congrés per una disputa amb Borrell

Fonxo Blanch: «La política és com ser del Barça, no es pot deixar mai»

Blanch pronunciarà aquest divendres al vespre el pregó de la Festa Major de Sant Martí 2018 a Altafulla
Fonxo Blanch serà el pregoner de la Festa Major de Sant Martí d'Altafulla aquest mateix divendres. | Gerard Recasens

 

Fonxo Blanch i Canyelles (Altafulla, 1954) ja es troba 'en capella' de cara al pregó de la Festa Major de Sant Martí que pronunciarà aquest divendres, 2 de novembre, a les set de la tarda a la plaça del Pou.

 

Blanch és un altafullenc de pro, conegut per tothom a la seva vila natal i també a la contornada en les seves múltiples vessants: professor de català a Vilafranca del Penedès, ja jubilat, Blanch ha estat 28 anys regidor de l'Ajuntament d'Altafulla, fundador del PSC, membre de diverses entitats socials i culturals de la vila... de tantes etiquetes, Fonxo Blanch és indefinible perquè qualsevol descripció breu que en poguéssim fer quedaria coixa.

 

De tracte afable, els qui el coneixen el defineixen com un sentimental, com un apassionat, com un romàntic en tots els sentits. Amb el seu tarannà i el seu carisma, Fonxo Blanch és Altafulla. I aquest divendres, en serà el pregoner.

 

Fonxo Blanch: entrevista amb el pregoner de la Festa Major d'Altafulla 2018

—El pregó deu estar aclarit, ja, hores d'ara...

—Després d'una recerca al cadastre, d'informar-me... fa dos dissabtes, més o menys, el vaig acabar de relligar. Hi ha records, reflexions... abans molt més que ara, les festes majors servien per a fer inauguracions. Així doncs, recordo com es van inaugurar les escoles, on hi havia la biblioteca, que hi hauria de seguir sent —faig la primera reivindicació—, la inauguració, també, del monument del pilar de vuit, de la façana de l'Ajuntament... i, òbviament, moltes referències castelleres.

 

—Algun detall més, del pregó?

Coincideix amb el 2 de novembre, el dia dels Difunts. Fa poques setmanes va morir el Pere Vives, tota una història d'Altafulla, tota una etapa; també recordo el Pepe Pijuan, el Dino Albaladejo...

 

—Qui i quan li van proposar ser pregoner?

—La decisió és de l'actual govern. Primer, m'ho va dir extraoficialment l'alcalde Fèlix Alonso, i fa poc menys d'un mes m'ho va comunicar la regidora de Festes, Montse Castellarnau.

 

—Està il·lusionat?

—Sí... però per mi Altafulla és un desengany.

 

—Per què?

—Per com ha anat políticament. Hi ha persones que són elegides i que poden aplicar un model de poble que és completament el contrari del que jo no tinc l'oportunitat d'aplicar. Així de clar.

 

—Però Altafulla ho ha estat tot, per vostè...

—Bé... Altafulla, Vilafranca, les lectures, l'art, el Barça, la família, els amics... no sóc una persona circumscrita a Altafulla.

 

—En tot cas, a Altafulla, hi ha dedicat hores i hores.

—L'any 1973, amb 19 anys, ja vaig col·laborar amb l'organització de la Festa Major. El grup de joves ens vam moure bastant.

 

Fonxo Blanch, la bèstia política d'Altafulla

—I l'any 1983 va entrar com a regidor, 28 anys on devia veure com el poble evolucionava radicalment.

—Estic molt content que el poble tingui tanta oferta d'habitatge de propietat i de lloguer públic; que mai hem hagut d'acomiadar un treballador; no m'agrada l'urbanisme que s'ha fet —horitzontal, dispers, classista—...Altafulla és un poble classista: viure-hi és un ascens social. Tenim una gran herència arquitectònica i tenim, tot i poder ser poble-dormitori, un gran teixit d'entitats i clubs. I és clar, amb la platja i la façana marítima que tenim, no cal anar de vacances.

 

—Vostè és la bèstia política del poble?

—Sí. Però encara és més animal polític en el pitjor sentit de la paraula el Fèlix [Alonso, l'alcalde].

 

—És molt dur amb l'actual govern...

—Però les coses que m'agraden, m'agraden. Penso que han fet una política de parcs, jardins i places molt bona. Ara bé, aquesta obsessió per canviar el sentit del trànsit, contra els cotxes, treure places d'aparcaments...

 

—Tornem a l'etapa del Fonxo Blanch com a polític. Temps de govern, oposició, i fins i tot una moció de censura...

—Però no només! Pensa que jo no he votat mai en contra de cap pressupost, i al govern m'hi he estat només set anys. La moció de censura va ser obligada, per un fet que s'ha pogut demostrar: EINA no ha pogut governar amb Alternativa... doncs nosaltres, tampoc. EINA no va ser capaç de fer una moció de censura: nosaltres, sí. I nosaltres ens presentàvem per governar i per fer coses. Aquella moció va tirar endavant gràcies al suport de sis regidors, amb un de sol no hauria prosperat. 

 

—Com recorda els inicis de la seva dedicació política?

—Vam estrenar l'Ajuntament, el vam obrir, hi vam fer el màxim d'exposicions i actes. Més tard van aparèixer els problemes amb l'augment de la construcció, vam haver d'apujar l'IBI per mantenir el nivell de funcionament de l'Ajuntament... com a regidor de Cultura, estic molt orgullós d'haver fet que cada entitat tingui un local amb diversos convenis que vaig impulsar jo mateix. Mai vaig tenir cap reconeixement polític a les eleccions, que consti.

 

L'altra gran responsabilitat meva va ser Hisenda, on vam haver d'agafar el toro per les banyes i fer un pla d'austeritat i de sanejament, per reduir despeses i buscar el màxim d'ingressos. Em passava els diumenges mirant i remirant els comptes...

 

—Té l'espina clavada de no haver estat mai alcalde?

—No. De cap manera. Jo em vaig fer socialista i no comunista perquè no crec en les jerarquies. Penso que cada regidor és un alcalde del seu àmbit. I a un ajuntament, els serveis tècnics són molt importants: un bon alcalde amb un mal secretari és un mal ajuntament. Es magnifiquen molt, les figures presidencialistes! Jo sóc profundament antijeràrquic i antipresidencialista. No crec gaire en la figura d'alcalde: la paraula ve de l'àrab 'jutge'... i a mi, no m'agrada jutjar. 

 

—S'ha acabat el Fonxo Blanch polític? No es torna a presentar, el 2019?

—No em torno a presentar, però evidentment seguiré viu, escrivint i segons com estigui de salut aniré als plens. Però és evident que ja no tornaré a ser cap de llista, espero tancar-la simbòlicament, això sí. Però la política és com ser del Barça, no es pot deixar. El PSC ja té una orientació de la propera llista, però l'hem d'acabar de lligar.

 

Passió pel món casteller: l'altra vessant de Fonxo Blanch

—Segueix tenint dues camises, la dels Castellers de Vilafranca i la dels Castellers d'Altafulla?

—Per salut no puc fer castells, però vaig de lila i els celebro. Vaig ser al Concurs de Torredembarra i aquell 5 de 7 va ser una alegria... I Casteller de Vilafranca, també. Però enguany m'ha disgustat i desenganyat que no vinguessin a Altafulla al juliol. 

 

—Com has vist la temporada dels Castellers de Vilafranca?

—A la Vella ja li tocava, guanyar el Concurs. Vilafranca va fer un plantejament diferent... s'ha anat amb el pistó més baix, a Vilanova vam estar extraordinaris, però després hi va haver la mala sort increïble de les lesions de Cal Figarot i per acabar-ho d'adobar, la Bisbal. I al Concurs... si haguéssim arribat a descarregar aquella torre de vuit... En fi, vaig felicitar sincerament als de la Vella: si nosaltres ara estem dolguts de no haver guanyat el Concurs, imagina't ells, que ho han patit divuit anys seguits. 

 

—Tornem a Altafulla: una plaça castellera amb molta història.

—Altafulla és una plaça romàntica en un doble sentit. Romanticisme és la restauració d'un passat, que vam recuperar aquell mític 14 de novembre de 1999: quin dia! Vam tornar a veure el pilar de vuit. També hem restaurat els Castellers d'Altafulla com a colla de set de gamma alta... no estan tan bé com els Nois de la Torre, però déu-n'hi dó!

 

I romanticisme també és tot allò que no arriba, els fracassos: el fracàs del 4 de 9 amb folre i l'agulla, el 4 de 9 sense folre de Vilafranca, de la torre de 7 d'Altafulla, del pilar de 8 dels Xiquets, del pilar de 7 dels Xicots... Som una plaça estimada, s'hi veuen grans intents.

 

—Què ha fet bé Altafulla perquè en l'època moderna dels castells s'hi hagin vist més grans castells que a la Torre?

—Tot neix aquell 14 de novembre de 1999, amb l'excusa dels deu anys del monument que ens va permetre portar les dues colles que fins el moment havien fet el pilar de vuit: Vilafranca i la Vella. Jo ja era Casteller de Vilafranca, amb excel·lent relació amb el Melilla [Francesc Moreno, el llavors cap de colla] i amb tota l'alineació del pilar. I això compta bastant. La bona relació amb una colla compta bastant.

 

Com al Catllar el Joan Olivé. El Joan va pels assajos, crea ambient, fa caliu... i aquesta relació de franquesa i confiança amb la gent significativa de les colles que t'ha de venir, fent servir l'expressió del Tata Martino, «et reverteix». Es crea una relació entranyable entre castellers que afavoreix la plaça. 

 

—Duu els castells a les venes...

—Com a apassionat dels castells, quan tenia l'eina d'un pressupost i de poder organitzar diades, vaig esmunyir fins que vaig poder... amb crítiques, eh? Però n'estic molt orgullós.

Comentaris