El futur de les cooperatives: concentració i modernització

Aglutinar diverses cooperatives i invertir-hi perquè siguin competitives són els dos principals fronts de treball del sector
Imatge d'arxiu d'un sistema de producció d'oli | Laia Solanellas

 

Les cooperatives agràries viuen temps de canvis. La salut del sector és bona, segons coincideixen diversos dels seus integrants, tot i que, apunten, cal seguir adaptant-se per poder afrontar el futur amb garanties. Des de la Generalitat de Catalunya s'impulsa la unió de cooperatives per enfortir-les, així com es potencia la seva modernització a través d'inversions en les quals el Govern les acompanya.

 

«La salut és remarcablement bona», afirma Carmel Mòdol, director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya. «El sector cooperatiu és un sector fort, és una fórmula absolutament recomanable, i per això des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, hi ha el Pla de Cooperatives, perquè considerem que és la fórmula idònia perquè els productors es puguin aglutinar en defensa dels seus propis interessos».

 

Imatge d'un remolc abocant les olives a la cooperativa | Laia Solanellas

 

Aglutinar cooperatives i modernitzar-les

A grans trets, el Pla de Cooperatives persegueix dos objectius, aclareix Mòdol: «Que es vagin ajuntant i que es formin i es modernitzin». Les cooperatives petites tenien l'estructura necessària dècades enrere, però actualment tendeixen a aglutinar-se. «Si has de comprar tota una maquinària específica i cadascuna compra la seva amb ajut públic, acaba sent un destorb; potser les amortitzacions de la maquinària, en relació amb el seu ús anual, no justificaven tenir-la, en canvi, sí que justifiquen tenir-la amb una fórmula solidària si s'ajunten dues o tres cooperatives».

 

Pel que fa a la formació, «els consells rectors d'ara són diferents dels d'uns quants decennis enrere; la gent que hi arriba, a banda de representar els socis, ha de tenir unes determinades capacitats per entendre i decidir el funcionament de la Cooperativa», destaca. A més, cal tenir en compte també les inversions necessàries. Aquelles que depenen dels ajuts de la Generalitat es planifiquen a través de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya a dos o tres anys vista. «Hi ha limitacions pressupostàries, però com que és un pla plurianual, es va intentant atendre totes les necessitats a mesura que es van produint, i fins ara n'estem molt satisfets».

 

Instal·lacions de la Cooperativa de l'Aleixar | Isma Llanes

 

L'impacte de situacions com les de Cambrils o l'Aleixar

La fallida de cooperatives com les de Cambrils o l'Aleixar els darrers anys han fet saltar algunes alarmes al voltant de la viabilitat del model cooperatiu. Carmel Mòdol manté que «el sector és molt sòlid, hi ha hagut algunes circumstàncies concretes que han fet que algunes cooperatives o seccions de crèdit hagin passat per moments desafortunats, però en la majoria dels pocs casos que hi ha hagut, no tenia gaire a veure amb l'activitat de la cooperativa;

 

Es tracta d'una opinió que comparteix Pere Ferré, gerent de Coselva. Apunta que «si miréssim al registre quantes empreses, al Camp de Tarragona, han fet fallida, veuríem que potser són centenars o milers, i no han sigut notícia; en canvi, una cooperativa, com que té projecció social, és més notícia, però el model cooperatiu és plenament vàlid». Coselva, de fet, ha assumit els socis i l'activitat que desenvolupava la Cooperativa de l'Aleixar, que alhora era sòcia de la de La Selva del Camp.

 

Imatge d'arxiu d'una parada d'olivers | Laia Solanellas

 

Menys estructures, però més fortes

De fet, Ferré la situa com un exemple de la viabilitat i la bona salut del sector cooperatiu. «És líder amb l'oli verge extra o les avellanes amb Denominació d'Origen, amb 100 llocs de treball i 2.000 socis al darrere, o Unió Agrària —Unió Corporació Alimentària—, com a estructura molt més gran». En aquest darrer cas, es tracta d'una cooperativa de segon grau, és a dir, una cooperativa que ofereix serveis a altres cooperatives i a particulars que, d'una altra manera, no podrien accedir-hi.

 

Un exemple clar és el de la comercialització, tal com destaca el gerent de Coselva. «Hi ha poques cooperatives que arribin a aquest procés final, com Coselva; és una empresa que factura al voltant dels 30 milions d'euros, penseu que la facturació de les cooperatives petites de vegades, és de 100.000 o 200.000 euros, i Unió Agrària factura al voltant de 70 milions d'euros».

 

Instal·lacions de Coselva | Coselva

 

Considera que «el model d'una cooperativa a cada poble, és una situació complicada; les cooperatives petites s'han de cuidar des del territori, han de facilitar al pagès aquella màquina que necessita, han de ser empreses de servei agrari, i els productes agrícoles com l'oli, les avellanes o les ametlles, les han de portar a una estructura més gran o a una cooperativa de segon grau perquè ho comercialitzi i pugui arribar al consumidor final».

 

En aquest sentit, més enllà de la fortalesa del sector, considera que es viu un moment potencialment molt bo per al sector primari de casa nostra. La qualitat del que es produeix i l'increment de la demanda de productes de proximitat porten el gerent de Coselva a sentenciar que, les cooperatives agràries, «tenim un moment històric».

 

Imatge d'arxiu d'activitats a la Vinícola de Nulles | Adernats

 

Adernats de Nulles, una història de superació

A la comarca de l’Alt Camp hi ha realitats molt diverses pel que fa al sistema cooperatiu agrícola. La Vinícola de Nulles, per exemple, és un dels millors exemples de reinvenció. El 2017 va celebrar el seu centenari plenament consolidada com un autèntic referent català. Sense anar més lluny, el seu cava Adernats XC ha guanyat l’única Gran Medalla d’Or de Catalunya al Concurs Mundial de Brussel·les, després de sortir escollit entre 9.100 vins i caves de més de 80 països diferents.

 

A finals del segle XIX, amb la fil·loxera, els veïns del municipi van aixecar el sindicat per tal d’unir esforços en la producció de vi. L’any 1987 el projecte es va reinventar i va néixer la marca «Adernats», que tres dècades després es manté com un segell qualitatiu de vins i caves de referència, amb més de 17 productes embotellats. Avui en dia, la Vinícola de Nulles compta amb 95 socis productors, 400 hectàrees de vinya, una producció de 2 milions de litres de vi i 10.000 visitants anuals del celler.

 

Imatge del Vinitfest 2018 a Nulles | Benjamí Heras

 

L’èxit es deu, en part, al fet d’anar més enllà. S’ha apostat contundentment per l’enoturisme i s’ha sabut esprémer de la millor manera el segell distintiu que té. En aquest sentit, el seu celler modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, s’alça imponent com una Catedral del Vi i s’ha convertit en l’element vertebrador de les visites guiades del cap de setmana. El visitant troba, en aquesta proposta, una combinació perfecta d’elements mentre passeja sota les voltes modernistes de l’edifici, tasta el vi de les tines centenàries, coneix el laboratori de l’enòleg i visualitza un audiovisual que completa l’estada.

 

Un altre dels exemples de superació del projecte és el Vinitfest, la Festa Major del Vi. Cada estiu, durant una nit, tota la comarca té una cita ineludible als peus de l’edifici de 1917. Els maridatges amb música en directe, les representacions teatrals i les demostracions gastronòmiques amb diversos establiments de la comarca asseguren la millor promoció i difusió de la tasca renovada d’aquesta cooperativa centenària.

 

Façana principal del celler cooperatiu projectat per Cèsar Martinell l'any 1919 | Albert Oliva

 

Millora tècnica en el celler de Vila-rodona

Un altre dels sindicats de l’Alt Camp que es troba en constant expansió és el Celler Cooperatiu de Vila-rodona. La seva fundació data de 1919, i la incorporació dels últims anys, per fusió o conveni, de les cooperatives de la Secuita, Valls i el Pla de Santa Maria ha fet que esdevingui el celler amb més volum d'elaboració de vi de la DO Tarragona, ja que produeix més de 10.000.000 de litres anuals. El raïm procedeix de les prop de 1.650 hectàrees de vinya dels 400 socis que actualment té l'entitat, i en volum de producció se situa entre les 3 primeres cooperatives catalanes de primer grau.

 

L’any 2006, la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona i les altres cooperatives associades decideixen emprendre un nou projecte per tal d’elaborar, embotellar i comercialitzar els vins i caves propis sota una mateixa marca: Castell d’Or. Se centren tots els esforços en la millora tècnica i l’aprofitament dels recursos propis i l’any 2008 s’inauguren les noves instal·lacions de criança i embotellat de vins i caves, dotades de les més modernes tecnologies.

 

Interior de l'agrobotiga del celler de Vila-rodona | Albert Oliva

 

A més, en l'actualitat, l'empresa participada Castell d'Or, S.L. executa un projecte que requereix la inversió de 5 milions d’euros en l’ampliació de les instal·lacions que Castell d'Or té al municipi de Vila-rodona. Les obres de construcció de la nova edificació, que es troben a la meitat de la fase, tenen una superfície de 10.000 metres quadrats. El nou espai albergarà dues plantes subterrànies amb capacitat per a 8 milions d’ampolles, a més d’un magatzem logístic.

 

Un altre dels reclams afegits d’aquesta cooperativa és l’Agrobotiga del celler, un dels primers espais d'aquesta tipologia que es van obrir a Catalunya. Des de la seva posada en funcionament, les instal·lacions ofereixen vins i caves d’elaboració pròpia i de reconegut prestigi, vins varietals de reserva, oli d’oliva de la D.O. Siurana i productes agrícoles de temporada d’una alta qualitat. També es comercialitzen els productes d’horta, fruita i verdures, produïts en excedents pels pagesos de la cooperativa en les terres conreades al voltant del riu Gaià.

 

Festa de l'Oli Nou 2019 a la cooperativa de Valls | Jordi Cartanyà

 

Futur incert per a la Societat Agrícola de Valls

Una sort menys pròspera que la dels dos últims exemples plana sobre la Societat Agrícola de Valls. Es tracta de la primera cooperativa agrícola de Catalunya, nascuda l’any 1888, i va néixer amb la voluntat d’aconseguir una millor valoració dels productes agrícoles que es conreen a la zona. Al llarg dels 131 anys d’història ha mantingut un pes molt destacat dins el teixit econòmic i del sector primari a la comarca.

 

En l’actualitat, no arriba als 500 associats i el protagonisme principal el pren el conreu i la comercialització del calçot de Valls amb IGP. Tanmateix, la cooperativa vallenca compta amb una diversitat de producció destacada, amb una producció d’olives que se situa en unes 1.200 tones anuals, uns 250.000 quilos d’avellanes, 80.000 quilos d’ametlles i 450.000 quilos de garrofes. Pel que fa al raïm, es produeixen prop d’1,5 milions de quilos, tot i que fa 25 anys que es va tancar el celler i els vins s’elaboren a la Cooperativa de Vila-rodona.

 

Per altra banda, existeix una secció de crèdit per als socis i es mantenen oberts diversos acords de col·laboració amb les cooperatives Unió Corporació Alimentària, Comercial Garrofa i el Celler Cooperatiu de Vila-rodona, per tal d’aglutinar l’oferta davant la impossibilitat de funcionar d’una forma autònoma. En aquest sentit, un dels principals problemes que actualment afronta l’entitat és la davallada de pagesos de la zona, que alhora es trasllada en una pèrdua progressiva de socis. Això comporta que el funcionament intern cada vegada sigui més complex i també impossibilita, d’entre moltes altres coses, el manteniment de l’edifici de la plaça del Carme, que requereix d’una rehabilitació integral de les plantes superiors i de la coberta.

 

En aquest escenari, en els últims anys s’ha intentat renovar la primera línia directiva, amb la voluntat d’augmentar el nombre d’afiliats i captar-ne de joves. També s’ha creat una estructura comercial més eficient a través de l’Agrobotiga, amb la venda directa dels diversos productes al consumidor, i s’ha apostat per les noves tecnologies, amb unes xarxes socials corporatives i la creació d’una botiga virtual que ofereix tots els productes.