Imatge d'El profesor de Persa

'La maldición de Lake Manor' i 'El profesor de persa', les novetats de la setmana a 'Ocine'

El drama 'Hope' arrodoneix el trio d'estrenes destacades al multicinemes tarragoní.


El cinema tarragoní ens porta interessants novetats a la cartellera aquest divendres 22 de gener.


Succeeix cada any - i més aquest 2021, en què les estrenes més aclaparadores, no necessàriament les millors, van posposant la seva data d'arribada -: els primers mesos de l'any són els millors, cinematogràficament parlant. La carrera pels Òscars, els Goya, Cannes i altres festivals de renom provoquen que les millors pel·lícules s'estrenin durant hivern i primavera.


Enguany no serà l'excepció. Potser hi haurà alguna producció menys, però el que és evident, veient com ha començat l'any i com continua és que les noves pel·lícules que van arribant setmanalment al cinema són d'alta qualitat en un 90%.


I una altra constatació que cal seguir repetint: el cinema és un lloc totalment segur, en termes pandèmics. Distància, mascareta, tranquil·litat i màximes mesures higièniques i d'aforament.
No us ho penseu i torneu al cinema, aquells que fa temps que no hi heu anat.


Estareu segurs i podreu tornara a experimentar el plaer de compartir l'emoció d'una bona pel·lícula amb la vostra família i amics, en un pati de butaques. En temps com els que corren, és important recuperar allò que ens fa una mica més feliços i anar al cinema és un d'aquests plaers al qual no cal que renuncieu, tot i la pandèmia.


A banda de les novetats, també us recomanem que no us perdeu:

  • El padre
  • Los Croods (una nueva era)
  • Salvaje
  • Los Elfinks
  • Wonder Woman

Les estrenes d'aquesta setmana a Ocine Tarragona són: 


La maldición de Lake Manor


Hi ha fórmules que es repeteixen una vegada i una altra. Si no agraden, el tema pot arribar a cansar, però si s'encerta l'embolcall, la fórmula funciona com un rellotge de precisió suïssa.


A aquesta història italiana dirigida per Roberto de Feo li passa això. Una mansió fosca i terrorífica, un nen paralític i un grup de gent que vol crear una societat secreta per canviar la filosofia i l'existència del món. Ambiciosa, carregada i excessiva, la pel·lícula fa por i beu de ja clàssics del gènere com 'Los otros' d'Amenábar o de la millor època d' M. Night Shyamalan).

Terror del que agrada a qui (realment) els agraden les pel·lícules de terror.


El profesor de persa


El cinema d'inspiració i factura europea és un cofre de joies a descobrir. Ja siguin històries humanes de diverses capes i molta profunditat, com relats d'ambientació històrica, Europa segueix el seu propi camí, allunyat del cinema nord-americà, amb tot el que això comporta (en negatiu, però també en positiu).


'El profesor de persa' és un exemple de gran pel·lícula que no us defraudarà. Si bé la trama pateix de cert esforç per resultar creïble, el guió, la història i les interpretacions llueixen amb força i fan del conjunt una història inspiradora i terriblement humana.


Emmarcada en l'Holocaust, el presoner d'un camp de concentració nazi accedeix a convertir-se en professor de persa, idioma que no coneix, del comandant en cap, que vol posar un restaurant a Teheran un cop acabi la guerra. Tocs d'humor però també drama i tensió emocional. Molt interessant de veure.



Hope


Aquí ja ens situem en un terreny més delicat, el del drama nu i cru. No en el sentit lacrimogen del gènere sinó en un terreny adult, madur i molt consistent.


Si us ha agradat 'El padre', aquesta història nòrdica, dirigida per Maria Sodahl i basada en la seva pròpia història també us convencerà. Es tracta d'una pel·lícula sobre el càncer, el que suposadament era incurable i va patir la mateixa directora.


Per una banda tenim moltes escenes d'hospital, proves, diagnòstics, converses amb els metges... i per l'altra, escenes de celebracions i trobades familiars on es veuen les diferents maneres d'afrontar els suposats darrers mesos de vida de la protagonista.


El to és molt nòrdic, ni molt fred, ni molt apassionat. El punt just on el dolor es fa persistent i on el retrat auster, però precís se situa en un punt intermedi entre el cor i el cap, entre l'emoció i la racionalitat. Perfecta.