Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El Museu de Poblet amplia el seu espai i exposa un patrimoni únic, mai vist fins ara

En unes setmanes, els visitants podran gaudir de la nova museografia i de nous espais, on s’exposaran peces excepcionals com un got de vidre del segle XIV únic a Europa
Tot està a punt per poder veure les peces excepcionals al Museu de Poblet. | Júlia Giribets

 

La tranquil·litat que es respira habitualment al Monestir de Poblet contrasta aquests dies amb el ritme frenètic que hi ha al Museu. Els espais expositius s’estan omplint a poc a poc de vida per estrenar, en poques setmanes, la nova museografia. Les vitrines s’estan emplenant de peces i l’equip tècnic va donant forma a la nova sala que cada dia va desvelant nous secrets del que serà el Museu a partir d’ara.  

 

«Hem donat una repensada al museu», explica Damià Amorós, membre de l’equip. Per tal de fer-ho possible a part del fons del Museu, se li ha afegit una col·lecció «que ens ha arribat fa poc temps, d’una qualitat extraordinària i la comunitat ha decidit que s’exposi de forma permanent».

 

Els visitants, a part de visitar el Monestir, podran gaudir de les majestuoses estances del Museu de Poblet i dels seus petits tresors, amb dues sales noves d'exposició. Concretament, la sala Abat Copons que acollirà una mostra que gira entorn la figura de la creu dins de les arts, i la sala Abat Mengucho amb elements de la litúrgia religiosa i profana. La presentació de la resta de sales del Museu també s'ha modificat i millorat. 

 

Un got de vidre «excepcional»

Precisament en aquest apartat hi ha una de les peces amb més importància del Museu, però que és tan simple com un got de vidre. Bé, el nom correcte que rep aquest objecte és el de lipsanoteca, «un recipient que s’utilitzava per contenir relíquies per consagrar l’altar», explica Damià Amorós.

 

Lipsanoteca o got de vidre del segle XIV trobat al Monestir de Poblet de gran importància històrica. | Cedida

 

En concret, el que hi haurà exposat es va trobar a Poblet i dataria del segle XIV, la quan cosa el fa «excepcional, perquè se n’han conservat molt pocs ‘in situ’ a tota Europa». Es va trobar als anys seixanta dins la columna central de la taula de l'altar de l'església del Monestir. Aquest fet i la seva bona conservació «el fan encara més estrany i excepcional», diu Amorós. 

 

En aquesta nova etapa del Museu de Poblet, també es podran veure altres peces com el recentment atribuït Calvari de Joan de Joanes o un Sant Sebastià de Damià Forment procedent del retaule major.

 

Aquesta ampliació del Museu de Poblet ha estat només una primera fase que continuarà properament gràcies al Pla Director del Monestir de Poblet que també contempla noves intervencions i que té com a objectiu diversificar i millorar l'oferta cultural del lloc. Hi formen part la Generalitat, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet i la comunitat monàstica.

 

El Museu de Poblet com a complement a les visites al Monestir

És habitual que els visitants que viatgen fins a Poblet per visitar el Monestir. La majestuositat de l'edifici ja ocupa l'atenció per sí sol. Tot i això, aquestes actuacions donaran un 'plus' a l'experiència de l'usuari i serviran per «ampliar la visita al Museu com a complement del Monestir», explica en aquest cas Josep Agustí, arquitecte encarregat de la museografia.

 

Dues restauradores manipulant peces que s'exposaran al Museu de Poblet. | Júlia Giribets

 

Per tal de fer-ho possible, «el plantejament de la comunitat era el de no gastar recursos de manera innecessària, ser respectuosos amb el medi ambient i amb les preexistències i aprofitant les bases de l’exposició anterior», diu l’arquitecte. És innegable que el valor afegit al Museu de Poblet el donen les peces, la seva història i importància, però només les sales ja són per sí mateixes «excepcionals».

 

«La restauració de les peces es fa amb paciència i molta concentració»

La restauració de les peces que s’exposaran ha anat a càrrec de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa. «Hem intervingut en un total de 78 peces», explica Amàlia Granell, una de les restauradores.

 

El més important a l’hora de fer aquesta feina és la concentració i no tenir pressa. «S’ha de tenir molta paciència perquè cada material té les seves pròpies complicacions. S’ha d’anar amb molt de compte perquè quasi tot és orfebreria i hi ha perill que es ratlli», afirma.

 

Detall del Crist d'ivori adquirit per Pere Antoni d’Aragó i donat a Poblet per les exèquies al rei Alfons V el Magnànim. | Júlia Giribets

 

Entre totes les peces amb què han treballat en destaca una, la més emblemàtica que, «escultòricament és una meravella», afirma l’Amàlia. Es tracta del Crist d’Ivori adquirit per Pere Antoni d’Aragó, virrei de Nàpols entre 1666 i 1671, i donat a Poblet per realitzar les exèquies al rei Alfons V el Magnànim. Els experts la consideren una talla ‘excepcional’ per la seva història i qualitat artística i és una de les millors mostres d’escultura barroca a escala europea.

 

El públic podrà gaudir d’aquesta espectacular peça i de tota la resta de la col·lecció que atresora el Museu de Poblet en unes setmanes, possiblement de cara a Setmana Santa, data en què és previst acollir les primeres visites al nou espai, tot i que la inauguració oficial es farà més endavant.

 

📸 L'actualitat de Tarragona en imatges! Segueix-nos a Instagram

Comentaris