Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

CAS JULEN

Un policia del rescat: «No pararem fins que el tornem als seus pares»

ATENCIÓ

Els serveis d'emergència rescaten una dona de 84 anys que havia caigut a casa seva, a Reus

El drama d’una catalana amb la seva filla superdotada: «Quan m’agredia, jo l’abraçava»

La Cristina explica que la seva filla amb altes capacitats, l'Andrea, va modular el seu comportament quan tenia 15 anys i va passar d'estudiar música i treure bones notes, a agredir-la i robar per drogar-se
L'Andrea és una nena de 16 anys, amb altes capacitats, i que actualment està ingressada | CatalunyaDiari.cat

 

La història de la Cristina és un relat de superació. Aquesta, mare catalana, té una filla de 16 anys amb altes capacitats i que, d’un dia per l’altre, va passar de ser una nena sociable a agredir la seva mare i a robar per a poder drogar-se. La Cristina, però, continua defensant l’Andrea a ultrança: «La meva filla no és dolenta, la meva filla està malalta. Si sent dolor no sap treure’l, i el converteix en ira».

 

Aquesta mare, que ha explicat la seva història als micròfons de ‘Rac1’, ha relatat que es va divorciar del pare de l’Andrea quan la menuda tenia només 5 anys i que, anys després, va deixar de banda les bones notes i les classes de música, per acabar adoptant un comportament agressiu i entrant a una voràgine autodestructiva.

 

Els 15 anys, l’inici de la batalla

La Cristina va encetar la seva lluita quan l’Andrea només tenia 15 anys. Va ser aleshores quan la seva filla va modular el seu comportament fins a començar a flirtejar amb les drogues. «Als 15 anys va començar amb la marihuana i després amb el ‘cristal’», relata la mare mentre rememora: «Recordo que una nit va arribar a casa a les 4 de la matinada i jo estava parlant amb ella, perquè aquesta droga et fa molt social, fent veure que no sabia que estava col·locada, perquè no marxés».

 

Al fil de la qüestió, però, és la mateixa Cristina qui explica que mai s’hauria pogut esperar el què va acabar passant: «Quan veus això a la televisió mai penses que et passarà a tu, però de cop veus que la teva filla t’està pegant perquè vol marxar o que t’ha robat. Estàs completament fora de joc i no entens què està passant. Surts com pots perquè el que preval és el patiment d’ella».

 

L’Andrea, ingressada en una clínica

«Ara, com que no pot consumir, perquè des de fa set mesos està ingressada, s’autolesionava», ha explicat la mateixa Cristina sobre una filla que «té tots els braços completament marcats, té un os de la mà trencat i l’hem d’operar».

 

La Cristina, finalment, relara que no perd la fe i centra totes les seves esperances en l’amor: «Quan m’agredia, jo l’abraçava. Rebre cops és difícil, el que tinc clar és que no s’ha de perdre l’autoritat paternal i ajudar-los a gestionar les emocions sempre des de l’amor».

Comentaris