Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Esquerra i el 26 de maig: una Tarragona independentista o espanyolista?

ERC encara les municipals amb l’Alt Camp com a pedrera de noms emergents, Òscar Peris i Raquel Sans, i la voluntat de preservar les places de la costa
La plaça de la Font, seu de l'Ajuntament de Tarragona. | Miguel Cabrerizo

 

A les eleccions municipals a Tarragona l’any 2011, Esquerra es va quedar fora de l’Ajuntament perquè no va aconseguir passar el tall mínim per obtenir representació. Suposava la desaparició dels independentistes de la plaça de la Font després de quatre anys de ser el soci preferent de l’Alcalde Ballesteros durant el mandat municipal 2007/2011.

 

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig poden suposar un abans i un després. Esquerra, vuit anys després d’haver desaparegut políticament a Tarragona ciutat, encara amb optimisme, molt optimisme, la renovació del plenari municipal tarragoní. Ho fa en un moment en el qual els principals partits «espanyolistes» catalans tenen a un tarragoní, el PPC amb Alejandro Fernández, al capdavant, i a una tarragonina amb molts números per ser la successora d’Inés Arrimadas com a cap de Ciutadans, la diputada, i antiga regidora de l’Ajuntament, Lorena Roldán.

 

El 26 de maig a la nit se sabrà si Tarragona ciutat continua sent el reducte de l’espanyolisme català que ha sigut històricament o aposta per un canvi d’etapa que, com indicaven antics membres de l’Assemblea Nacional Catalana a la ciutat, «es va gestant lentament, convocatòria a convocatòria electoral, però que ja sembla imparable». 

 

A la resta del territori, els republicans preveuen una clara millora de resultats, «poden arribar a treure fins a deu diputats a la Diputació» apuntava no fa gaire un diputat tarragoní.

 

D'esquerra a dreta, Xavi Puig, Pau Ricomà, Jordi Fortuny i Mònia Alabart, regidors del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Tarragona. | TarragonaDigital

 

«Un grup amb bona entesa» 

Des de l’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona manifestaven, fa cosa de poques setmanes, que el gran dubte és veure com «arribaran les formacions que sembla que estan de pujada, Ciutadans i Esquerra, al 26 de maig».

 

A Tarragona ciutat, membres de l’equip de govern municipal posen en dubte que «Esquerra pugui entrar a llocs com Bonavista» però el grup municipal d’Esquerra, sense renunciar a les seves senyes d’identitat, com per exemple el català en una zona majoritàriament de parla castellana, va picant pedra a Ponent, liderant denúncies com les dels abocadors il·legals a la Floresta, Riu clar i entorns i sent presents als actes on els conviden. 

 

Són quatre regidors, (Pau Ricomà, Mònica Alabart, Xavi Puig i Jordi Fortuny), que tenen una divisió clara de les seves tasques i funcionen «amb una bona entesa»

 

 

«Una persona amb el cap ben endreçat i bones idees per Tarragona»

Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde socialista de Tarragona i aspirant a un quart mandat municipal, farà 60 anys enguany. Pau Ricomà, alcaldable d’Esquerra i ferm candidat a ser el successor de l’actual batlle tarragoní, té 61 anys i, segons indiquen des de la formació republicana, «cap aspiració a fer carrera política». 

 

Si ho assoleix, Ricomà arribaria a l’alcaldia lliure d’equipatge, de motxilles ni de compromisos «obscurs». Fonts consultades posen com a exemple sobre aquesta llibertat de moviments el posicionament del grup municipal al voltant de la Budellera. 

 

«És una persona amb el cap ben endreçat, amb bones idees per Tarragona però amb un cantó obscur» apunta un antic company de consistori de Pau Ricomà.  La gent de l’entorn més pròxim a Ricomà neguen aquest aspecte, li apunten «caràcter» però lluny «de ser un ‘broncas’». Destaquen, també, que «en Pau, ja sigui a nivell intern de partit, o a la seva etapa laboral, ha guanyat totes les eleccions a les quals s’ha presentat».

 

 

D'esquerra a dreta, Laia Estrada, de la CUP; Pau Ricomà, ERC; i Didac Nadal, PDeCAt. Els darrers mesos han impulsat diferents iniciatives polítiques conjuntament. | TarragonaDigital

 

 

«155 contra no 155» 

Pels republicans l’eix nacional, l’eix Catalunya-Espanya, estarà molt present a l’escenari postelectoral tarragoní. Entenen, les fonts consultades, que «els socialistes ja han triat, nosaltres no hi pactarem, encara que ens arribin instruccions de fora de Tarragona». Són optimistes i es veuen capaços de sumar a tots els partits contra el 155, la CUP, PDeCAT i PODEM/Comuns per fer fora «al bloc del 155». També pensen que «els del 155 ho tindran difícil, aritmèticament, per sumar, Vox els hi farà mal».

 

Són conscients que, tot i no voler interessos ocults, ni servituds als poders fàctics, hi ha algun soci, en concret el PDeCAT, sobre el qual planeja aquesta ombra. «La relació amb en Didac és bona», expliquen les fonts consultades, «i si en Didac acceptés governar alguna àrea més neutra, podríem arribar a governar junts».

 

Per assolir el primer lloc d’aquest bloc es presentaran amb una llista «cremallera, home-dona, home-dona, i amb presència de gent del moviment veïnal».

 

El vallenc Òscar Peris, una figura emergent del partit

Un dels noms tarragonins que emergeix amb més força en el si d’ERC és el d’Òscar Peris. Regidor a Valls des de 2015, delegat del govern al Camp de Tarragona des de 2016 i cap de llista a la circumscripció el 2017, Peris ha guanyat pes i visibilitat a la regió i és un dels grans noms a tenir en compte en els pròxims anys pel que fa al lideratge republicà, cridat a aparèixer en les pròximes travesses de figures fortes del partit a escala catalana.

 

Peris és de Valls, on és tinent d’alcalde, però el lideratge formal a la capital de l’Alt Camp l’ostenta Jordi Cartanyà. La figura de Peris destaca en el rang regional, on també han tret el cap persones cridades a anar guanyant pes en els pròxims anys dins del partit i que són de l’entorn del delegat del govern català a les nostres comarques.

 

El cas més evident és el de la també vallenca Raquel Sans, que després de ser la cap de gabinet de Peris a la delegació (2016-2017), va fer el salt a la política i ara és diputada al Parlament. Sans, d’una generació jove, amb molta capacitat comunicativa i relativament coneguda en alguns entorns de l’Alt Camp però també de la ciutat de Tarragona és una promesa dels republicans a les nostres comarques.

 

Òscar Peris, al seu despatx de la delegació del Govern, al carrer Sant Francesc de Tarragona. | Àngel Ullate

 

Al Baix Camp, la renovació de Noemí Llauradó i la persistència de petites alcaldies històriques

Noemí Llauradó és el gran nom de futur d’ERC al Baix Camp. Després de l’etapa d’Empar Pont, el final del tripartit a Reus, la trompada electoral de 2011 —a tot Catalunya, però també a la ciutat de Reus— i l’esclat del cas Innova, els republicans van endegar una travessia pel desert que, a la capital del Baix Camp, van reconduir amb el lideratge d’Ester Alberich al partit i l’elecció de Noemí Llauradó com a líder l’any 2015, després d’una crisi que va acabar amb Àlfred Pitarch, cap de llista electe, presentant una candidatura alternativa.

 

El tàndem Alberich-Llauradó, partit-Ajuntament, ha donat estabilitat als republicans a la ciutat, que no han dubtat a entrar al govern del PDeCAT de Carles Pellicer, també amb Ara Reus. Tot plegat va valdre a Noemí Llauradó fer el salt a la política catalana: des de 2017 és diputada al Parlament de Catalunya, on va fer tàndem amb Òscar Peris. ERC a Reus, doncs, torna a tenir una veu essencial a la política nacional. Com en el cas de Peris i fins i tot en el de Sans, Llauradó forma part d’aquesta nova fornada política, de l’entorn dels 40 anys, i és també un altre dels noms cridats a fer-se forts els pròxims anys al territori.

 

En paral·lel, al Baix Camp, ERC conserva alcaldies històriques. És el cas d’Almoster, sota la batuta d’Àngel Xifré; o de Vilaplana, amb Tomàs Bigorra al capdavant que, al poder des de 2003, s’han fet forts en dues alcaldies que van pel camí de celebrar dues dècades.

 

La candidata d'Esquerra a les eleccions municipals a Reus, Noemí Llauradó. | Jordi Olària

 

Cambrils, Torredembarra i Altafulla, els 'tresors' republicans a la costa

També és al Baix Camp Cambrils, però respon a una idiosincràsia diferent per allò de la volatilitat i la fragmentació dels municipis de la Costa Daurada. Camí Mendoza és l’alcaldessa d’aquesta vila, on ERC no havia manat mai, per un pacte amb les dues grans formacions que, fins llavors, s’havien repartit l’alcaldia: CiU i el PSC. Mendoza s’ha endut visibilitat aquest mandat, però probablement no amb el pes que mereixeria l’alcaldia més potent d’Esquerra Republicana a tota la demarcació.

 

Ja al Tarragonès però sense deixar la Costa Daurada, ERC mana a Torredembarra després d’anys d’inestabilitat política. La figura d’Eduard Rovira, però, manté la discreció característica de l’alcalde torrenc. Com Mendoza, es tracta de figures amb poques possibilitats de projecció més enllà —i no és pas poc— de mantenir les alcaldies dels seus municipis aquest 2019. Cas diferent és el d’un jove però expert Jordi Molinera a Altafulla.

 

D'esquerra a dreta, l'Alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira; la diputada republicana al parlament, la vallenca Raquel Sans; i la senadora Laura Castel. | TarragonaDigital

 

El seu passat trencant amb ERC, passant a SI, però retornant a la seva formació original ha restat possibilitats a un polític jove i amb projecció. Fer el ‘sorpasso’ a Fèlix Alonso a Altafulla sembla un repte complicat, però caldrà veure com queda la correlació de forces en un consistori que pujarà d’onze a tretze regidors i com, de retruc, se’n pot ressentir la trajectòria de Molinera, sigui en positiu o en negatiu.

 

La Conca de Barberà, el gran feu republicà de Josep Andreu

Els factors ‘ERC’ i ‘Conca de Barberà’ donaven un resultat infal·lible fins fa unes setmanes: Josep Andreu. L’alcalde de Montblanc té el poder absolut del partit en aquesta comarca, on mantenen el domini amb majories absolutíssimes de la seva capital. Però com totes les històries, no tot són flors i violes.

 

La irrupció de la Crida Nacional de Carles Puigdemont, les exigències d’unitat de Josep Andreu i la integració de l’alcalde montblanquí en el moviment de nova creació del president a l’exili fan trontollar el feu republicà de la Conca de Barberà. Certament, el nom de Ferran Civit, diputat al Parlament, és l’altre gran pes del partit a la zona, però la influència de Josep Andreu és indubtable.

 

Quan l’alcalde de Montblanc hagi de triar entre Puigdemont o ERC, es decidirà el futur de l’oasi dels republicans: o la continuïtat com en la darrera dècada o la decapitació del partit amb la possible marxa del lideratge d’Andreu. Ara per ara, però, la Conca continua sent feu inexpugnable d’Esquerra.

 

L'Alcalde Montblanc, Josep Andreu, a l'entrada de la presó de Lledoners. | Tuiter/@jandreud

 

Sense lideratges clars ni alcaldies històriques al Baix Penedès

En l’anàlisi de les forces d’ERC sobre el mapa del Camp de Tarragona, el Baix Penedès esdevé la gran assignatura pendent dels republicans. Les batalles internes que han marcat la trajectòria del partit els darrers anys a Calafell, la gran plaça de la comarca amb el Vendrell, són paradigmàtiques en aquest sentit. De fet, avui en dia, és una junta gestora qui aguanta la continuïtat de la formació en aquest municipi.

 

A la capital, ERC tampoc no ha consolidat mai cap lideratge: des del temps d’Eladi Llop, que tampoc no va arribar mai a emergir més enllà del Vendrell, els republicans no han trobat la fórmula de projectar i consolidar una gran figura. Aquest 2019, a les eleccions municipals, canviaran de candidata, amb Eva Mata al capdavant, després que a mig mandat, l’anterior cap de files, Josep Marrasé, abandonés el partit.

 

Sense cap altra alcaldia històrica en una comarca abonada a CiU i el PSC —només manen a Santa Oliva, fruit d’un acord de govern amb els socialistes, ara ja trencat—, ERC té molta a feina a fer al Baix Penedès pel que fa a implantació i projecció.

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris