Pla obert d'una família que ha participat en la manifestació dels treballadors de la fàbrica de Saint-Gobain de l'Arboç.

Sense construcció i sense turisme: El model econòmic del Baix Penedès col·lapsa

La comarca busca sortides després de dues crisis que han enfonsat els seus pilars econòmics

Ho apuntava fa unes setmanes l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, quan analitzava les últimes xifres econòmiques del Baix Penedès: «La situació actual és molt complicada i hem de ser conscients que s'acosten mesos durs i difícils». La nova crisi econòmica desfermada per la pandèmia del coronavirus ja està suposant un nou —i fort— cop a la comarca més castigada de Catalunya. Si la crisi del 2008 va fer caure un dels seus principals pilars econòmics, el de la construcció, la d’aquest 2020 afecta directament l’altra, el del turisme i el sector dels serveis.

Al final del primer semestre d’aquest 2020, la taxa d’atur del Baix Penedès ja fregava el 20%, una crescuda important en relació amb el 15% que marcava un any abans. Xifres similars a les que presentava el Vendrell i que, en ambdós casos, eren superiors a la mitjana catalana, fet que ratificava que la comarca tornarà a rebre d’una forma més virulenta l’embat de la nova crisi. La caiguda de les contractacions havia estat del 41% entre el gener i el setembre del 2020, mentre que un 88% dels nous contractes havien estat temporals, la majoria d’ells (el 78%) del sector dels serveis.

Turisme per compensar el totxo

Després que la crisi del 2008 fulminés el sector de la construcció —que en aquell moment aplegava uns 6.500 treballadors—, el Baix Penedès havia fiat la recuperació posterior gairebé de forma exclusiva en el turisme i els serveis, amb alguna petita crescuda els últims anys de la indústria i una tímida revifada de la construcció. Tot i les diverses veus que avisaven que calia una diversificació més gran del model econòmic, la crisi de la Covid-19 ha agafat el territori de nou amb els deures per fer.

El tancament de fronteres i les restriccions als sectors de la restauració i el comerç han suposat una forta erosió a l’altre pilar econòmic de la comarca. Una situació a la qual s’hi afegeix el tancament d’indústries que ja s’ha començat a anunciar els últims mesos, amb Saint-Gobain al capdavant. Per tots aquests motius, la comarca s’ha vist amb la necessitat d’accelerar el debat sobre el seu model econòmic futur, amb diferents punts de vista sobre cap a on cal avançar.

Protesta contra el Logis Penedès a Banyeres.
El Logis Penedès genera recels entre una part de la població. | BP Diari

El sempitern debat sobre el Logis

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, és dels que creu que cal «una aposta decidida de les administracions per la logística i el Logis Penedès, tenint en compte que preparem i formem els estudiants a l'FP Dual per a aquesta finalitat». Martínez també creu que es podria aprofitar el fet que «ara és un moment en el qual molta gent busca llocs amb menys densitat per viure» per rebre «molts professionals a la comarca».

Un punt de vista similar mostra l’economista —i ex alcalde del Vendrell— Martí Carnicer, que creu que el Baix Penedès «té les condicions necessàries perquè es pugui implantar una certa indústria que busqui tranquil·litat a l’entorn, potser no a la zona litoral, però sí uns deu quilòmetres cap a l’interior». Per Carnicer, cal fer aquest pas com més ràpidament millor, perquè el model turístic de la comarca «és molt feble» i els ciutadans «es començaran a quedar sense feina».

Una Regió Agroalimentària

Però el debat al voltant del Logis Penedès i la logística està obert des de fa més de quinze anys i genera recels entre habitants, entitats i alguns partits polítics del territori. Com es va poder comprovar després de la reactivació del projecte, el 2018, és una aposta que divideix la comarca. Mentre agents com la patronal del Penedès (FEGP), el Consell Comarcal o alguns ajuntaments (l’Arboç) s’hi mostren obertament a favor, diverses entitats i plataformes com No Fem el CIM s’hi oposen frontalment, amb l’argument que causarà afectacions mediambientals, un augment del trànsit rodat o que suposarà un model econòmic «de baixa qualitat i aliè al territori».

Per aquest motiu, la plataforma va presentar una proposta alternativa per a aquests terrenys, que consisteix en l’impuls d’una Regió Agroalimentària similar a la que s’ha desenvolupat al Parc Rural de Montserrat. Per No Fem el CIM, l’aposta per un agroparc donaria resposta a demandes com la «creixent necessitat de productes agrícoles de proximitat, l’apropament de la relació ciutat-camp i la qualitat ecològica dels productes frescos».

IDIADA
Vista aèria de les pistes d'Idiada al Baix Penedès. | Garcia Riera

Davant la controvèrsia que genera el Logis, Martí Carnicer creu que «la dicotomia indústria/entorn no hauria d’existir», posant com a exemple el que s’ha fet a Salou i Vila-seca, tot i que sí que remarca que «calen evitar indústries que treguin fum». El trencaclosques del Logis s’acaba de complicar amb el factor Idiada. La principal empresa de la comarca fa temps que expressa la necessitat de créixer en espai i la Generalitat es va comprometre a estudiar el seu encaix en el projecte del centre logístic. Retenir Idiada al Baix Penedès sembla una prioritat a la qual pocs volen renunciar.

Economia social i solidària

Però cada cop se senten més veus que aposten per fer un gir pronunciat en l’àmbit econòmic comarcal. En aquest context s’emmarca la recent creació de la Xarxa d'Entitats per l'Economia Social i Solidària, on s'agrupen entitats culturals, gastronòmiques, mediambientals i cooperatives del territori que tenen l’objectiu de «reconduir» el model econòmic del Baix Penedès. En la seva presentació, van mostrar la seva voluntat d’influir en el debat sobre el futur de l’economia comarcal, per no deixar-ho tot «en mans de l'administració i d'empreses mercantils que no tenen cap arrelament» al territori, en paraules de Maria Mestre, una de les impulsores.

Mestre es mostra convençuda que la comarca necessita «una proposta a llarg termini que demostri que hi ha entitats basades en una economia pensada des del territori i per al territori» i posa èmfasis en projectes «de cooperació fomentats en l’economia social», per allunyar-se de l’aposta tradicional per la indústria i el turisme.

Una reunió de la Xarxa d'Entitats per l'Economia Social.
La Xarxa d'Entitats per a l'Economia Social agrupa set entitats del Baix Penedès. | ACN

 

Turisme familiar i de proximitat

Altres alternatives que han sorgit els últims anys són aquelles que advoquen per atraure a la comarca un turisme familiar i de proximitat, que estigui més lligat als espais naturals i s’allunyi del model del sol i platja. Aquí s’emmarca el projecte per impulsar una xarxa d’àrees per a autocaravanes que volen desenvolupar vuit municipis de la comarca, sota el lideratge del Consell Comarcal.


Comentaris