Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Atropellen una dona al centre de Reus

Les 5 claus del nou curs polític que comença a les comarques de Tarragona

Analitzem els temes pendents d'aquí a les eleccions a vuit municipis de l'àrea metropolitana de Tarragona
Diversos dels alcaldes més destacats de les comarques de Tarragona, en una trobada fa uns mesos amb el Departament de Territori de la Generalitat. | ACN

 

Setembre. El curs polític que arrenca es llegeix, clarament, per les eleccions municipals —i europees— que se celebraran el proper 9 de juny de 2019. Falten escassos nou mesos, el que dura una gestació: la de mantenir l'alcaldia, la de perdre-la o la d'assaltar-la. Qualsevol moviment, qualsevol jugada, qualsevol anunci amb neons serà interpretat en els pròxims mesos com una jugada electoral. Com pura tàctica. I probablement, la interpretació no serà errònia.

 

El curs polític a les comarques de Tarragona, a escala municipal, estarà marcat per les eleccions. Unes eleccions que encara tenen moltes incògnites per resoldre pel que fa a candidats, i molta feina per acabar per part dels actuals governs locals, abocats a mantenir el poder. Repassem, en deu claus, a què hem d'estar atents els propers mesos a deu punts clau de l'àrea metropolitana de Tarragona.

 

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en el col·loqui 'Tarragona, del 2008 als Jocs'. | TarragonaDigital.com

 

1. Tarragona: seguirà Ballesteros?

Josep Fèlix Ballesteros ostenta l'alcaldia de Tarragona des que l'any 2007 va batre el convergent Joan Aregio. Onze anys —l'any vinent seran dotze— d'un Ballesteros mancat d'un oponent real per arrabassar-li la vara. Ara, però, la situació canvia i Ciutadans i fins i tot ERC poden parlar de tu a tu a un PSC que podria pagar car el desgast de la gestió dels Jocs Mediterranis i el propi de més d'una dècada liderant el govern municipal.

 

Primer moviment al qual hem d'estar atents. De fet és el més important: Ballesteros ha d'explicar —aquest setembre, segons ell mateix va dir— si vol tornar-se a presentar a l'alcaldia. Tot fa pensar que sí. Ningú no contempla un 'no' perquè qualsevol possible delfí presenta hàndicaps importants per liderar la llista socialista.

 

A partir de la continuïtat de Ballesteros: com resoldrà el balanç d'uns Jocs Mediterranis dubtosos, encara ara sense cap dada sobre la taula? Com evitarà la polarització del vot, marcada pel procés d'independència? Com capitalitzarà els suports dels barris? Tindrem bones notícies, abans d'acabar el curs sobre Ikea o el pla parcial de la Budellera, entre d'altres temes candents?

 

L'alcalde Carles Pellicer, en una imatge d'arxiu. | TarragonaDigital.com

 

2. Reus: Pellicer, a la lluita per mantenir l'alcaldia

Carles Pellicer ja va ser escollit fa setmanes el candidat a l'alcaldia de Reus per part del PDECat. És precisament això, el nom de la llista que encapçalarà, la gran incògnita de cara al juny. PDECat? Junts? La Crida? La confusió es produeix arreu del país però a Reus és especialment rellevant: el vot del barri podria castigar l'alcalde de Reus si se significa amb unes sigles marcadament independentistes.

 

Pel flanc sobiranista, però, Pellicer podria rebre l'embat de l'ERC de Noemí Llauradó, figura a l'alça dins de la formació en els darrers mesos. La CUP, passada la seva millor època a escala electoral, veurà probablement ressentits els seus resultats a Reus. L'ala unionista del plenari presenta Ciutadans com a màxim rival, però hores d'ara sense líder i sense equip definits.

 

S'espera un darrer any d'estabilitat a la plaça del Mercadal, tot i escenes com la de fa unes setmanes, amb Ciutadans tensant la corda de la confrontació. El pacte tripartit —això sí, en minoria— ha dotat Pellicer de l'alè necessari per tirar endavant els grans projectes del mandat. 

 

Martí Carnicer no es presentarà als comicis del 2019. | BP Diari

 

3. El Vendrell es prepara per a l'etapa post-Carnicer

Els socialistes del Vendrell preparen l'etapa posterior a l'històric Martí Carnicer, que ja va anunciar que no repetiria com a candidat a l'alcaldia de la capital del Baix Penedès. Kenneth Martínez sembla el més ben posicionat per rellevar-lo, i en les properes setmanes podríem conèixer qui en prendrà el relleu per enfrontar-se a la convergent Eva M. Serramià, que ha tingut pes a l'Ajuntament —com a alcaldessa en funcions en algunes etapes— i al Consell Comarcal, com a presidenta.

 

La rebaixa del deute de l'Ajuntament és una de les grans consecucions del mandat. Carnicer anunciava que ja se situa per sota del 110%, de manera que suposarà «una bombona d'oxigen» en el darrer any de mandat i en el proper. L'altra gran incògnita de cara a les municipals és el futur de Plataforma per Catalunya i del seu màxim dirigent al Vendrell, August Armengol.

 

Albert Batet, alcalde de Valls, amb el llaç groc a la solapa. | J.V.

 

4. Valls: Optarà Batet al quart mandat?

L'hegemonia d'Albert Batet a Valls es podria repetir per quart mandat —i per terceres eleccions, ja que Batet va accedir a l'alcaldia el 2008 per la renúncia de Dolors Batalla. Batet és ara l'home fort de Carles Puigdemont al Parlament: és el portaveu de Junts per Catalunya i la seva projecció pública arreu del país és creixent.

 

Aquestes noves responsabilitats a Barcelona poden ser llegides com una moneda, amb dues cares: el tret positiu de la projecció, contra el de ser menys a Valls i trepitjar menys la ciutat. Batet encara no ha assegurat que es torni a presentar però, com Ballesteros a Tarragona, tothom ho té coll avall. L'acabament del Museu Casteller de Catalunya és una de les grans fotografies pendents a la capital de l'Alt Camp, una de les estrelles del mandat. A més, el 2021 vénen Decennals. A Valls s'acosta un any trampolí per a un mandat clau.

 

5. La costa, també pendent de les eleccions municipals

Però no tan sols a les quatre grans ciutats de les comarques de Tarragona estaran pendents, enguany, de les municipals. A Salou, per exemple, Pere Granados vol repetir al capdavant de la FUPS, tot i que mancarà veure si es repeteix l'aliança amb el PDECat. L'atracció del turisme esportiu és un dels reptes que Granados vol afrontar a la capital de la Costa Daurada en el proper mandat.

 

A Vila-seca s'està un cop més a l'espera de la decisió que prengui Josep Poblet, el seu alcalde des de 1993. Segons les paraules del mateix Poblet, també president de la Diputació de Tarragona, la decisió arribarà pels volts de Sant Antoni, al gener de 2019. Poblet, amb 25 anys a l'alcaldia, ha encadenat diverses majories absolutes consecutives que han fet de Vila-seca un oasi convergent. El canvi de sigles i el marcat independentisme també podrien ser, com a Reus, un hàndicap.

 

Camí Mendoza vol mantenir un mandat més l'alcaldia que, el 2015, arrabassava per molt pocs vots a la neoconvergent Mercè Dalmau. En tres dies, però, van forjar un pacte de govern —també amb el PSC— que entregava l'alcaldia per quatre anys a ERC i, ara, els republicans en volen treure rèdit. El pacte ha trontollat en diverses ocasions, però ha salvat les embestides —bé per discrepàncies nacionals, bé per polèmiques locals. Quatre anys i un tràgic atemptat després, Mendoza mirarà d'ampliar distàncies amb Dalmau.

 

Finalment, al Baix Gaià, l'estabilitat també ha marcat el mandat a Torredembarra després de molts anys de governs, trencaments i un cas de presumpta corrupció. Eduard Rovira, d'ERC, voldrà revalidar l'alcaldia després d'un pacte amb el PSC i l'ABG que ha suportat amb suficiència les tensions nacionals. La qualitat de la llista que l'acompanyi pot combatre, a costa del sector sobrianista, Ciutadans, que podria créixer.

Comentaris