Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Només un 27% dels càtedratics de la URV són dones, segons l'Observatori de la Igualtat

Segons un estudi de l’Observatori de la Igualtat d’aquesta Universitat, tot i que hi ha gairebé el mateix nombre d’homes i dones fent de professors, només un 27% del total de catedràtics són dones
Inma Pastor, responsable de l'Observatori de la Igualtat de la URV | TarragonaDigital

 

Han canviat moltes coses d’ençà que la Universitat Rovira i Virgili (URV) va obrir les portes l'any 1991. La presència de les dones, siguin professores, alumnes o investigadores, dins de la institució també ha evolucionat molt. No obstant això, la masculinització de les universitats ha suposat una barrera enorme per l’accés de les dones a determinats àmbits de coneixement o de poder. A la URV hi ha la mateixa proporció de dones que d’homes si es té en compte el conjunt de la comunitat de treballadors. En canvi, la proporció de dones en llocs de responsabilitat, o en categories més elevades, és molt menor a la dels homes. I és que les desigualtats de gènere persisteixen.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

Falta de paritat en els llocs de responsabilitat de la URV

L’Observatori de la Igualtat d’aquesta universitat ha fet públic recentment un informe on s’evidencia aquesta desigualtat. Segons aquest, mentre que el 2017 s’ha aconseguit la paritat pel que fa al nombre de professors, les dones promocionen menys, els costa més temps i arriben a categories no tan elevades. Tant és així que només un 27% del total de catedràtics són dones.

 

O el que és el mateix, per cada 1,8 homes titulars d’Universitat, hi ha un catedràtic, en canvi, per cada tres dones titulars hi ha una catedràtica. El 2005 aquesta xifra es trobava al 15%, però el 2006 ja era del 21%, amb la qual cosa s’ha avançat poc en els darrers 10 anys. A més, només el 29% dels grups de recerca estan dirigits per dones. 

 

Segons Inma Pastor, directora de l’Observatori, una de les raons que explica això és la falta de transparència en alguns processos de promoció. «Quan les promocions són més transparents és més fàcil que promocionin dones», explica. En els casos de promoció per trajectòria professional, les dones solen promocionar més quan tenen coneixement clar del procés. Una altra de les causes és la poca presència de dones en els comitès de selecció. «Els homes tendeixen a escollir homes. Els seleccionadors tendeixen a seleccionar algú que és com ells». De fet, en referència als òrgans de gestió, Pastor assegura que es presenten menys dones i que alhora són menys escollides. Per això emplaça als responsables a designar més dones.

 

Campus Catalunya de URV | TarragonDigital

 

Un dels avenços més plausibles en aquest camp ha estat l’elecció d’una rectora per primera vegada a la història d’aquesta universitat. No obstant això, però, i tenint en compte que el consell de direcció la representació és força paritària, en altres òrgans de poder les dones estan poc representades. Per exemple, el consell social de la universitat només compte amb un 20% de dones. El claustre, d’un total de 136 professionals, compta amb un 43% de dones. El consell de govern, amb 37 membres, compte amb un 36% de dones. Als equips de deganat hi ha un 43% de representació femenina. I als llocs de direcció i secretaria dels departaments només un 37% del total dels membres són dones. Aquests són els àmbits clau de poder de la Universitat.

 

Maria José Figueras, la primera dona rectora de la URV | Ismael Llanes

 

Les dones, menys representades en alguns àmbits de coneixement

Més enllà de la desigualtat en les categories professionals, el que també veiem a la URV és que les dones estan menys presents en determinats àmbits de coneixement. «Les dones no participen igual a totes les rames de coneixement», assegura Pastor. Segons l’informe de l’Observatori, els àmbits d’arts, humanitats, ciències socials i jurídiques i ciències tenen una representació més o menys paritària. En canvi, ciències de la salut és un coneixement amb una representació més femenina que masculina, un 64% enfront del 36% el 2017. I per altra banda, les dones tenen una presència molt minoritària a l’àmbit de l’enginyeria i l’arquitectura. Del total de professors en aquest àmbit només un 16% són dones, enfront del 84% de professors homes.

 

Això es deu, segons Pastor, en primer lloc, a la poca oferta de dones enginyeres. És a dir, és difícil incorporar professores dones enginyeres si hi ha poques dones que hagin cursat aquesta titulació. I, en segon lloc, recorda que la incorporació a la universitat «reprodueix els estereotips del mercat de treball». I assegura, en aquest sentit, que es reprodueix una «captació masculina» del professorat.

 

La URV presenta el Centre de Formació i Innovació en Simulació | URV

 

Ara bé, la clau per entendre aquesta desigualtat, diu Pastor, és preguntar-se perquè, tot i els avenços en la incorporació de la dona al mercat de treball, encara hi ha tan poques dones que optin per aquest tipus de carreres professionals. En aquest sentit diu: «Les dones participen menys d’aquelles titulacions que s’associen amb capacitats d’intel·ligència innata. Elles confien menys que els homes en tenir capacitat innata per fer certes coses». I això, com no pot ser d’altra forma, té molt a veure amb els estereotips, i amb el relat social.

 

«S’acostuma a dir que les dones són treballadores i no brillants i en canvi que els homes són brillants», assenyala. Aquest fet s’evidencia, diu, en alguns estudis que han posat de manifest això a partir de les cartes de recomanació que els postulants fan arribar a les empreses per aconseguir una feina. On elles parlen més de la seva capacitat de ser responsables i treballadores i ells de les seves capacitats innates. «De fet, les dones opten més per fer oposicions i no per altres tipus de feines, que impliquen saber-se vendre», explica.

 

Un altre dels motius pels quals les dones no opten per aquestes carreres, diu aquesta experta, és per les dinàmiques laborals de la feina d’enginyer. «Les dones aposten per treballs en els quals hi ha una regulació més clara de les condicions de treball, com ara sector serveis, però amb sous més baixos. En canvi els homes prioritzen poder assolir més sou».

 

Les dones, menys presents en enginyeria però amb més pes a ciències de la salut  | TarragonDigital

 

Igual que les dones estan menys representades entre el grup de professors d’enginyeria, els homes estan poc representants en el sector de ciències de la salut. La reflexió, segons Pastor, és una mica la mateixa. «Els homes no escullen educació o infermeria, perquè tot i que són professions més reglades, els salaris són menys atractius». Alhora, el relat social també ha associat les dones al món de les cures i no als homes. Una percepció totalment social.

 

Falta de referents, una barrera

S’ha parlat moltes vegades de la falta de referents femenins en els llibres escolars. I és que la majoria de filòsofs, escriptors o científics que apareixen als llibres de primària i secundària són homes. Aquesta falta de referents tampoc ajuda al fet que les noies es decantin per segons quin tipus d’estudis.

 

Una aula amb alumnes universitaris | TarragonaDigital

 

Això té veure, diu Pastor, en què la «institució de la universitat ha estat masculina» durant molts anys. I recorda que abans les dones tenien prohibit l’accés al coneixement reglat. «No accedien a la universitat però si al saber». Per això, la universitat ha tingut una forma de treballar pensada per homes i per als homes. I, tot i que les polítiques d’Igualtat han ajudat a millorar una mica la situació, Pastor recorda que «el sexisme forma part de les dinàmiques universitàries» encara avui.

 

«És important que la universitat revisi les dinàmiques que naturalitzem que tenen connotacions sexistes». El futur, diu, passa per ser conscients que les nostres dinàmiques, també les de les dones, estan «marcades pel gènere». «Reconèixer que hi ha dinàmiques sexistes és el punt de partida», a partir del qual poder treballar per propiciar transformacions estructurals, que en el cas de la universitat garanteixin dinàmiques realment meritocràtiques.

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

📸 L'actualitat de Tarragona en imatges! Segueix-nos a Instagram

Comentaris