Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Pere Virgili: «Roda ha guanyat en qualitat de vida sense camions a l'N-340»

Entrevistem l'alcalde de Roda de Berà en la recta final del seu primer mandat
L'alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, en una imatge d'arxiu. | Aleix Figueras

 

Pere Virgili (Roda de Berà, 1964) és l'alcalde del seu poble des de 2015, quan es presentava per primera vegada a les eleccions com a alcaldable de Convergència i Unió. Visitem Virgili al seu despatx per fer balanç d'un mandat que ja toca a la seva fi i amb la vista posada als comicis del maig, als quals defugirà les sigles del PDECat i es presentarà sota l'aixopluc d'una agrupació d'electors.

 

—Roda ha començat el curs amb uns pressupostos participatius amb 115 propostes. N'estan satisfets?

—Molt. De les propostes presentades se n'han validat 32. Les hem comparat amb números d'altres municipis i eren escandalosament baixos en comparació amb els nostres. 

 

—En ser un municipi turístic, a Roda molts veïns hi paguen impostos, però com que no estan empadronats, no poden votar...

—Però sí que poden proposar. I si la seva proposta és bona, no cal que se la votin ells, ja ho faran els altres. Qualsevol major de 16 anys pot proposar, estigui o no empadronat. Després, és cert que només poden votar els empadronats, però per un tema de control. Ho necessitem. Si no, la gent podria votar cinc o sis vegades.

 

—Per què de 115 propostes n'han quedat tan sols 32? Hi havia disbarats?

—Hi havia de tot. N'han quedat de molt atractives, i segurament, moltes de les que no surtin són molt aprofitables per anar fent a mesura que ens ho vagi permetent la capacitat d'inversió.

 

—Fa poc hem deixat enrere la Festa Petita, la de l'Ecce Homo. Però ja pensen en el FIC-CAT i s'acaben d'obrir les inscripcions per a l'edició vinent. És un aparador esplèndid de Roda a la resta del país, oi?

—No només per la quantia econòmica que mou, sinó també per la repercussió econòmica que té. Molts cops, superior fora del Camp de Tarragona que dins. N'he sentit parlar més i millor fora! Amb l'Antonio Barrero estem mirant de fer un nou salt qualitatiu i estem en converses amb dos inversors privats per poder fer un salt més enllà.

 

Virgili, satisfet del desviament de camions de l'N-340

—Entrem de ple en el que ens depararà aquest curs polític que acabem d'estrenar. De fet, només obrir el setembre, el dia 2, Foment ja prohibia els camions al seu pas per l'N-340 en un tram que afecta de ple, òbviament, Roda de Berà. Valoració, gairebé dos mesos després?

—Molt bona. Entenc la postura dels transportistes i em sembla molt correcta. El Pacte de Berà hem caminat junts amb ells des de l'inici fins ara, i sabíem que arribaria un moment qu els interessos divergirien: és normal i n'erem conscients. Nosaltres hem aconseguit el que volíem: no tot el que volíem, i molt més tard del que volíem, però estem satisfets. Els que circulem entre la Torre i el Vendrell per l'N-340 ho notem moltíssim, les incorporacions i els desplaçaments són més ràpids i menys feixucs. L'autopista està més col·lapsada per camions, és cert. Però els veïns que són més a tocar de la carretera ho noten molt. Roda ha guanyat en qualitat de vida.

 

—I alhora, volen que s'alliberin els peatges?

—Esperem que les autopistes es puguin mantenir per altres vies de finançament, com ara les vinyetes o per la via dels pressupostos generals. A Roda també estem a favor d'un quart carril a l'autopista. Del que estem en contra és de la prolongació de l'A-7 més enllà de la Pobla de Montornès. És una preocupació que compartim amb Creixell i amb el Vendrell.

 

—Perquè trinxaria més el territori?

—No ens cal una via ràpida paral·lela a la que ja hi ha, l'AP-7, amb un llindar de gratuïtat a dos-tres anys. Nosaltres estem absolutament trinxats, i amb cinc quilòmetres de terme municipal, des del mar fins a la muntanya, tenim infraestructures cada 200 metres.

 

—I moltes d'elles, sense parada...

—Les patim, no les gaudim. 

 

Roda i Creixell, junts per un baixador de tren

—En una d'elles reclamen, precisament, tenir-hi parada. És a prop el possible baixador de tren Roda-Creixell?

—Fa força anys des de Roda de Berà vam demanar un baixador al sector de la platja de la Costa Daurada. La Generalitat va fer un estudi d'impacte, de demanda-oferta, de retorn turístic, de perjudici per a l'horari del tren... i els números quadraven justets, perquè el baixador quedava tot just a quatre quilòmetres de Sant Vicenç de Calders.

 

  

En paral·lel, a Creixell també va sortir aquesta inquietud per tenir baixador i vam arribar a un acord per reclamar-ne un de comú. Seria a un terreny que és Roda de Berà, al límit amb Creixell. Està situat a una zona que anomenem la Barquera i que a Creixell li diuen La Plana. Hi ha àmbit suficient, hi ha la doble via, aparcaments a les dues bandes i accessos des de l'N-340 pràcticament directes. A més, si hi hagués col·lapses a la nacional, s'hi pot accedir sense passar-hi. L'espai hi és i ara treballem per fer una proposta conjunta a Territori i a ADIF.

 

 

  

Geogràficament, el baixador quedaria molt ben situat, entre Sant Vicenç i Torredembarra, just al centre. És cert que des dels nuclis de Creixell i Roda ens hauríem de seguir desplaçant dos quilòmetres, però la via passa per on passa.

 

 

—Quins terminis es marquen?

—Amb l'alcalde Llopart n'hem parlat amb diverses ocasions, i també amb Territori. El cert és que ho teníem encarrilat, però el canvi de govern espanyol al juny ho ha aturat tot. Els càrrecs intermitjos són tècnics, però a vegades les voluntats canvien. Esperem que com a molt tard a principis d'any puguem anar a ADIF a fer la proposta amb algun plànol dibuixat ja per part de Transports de la Generalitat.

 

—Hi ha consens respecte a aquest projecte amb la resta de grups municipals? Ho dic perquè al maig hi ha eleccions i no se sap qui pot governar.

—Crec que sí. Quan n'hem parlat als plens, tothom està d'acord amb què Roda necessita un baixador a la línia de costa. A partir d'aquí, pot haver-hi estratègies polítiques que defensin que és millor la ubicació de Costa Daurada, perquè és cert que allà hi ha més població. Des del govern, mirem de posar la raó i si Roda i Creixell lluitem separats, no aconseguirem res i se n'aprofitaran, des de l'Estat, que d'això en saben. Si unim esforços, serà molt més fàcil i tothom ha d'entendre que ara per ara la millor opció és a la Barquera.

 

—S'ha pressupostat quant costaria aquest baixador?

—A Costa Daurada costava un milió i mig d'euros i podria anar per aquí.

 

—És una zona residencial. Pateixen per l'afectació?

—La part de Roda és residencial, però els habitatges queden força endarrerits. Els que quedarien més a prop deuen quedar a uns 150 metres de la via. A més, és un sector on actualment viu molta gent jove, molts d'ells que treballen fora i que es desplacen amb tren, i els pot venir molt millor.

 

L'alcalde de Roda valora en positiu la temporada de turisme

—Ja tenim força enrere la temporada turística. La valoració és positiva?

—Vam començar bé per Setmana Santa, després al juliol es va estancar una mica i a l'agost va explotar. Va passar el que mirem d'evitar: l'estacionalització del turisme. No hi ha manera d'aconseguir desestaconalitzar! En el còmput global crec que hi ha hagut una mica més de gent, amb una mica més d'alegria a la butxaca.

 

—Roda de Berà no té hotels.

—Però tenim grans càmpings d'una immensa qualitat. Ara bé, són càmpings-resort i costa que els turistes en surtin perquè tenen tots els serveis a dins. És molt comprensible. Fer-los sortir a dinar o sopar fora, o a comprar al comerç local és complicat. 

 

—Però sí que tenen segona residència...

Molta. Durant molts anys hem vist moltes cases tancades. Crec que és per dues raons: hi ha gent amb molt d'estatus econòmic que ja no ve, busca altres destins i manté la casa tancada; i d'altra que tenia aquest estatus, però que ara no s'ho pot permetre. D'uns anys ençà s'ha anat reactivant i hi ha una mica més de moviment, que sí que ajuda a la restauració i el comerç. Sort d'això.

 

—Ha baixat el turisme espanyol a causa del procés, tal com s'assegura que s'ha notat a altres municipis?

—Crec que no. Aquell que té una casa, la té igual, sigui d'Aragó, Navarra o Madrid. Els grans càmpings treballen amb turisme alemany i francès en un cas, i basc i navarrès en un altre. Són públics molt fidels i no han notat cap mena d'efecte.

 

—Som a la recta final del mandat, on ha governat amb minoria. Malgrat això, ha estat un mandat tranquil?

—Sí. I les nostres hores ens ha costat! Governar en minoria enriqueix molt, n'aprens molt, t'obre mires i t'obliga a escoltar. De vegades les propostes dels altres fan que les coses funcionin millor. Cal saber escoltar, cal negociar i cedir. I s'ha de saber convèncer. En tot cas, ha estat un mandat tranquil i molts municipis del voltant han patit molt més per tirar endavant projectes de modernització, transparència i inversions. 

 

  

Particularment estic molt satisfet que aprovéssim el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per unanimitat, després de dos anys de treball molt intens en comissió. Tenim diverses comissions engegades, presidides per tots els grups polítics, i aquest mandat ens han permès avançar molt. Els regidors de l'oposició també s'han guanyat el sou, els hem fet treballar.

 

 

—Vostè ja ha dit que es torna a presentar. A les anteriors eleccions era el cap de llista de Convergència i Unió. I el 2019?

—Encapçalaré una agrupació d'electors, més municipalista i més transversal que mai. La nostra llista sempre ha estat així sota el paraigua de CiU. La llista de 2015 ja ho era i ara es veu més que mai: dels sis regidors que som, només una està associada al PDECat. Els altres som independents. Dos ja ho érem, els dos d'Unió no s'han passat enlloc i dels dos de Convergència només la Cèlia Tresserres s'ha associat al PDECat. Amb el gruix de l'equip de govern que hi ha ara, ens presentarem a les properes eleccions municipals de l'any vinent.

 

—Ja tenen nom?

—No, ja arribarà el moment. Evidentment al·ludirà a Roda de Berà. Aquesta és la nostra fórmula. Per cert: vull deixar clar que mai, ni Convergència ni el PDECat, m'han pressionat per afiliar-me. Evidentment que m'ho han ofert, i sempre ho he rebutjat, però mai he rebut cap pressió.

 

—I els han pressionat per anar sota les sigles del PDECat?

—Entenc que el partit voldria tenir llistes a quants més municipis, millor. Buscarem alguna fórmula de col·laboració perquè tampoc tinc cap intenció de trencar-ho tot, però ho veig complicat.

 

—Per què rebutja les sigles del PDECat?

—Perquè personalment crec que el PDECat no sap gaire on va. Possiblement, no hi havia millor manera de fer-ho. No dic que s'hagi fet malament perquè tot s'ha mogut de pressa i amb poc temps. 

 

Però en tot cas, nosaltres volem gestionar. Algú ens ho retreu: «Sou simples gestors!». Doncs jo, ja ho compro. La meva limitació política és que els fanals funcionin, que als carrers no hi hagi clots i poder fer inversions per millorar. És la nostra fita, i per fer això no cal seguir les ordres ni la línia política de cap partit. Per això en fugim. Volem les mans lliures per decidir la línia de polítiques a realitzar.

 

—No en fuig per l'excessiva empremta independentista del PDECat, que a Roda podria perjudicar-lo electoralment?

—Això ens pot passar igualment. Nosaltres ens presentem per gestionar un poble, però hi ha votants que poden no entendre-ho. En tot cas, volem governar Roda i no el país.

 

—Veu el PDECat presentant una candidatura pel seu compte a Roda?

—No ho sé, però no ho crec.

 

—La regidora associada al PDECat, Cèlia Tresserres, serà al seu equip?

—N'estem començant a parlar i compto amb el gruix de l'equip de govern, tot i que hi haurà algun canvi: un regidor m'ha comunicat que no seguirà.

 

—Qui?

—Encara no ho puc dir. Només ho sap l'equip de govern. Ens ajudarà fins al darrer dia i si convé més, però per motius personals o laborals, plegarà i em sembla molt bé: aquí hi som de pas, i en un moment o altre toca canviar i seguir amb la teva vida normal.

 

—Pere Virgili és independentista?

—Sí. Però crec que els passos que hem fet en cinc anys els hauríem d'haver fet en vint. No seríem on som ara, però tampoc hi hauria gent on és ara. Ens hi hem jugat massa, i el preu és massa alt. Però quan arriben les eleccions estatals i catalanes, voto el que voto.

 

M'agradaria que els meus fills veiessin una Catalunya independent amb tota la normalitat del món. Si la majoria no ho vol, no passa res! Jo no he nascut independentista, hi vaig arribar per la via del maltractament econòmic i em costa molt tornar enrere. Que les teves mancances polítiques les supleixis per la via judicial és molt difícil d'entendre. Qui no sàpiga negociar, a una banda i l'altra, que s'aparti.

 

Pere Virgili, en clau de futur

—Per què es torna a presentar?

—Perquè no em crec que hagin passat quatre anys. Ha anat molt de pressa. Des de fora, quan t'ho diuen no t'ho creus, que a l'Ajuntament els anys passen volant, però és cert. Qualsevol gestió és molt lenta i farragosa per culpa de la burocràcia. Fins que no ho entens, costa d'assimilar-ho. Per desenvolupar el projecte ens calen, com a mínim, vuit anys, sobretot per a les qüestions de més envergadura. 

 

  

Més enllà de vuit anys ja veurem. I si no ens toca governar, seguirem treballant per Roda de Berà des de l'altra banda del plenari els anys que ens hi hagi posat la gent.

 

 

—Li fa por Ciutadans, a les properes eleccions?

—No. Ells han d'estar engrescats pel seu brutal salt qualitatiu. Nosaltres vam ser el primer municipi de la demarcació en tenir regidor de Ciutadans, el José Ibort, l'any 2011. Sempre hi hem tingut una relació exquisita. Ciutadans farà un salt endavant, segur. Com a tot arreu. Si hem de col·laborar amb el José Ibort ho farem, perquè tenim bona relació, encara que algú m'estiri dels cabells per dir-ho. Quins resultats es donaran i quins seran els futurs pactes, que crec que n'hi hauran? No ho sabem.

 

—Es veuria capaç de pactar amb tothom?

—Sí, estem parlant de gestió. I em veuria capaç de governar en minoria si el resultat fos el mateix. Nosaltres lluitarem per guanyar, però tindrem complicat repetir els resultats de 2015. Per tant, pactarem amb qui més còmodes ens sentim. Mires obertes! I a partir d'aquí, veurem.

Comentaris