Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Un mort i diversos ferits en el descarrilament d'un tren de Rodalies al Vallès Occidental

PORTADES

Les portades d'avui dimarts, 20 de novembre

«Volem determinar on acaba el parlar tarragoní i comença el parlar del Penedès»

L'Insitut d'Estudis Penedesencs impulsa diverses enquestes a la zona del Baix Gaià
Ramon Marrugat, cap de la Secció del Parlar Penedesenc de l'IEP. | M.G.

 

«He catxat la pilota», «hi havia un tou de gent», «boi estava ple», «encén el foc a terra»... són expressions que molta gent del Vendrell, Roda de Berà, Calafell o Vilafranca trobaran habituals, però que en altres punts del territori català els poden semblar estranyes. Aquestes paraules o expressions formen part del parlar del Penedès, un parlar que es manté viu, tot i l’evolució i els canvis en la societat. Ramon Marrugat, doctor en Filologia Catalana i cap de la Secció del Parlar Penedesenc de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), assegura que el parlar del Penedès té bona salut, tot i l’evolució d’alguns mots, que considera «lògica».

 

El parlar del Penedès a la rodalia de Torredembarra

Marrugat posa sempre èmfasi en el fet que el parlar d’un territori «no té res a veure amb les divisions administratives», un tipus de segregacions que, remarca, «no afecten la llengua, encara que no per manca d’interès». Així, tot i que el Penedès està dividit entre les províncies de Barcelona i Tarragona, el filòleg apunta que el parlar del Penedès abasta un territori que va «a grans trets, des de Montserrat fins al Gaià», en una línia imaginària que aniria «del massís de l’Ordal, passant per Piera, la rodalia d’Igualada i la Llacuna, fins al Gaià». Marrugat afirma que «a la rodalia de Torredembarra es manté el parlar penedesenc», remarcant que a llocs com «Roda de Berà parlen igual que al Vendrell, tot i no ser del Baix Penedès».

 

Des de l’IEP volen ara «determinar on acaba el parlar del Penedès i comença el parlar tarragoní», segons Marrugat, i per això estan impulsant diferents enquestes en municipis com Altafulla, Torredembarra, Roda de Berà, la Riera de Gaià o el Catllar. En aquest sentit, Marrugat fa referència a diferents paraules que s’usen a la zona del Baix Gaià i que provenen del parlar penedesenc: «A Torredembarra diuen ‘fesol’, ‘aquesta’ o ‘boi’, en lloc de ‘mongeta tendra’, ‘aqueta’ o ‘gairebé’, que són del parlar tarragoní».

 

L'evolució natural del parlar

Respecte a l’evolució del parlar penedesenc, Marrugat no es mostra preocupat i destaca que «una llengua és viva, no és ni bo ni dolent que canviïn les paraules», sempre que això sigui fruit «d’una evolució natural i no interessada». El cap de la Secció del Parlar Penedesenc de l’IEP apunta que, generalment, «la pagesia conserva la llengua i el nucli urbà la crea», i anima als ciutadans a «no avergonyir-se d’usar paraules com ‘boi’ encara que no surtin al diccionari».

 

Sobre si a llocs com el Vendrell o Valls es parla el català més similar a l’estàndard, Marrugat apunta que ho accepta en el cas del Vendrell, però creu que Valls «té les seves particularitats». «El Penedès i el Vallès parlen el català central, que és la base de l’estàndard», afegeix. Una altra de les particularitats que hi ha al Penedès, accentuada els últims anys, és l’ús d'allò que Marrugat anomena «la pròtesi o la crossa», que fa que surtin paraules com «esbarallar-se en lloc de barallar-se» o «aboi, en lloc de boi». A més a més, cada població també té les seves paraules pròpies, el que s’exemplifica molt bé amb el verb totalment vendrellenc «catxar», que vol dir «penjar una pilota a un terrat o balcó».

Comentaris