Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Albert Martínez (Colla Vella): «L’any que ve, sí que són un repte les manilles»

Entrevistem al cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Albert Martínez, per fer balanç de la temporada 2018.
Albert Martínez, cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, dirigint un assaig | Tarragona Digital

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat la colla líder del 2018. Els de la camisa rosada han assolit set castells de gamma extra diferents i s’han adjudicat el Concurs de Castells després de divuit anys. Un dels artífexs d’aquest lideratge ha estat gràcies al cap de colla, Albert Martínez, que en el seu segon any de mandat, ha aconseguit fer créixer encara més la colla, tot i que reconèixer que han sovintejat poc les manilles.

-Quina valoració en fas de la temporada 2018?

 

Ha estat una temporada fantàstica. S’ha vist en l’ambient, els castells assolits i les actituds que hem tingut. A principi de temporada, ens vam marcar uns reptes que a mesura que anava desenvolupant-se el 2018 hem anat assolint. Només hi ha l’inconvenient de no poder descarregar el castell de 10 i alguna caiguda que ens ha obligat a treballar amb molt poc temps de marge.

-Acabes la temporada amb set castells de gamma extra diferents. Quina ha estat la clau de l’èxit de disposar d’aquest ventall ampli d’estructures?

 

Fa temps que ja hi anem picant. L’assaig ha estat la clau. Per exemple, el 4de9 amb folre i pilar el veiem impossible perquè la temporada passada se’ns va ressentir molt. Des de bon inici, l’hem treballat molt fort amb el Santi, el nou terç. Tot i la nova alineació de l’espadat, ens n’hem sortit molt bé.

 

D’altra banda, el pilar de 8 s’ha hagut de cuinar més a foc lent. Era un repte molt important pel nou pilaner que substituïa el Cèsar Torrijos, el quart habitual. Però vaja, a la diada de Sant Fèlix, va sortir perfecte. A Santa Úrsula, l’haguérem pogut tornar a tirar, però vaig creure convenient que no era l’hora ni l’actuació idònia després de caure amb el 2de9 sense manilles i el 3de9 sense folre.

-Els castells amb folre i manilles són l’assignatura pendent?

 

Sí. Tot i això, pensa que l’any passat vam descarregar el castell de 10 i tampoc es va fer el 2de9. Estic d’acord que agafes molta més pràctica plantejant-te el dos amb la gent de folre i manilles per encarar els castells de 10. Però, en any de Concurs, vam apostar en la planificació de temporada que havíem de destinar més temps a treballar els castells sense folre. També necessitàvem volum de gent. I el 5de9 i el 4de9 amb el pilar ens portava més castellers als assajos que no pas si haguéssim treballat el 2de9.

 

Costa assajar-ho tot. A banda del 2de9 amb folre i manilles,  el 3de9 amb folre i pilar, que també hem treballat, s’ha quedat a l’armari. L’any que ve, sí que són un repte les manilles. S’haurien de treballar intensament des de principi de temporada i exhibir-les a plaça aviat.

-Quin ha estat el moment més feliç de la temporada?

 

Arribar a Santa Úrsula amb la feina feta i tenir el plaer de poder plantejar-se el 2de9 sense manilles que, tot i no fer-se, va significar que havíem treballat molt durant tota la temporada i ens podíem permetre el luxe d’anar a la nostra independentment del que fessin els altres.

 

També un moment dolç d’aquest 2018 és quan el Joan Ibarra va aixecar la copa que ens acreditava vencedors del Concurs de Castells. Va ser un dia especial per ell i jo ho vaig viure molt feliçment. També ho va ser la Roser i el Xavi, dos castellers que per la caiguda de Santa Tecla no van poder participar activament però que van estar en tot moment pendents del que fèiem.

 

-I el moment més negatiu?

 

El primer diumenge de festes de Santa Tecla. La caiguda del 4de10 amb folre i manilles és un moment crític. Se’ns va obrir la pinya, que és una de les coses que no ens hauria de passar. L’actitud amb què vivim i fem els castells que ens passi això és estrany. L’accident greu de tres castellers, un dels quals és el Joan Ibarra, em va deixar tocat anímicament.

-Continuaràs en el càrrec la temporada que ve?

 

Sí. Tot l’equip tècnic i jo en tenim ganes. De fet, ja estem treballant en el plantejament de la temporada 2019.

 

-Parles del 2019. Ja hi penses?

 

Sí. El calendari gairebé està acabat. També tenim molt ben embastada la planificació de treball amb les intensitats marcades i les pauses. Falta polir algun detall més. Espero que abans de celebrar la festa anyal tinguem tot l’engranatge a punt.

 

-L’any que ve no hi ha Concurs, però sí que toca revisar la taula de puntuacions. Creus que hi poden haver canvis?

 

Sí. L’any passat es va canviar la taula de puntuacions perquè els castells nets no es veien. Enguany s’han vist més castells nets que de deu. Segurament, algun membre la comissió assessora sortirà i dirà que s’ha de tornar a modificar. Com que això funciona per votació, suposo que guanyaran els partidaris a canviar-ho.

 

-Hi ha desgast al món casteller?

 

S’ha notat que els castells són molt difícils. Hem viscut temporades que a tothom li ha anat molt bé i d’altres que no. Això ha succeït sempre. Estàvem acostumats al 2016 que va ser espectacular i enguany, tot i que l’any passat ja hi va haver colles que van afluixar una mica, s’ha notat amb més creix enguany.

 

Tot i això, el nivell de la temporada ha estat esplèndid. De totes maneres, estic més pendent de la meva colla i em costa analitzar el que fan les altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris