Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Detenen l'autor del tiroteig d'aquest cap de setmana a Reus

De l'assetjament verbal a l'assassinat, les cares de la violència masclista

S'han presentat 1.122 denúncies per violència masclista en l'àmbit de la parella al Camp de Tarragona des de principi d'any
Un grup de noies acudeix a un taller de defensa personal al Casal de Joves de Reus | Angel Ullate

 

Anar pel carrer i ser increpada per un home, patir assetjament sexual per part d'un company de feina, patir violència sexual de la mà de la teva parella o violència física en l'àmbit familiar. Totes aquestes agressions són fruit del que es coneix com a violència masclista i la seva intensitat, forma i conseqüències depenen de cada cas. Darrere s'hi amaga el masclisme. L'extrem màxim d'aquesta violència és l'homicidi. A Tarragona una dona va ser assassinada el 2017 fruit de la violència masclista, dues el 2016. Però moltes més van ser assetjades, increpades, agredides o violades. Analitzem amb una advocada i una psicòloga tarragonines expertes en violència masclista totes les cares d'aquest problema, amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

 

De l'assetjament verbal a l'assassinat

Un grup de noies, la majoria adolescents, participen en un taller de defensa personal organitzat per l'Ajuntament de Reus aquesta setmana amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Segueixen les instruccions del monitor que des d'una aula del Casal de Joves els va explicant les tècniques bàsiques per poder-se defensar davant d'una agressió al carrer per part d'un desconegut. Tot són noies i, malgrat que la majoria no han patit una agressió física, sí que n'han viscut de verbals. I el que és pitjor: passegen pel carrer amb inseguretat.

 

«Alguna vegada m'han seguit tornant a casa sola a la nit, no m'ha passat res, però sempre penses: i si un dia passa?», explica una de les participants del taller a TarragonaDigital. «El millor seria que no ens haguéssim de formar nosaltres, sinó que hi hagués un canvi de mentalitat en la societat», comenta.

 

«Una vegada un noi em va perseguir pel carrer quan tornava de nit sola a casa i vaig haver de cridar a una persona que passava amb moto perquè vaig tenir por», explica una altra de les noies que, tot i que assegura que mai ha patit una agressió física, sí que n'ha viscut de verbals per part de desconeguts. De fet, segons dades dels Mossos d'Esquadra, del total de denúncies rebudes a Catalunya aquest any relacionades amb delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual (agressions sexuals, intent de violació, assetjament, etc), el grup majoritari d'afectades és el de noies que tenen entre 11 i 20 anys.

 

Les noies en el taller de defensa personal | Angel Ullate

 

Les agressions verbals per part de desconeguts són el primer símptoma d'un greu problema social. Tal com recull la Llei 5/2008 la violència masclista és «una greu vulneració dels drets de les dones i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat». Aquesta vulneració de drets va des de l'assetjament verbal a una desconeguda, fins al maltractament físic a la parella. El comú denominador d'aquestes agressions és que les víctimes són dones i els agressors, homes. L'advocada experta en violència masclista, Marga Maffiotte, recorda que violència masclista és el terme que s'utilitza per parlar de totes les violències contra la dona. Les que es donen en l'àmbit de la parella, en l'àmbit familiar o fora d'aquests —al treball o per part d'un desconegut—. 

 

Violència masclista en l'àmbit de la parella

Fins a l'1 d'octubre de 2018 la Regió Policial del Camp de Tarragona ha registrat un total de 1.122 denúncies per violència masclista en l'àmbit de la parella. Aquestes denúncies responen a 1.090 víctimes ateses. Les denúncies dels casos denunciats a Tarragona han motivat la detenció de 526 persones, 5 menors d'edat. 

 

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) és la porta d'entrada per moltes víctimes. En aquests punts, psicòlegs i advocats assessoren i fan acompanyament a les dones que han estat víctimes d'alguna agressió. Els SIAD's del Camp de Tarragona van atendre 9.533 casos de violència masclista el 2017 que responen a 2.132 persones. N'hi ha un a cada comarca.

 

El responsable del taller mostra a les alumnes com fer les maniobres | Angel Ullate

 

Tal com explica la Judith Assenssio, psicòloga del SIAD de Tarragona, aquest centre també ajuda a dones amb altres problemàtiques, però la violència masclista és un d'ells. «L'objectiu és ser un servei de detecció i prevenció», explica.

 

Segons les dades registrades sembla que el nombre de víctimes ha augmentat molt en els darrers 20 anys, però el cas, com expliquen Asensio i Maffiotte és que abans no hi havia consciència del que era la violència masclista ni les dones tenien eines per actuar. «Quan a un fenomen se li posa un nom es fa molt més visible», apunta Asensio. «La gent és conscient que té drets, però no els coneix, i venen al SIAD a informar-se», explica Maffiotte, que és l'advocada assessora del SIAD de la ciutat de Tarragona.

 

La seva tasca és la d'explicar i assessorar a les víctimes sobre el procediment jurídic del cas, però això passa quan la víctima s'ha decidit a denunciar. «A vegades pot passar temps fins que la dona es decideix a denunciar, durant aquestes setmanes nosaltres fem acompanyament».

 

Demanar ajuda i denunciar davant d'una agressió masclista, el suport del SIAD

«Encara que la persona estigui plenament convençuda que és víctima de violència de gènere, no tot és blanc o negre, hi ha matisos: dependència emocional, por i incerteses», que, segons Asensio, determinen la voluntat d'una dona de denunciar a l'agressor. I afegeix: «Senten vergonya envers els altres, sentiments de culpa i pateixen vulnerabilitat emocional».

 

Les noies segueixen les instruccions del professor | Angel Ullate

 

Així i tot, cada cop són més les dones que es decideixen a fer el pas i denunciar. «Hi ha menys por perquè la dona és més independent. Si una dona pot tirar endavant per ella mateixa, és més fàcil. Ara bé, si no té feina o és estrangera i no té papers, la por s'accentua», explica l'advocada d'aquest SIAD.

 

I assegura: «Dins de l'àmbit legal els preocupa més el tema econòmic o els fills que l'agressió». Això si, una vegada han fet el pas, la psicòloga assegura que algunes pors es dissipen i només queda la incertesa de no saber el què vindrà. «La por paralitzant és la d'abans de denunciar, la que no et deixa actuar, és una situació de col·lapse. Ara bé, un cop començat el procés hi ha molta incertesa, però ja és diferent».

 

Un cop s'engega la maquinària legal la víctima rep ajuda d'un advocat de l'estat i seguirà rebent ajuda de la psicòloga del SIAD. Maffiotte, a més, seguirà atenent a les dones que ho vulguin en cas de dubtes legals o si volen saber què és el que pot passar al llarg del procediment judicial, en el que s'han d'afrontar al passat i a través del relat reviure el que van patir.

 

L'objectiu de tot aquest treball, diu Asensio, és «la reconstrucció de la persona». En els casos de noies que han estat víctimes d'una agressió per part d'un desconegut, el cas, tot i que és molt greu, sol ser diferent. I es decideixen a denunciar més fàcilment. «Quan l'agressor és un desconegut la implicació emocional és més fàcil de treballar», assegura aquesta psicòloga.

 

La majoria de dones que acudeixen al SIAD ho fan per recomanació dels serveis sanitaris, la policia, els serveis socials o un conegut. «Si una dona necessita ajuda i la busca, la trobarà, estarà bé, no se l'obligarà a res, es respectaran les seves decisions i tindrà acompanyament tot el temps que ho necessiti. No es compromet a res, som nosaltres que ens comprometen amb el seu acompanyament». 

 

Comentaris