Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

David Rovira (alcalde de l'Espluga): «És el moment de dir prou i deixar pas a noves generacions»

El batlle espluguí per CiU revela que l'actual regidor de Cultura i Comunicació, Jordi Torre, serà el nou cap de llista
David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí. | J.V.

 

A menys d’un any de les properes eleccions municipals, la situació política a l'Espluga de Francolí es comença a moure. El veterà alcalde, David Rovira, ha confirmat que no repetirà com alcaldable i que davant del projecte de l'espai neoconvergent hi haurà l’actual regidor Jordi Torre. En aquesta llarga conversa amb laConcaDiari també desgrana els moments més importants i els més durs de la seva llarga estada al consistori municipal.

 

–Primera pregunta i obligada: tornarà a repetir com alcaldable a les properes eleccions municipals?

 

–No. Ja porto 20 anys a l'ajuntament; 4 anys a l'oposició i 16 com alcalde. Per tant, he cregut que era el moment de dir prou i deixar pas a noves generacions i altra gent. Estic bé, ho deixo per convenciment perquè són molts anys i ho he de deixar, no perquè estigui avorrit o cansat ni desesperat de ser alcalde. Em sento bé, a gust, tant amb el càrrec com amb la gent que treballo, però tot té un principi i un final.

 

–El projecte de CiU el 2015, ara el PDECat i ja veurem sota quines sigles a les properes eleccions, com es troba a l'Espluga?

 

–Crec que està molt bé, que està viu. Tenim relleu. Sempre hem estat un grup molt ampli, som molta gent. La persona que encapçalarà la llista ha fet un grup amb gent que ja hi érem, amb gent que ha dit 'jo ja en tinc prou', i amb altra gent que s'ha incorporat. D'aquest grup sortiran les persones que aniran a la llista. Estic content de veure que hi ha relleu, de què hi ha un grup ampli, divers...d'ideologies prou diferents. Això lliga molt bé amb el concepte de Junts per Catalunya que és capaç d'agrupar diferents sensibilitats més enllà de la mateixa gent que veníem de Convergència. És bo per nosaltres com a grup, és bo per l'Espluga i també és una satisfacció personalment per a mi veure que hi ha voluntat de seguir una obra, que serà diferent segur, però tindrà una certa línia de continuïtat.

 

–Entenc que ja teniu decidit qui serà el cap de llista?

 

–Sí, ja està decidit. Es diu Jordi Torre (és l'actual Regidor de turisme, cultura, comunicació i informació) i ja està preparant aquest grup. Ja hi ha moviments. Estem treballant amb grups de 34-45 persones i a partir d'aquí ens presentarem i ja veurem que passarà.

 

–Vostè no anirà de cap de llista però anirà a la llista?

 

–Jo segurament la tancaré, com un gest simbòlic. Com a molt amunt tancaré la llista. Amb cap voluntat de voler sortir; jo ja he fet el meu paper. Fins i tot seria perjudicial per a la gent que es queda. El que entra ha de tenir la voluntat de poder fer amb el seu estil el que li convingui.

 

–Parlant d'infraestructures, com veieu el retard en les obres del túnel del Coll de Lilla, que si tot va com es diu, acabarà beneficiant tota la comarca?

 

–Per nosaltres és una infraestructura essencial pel territori. Ens posarà a 20 minuts de la costa i això es pot veure des d'un punt de vista positiu o des d'un punt de vista negatiu. Per mi és positiu. És positiu que tinguem l'accés a la costa tan a prop de casa, que és on viu molta gent i on hi ha molt de treball. Això facilita tots els temes: poder treballar, estudiar..el turisme que es desplaça de la costa a l'interior, nosaltres anar cap a la costa,...Crec que serà positiu per la comarca.

 

–El recent alliberament de camions de l'autopista AP-2 com s'ha notat a l'Espluga?

 

–S'ha notat moltíssim. Potser dins de la població no ho hem notat, perquè els camions no hi passaven, però quan vas a Montblanc la diferència és abismal. Crec que seria normal que l'autopista fos totalment gratuïta pels camions. Em sembla bé que els hagin desviat però entenc la seva queixa, ja que els obliguen a una cosa que els acaba costant uns diners. És molt més econòmic, i així s'hi va pronunciar el ple de l'Espluga i el del Consell Comarcal, que de Montblanc a Lleida no es faci un desdoblament sinó que s'alliberi l'AP-2.

 

–El fet que a l'Espluga no estigui industrialitzada amb la conseqüent baixa recaptació de l'IBI com s'ha afrontat des de l'Ajuntament per tal de revertir-ho?

 

El tema industrial a l'Espluga no és la qüestió més reeixida que hem tingut. A la comarca on hi ha més llocs de treball és a Montblanc, això és indiscutible, tant per la mateixa Mahle, la Simo, la vidriera, la Kadem, entre altres empreses auxiliars. Aquí a l'Espluga això ha costat i tret de la Mahle no hi ha hagut cap altra implantació industrial durant tots aquests anys. Vam desenvolupar un pla parcial perquè venia una empresa, però ens va agafar al mig de la crisi i va fracassar.

 

–Com estan les converses perquè arribi l'aigua de l'Ebre a l'Espluga?

 

–Per ús de boca esperem que només sigui per si l'Espluga no té aigua seva. És un projecte que podrem deixar totalment encarrilat al final d'aquest mandat però que no s'executarà en aquest mandat; s'executarà al mandat que ve. Ja tenim tot el projecte. Tenim una subvenció de l'ACA de 500.000 euros per aquest tema. Estem treballant amb el Consorci d'Aigües perquè sigui una realitat la portada d'aigua a l'Espluga. Per poder utilitzar l'aigua per ús industrial, bàsicament a Cunicarn, el que farem és aprofitar el primer dipòsit que es va construir fa més de cent anys i que està sota de l'actual dipòsit, de manera que l'aigua de l'Ebre arribarà en aquest dipòsit petit. D'aquest es farà una canonada que anirà directament a xarxa que porta aigua a Cunicarn i també es farà una connexió al dipòsit gran per si un dia convé. Però l'Espluga mentre tingui aigua pròpia seguirà bevent de la seva aigua. La ciutadania prefereix beure una aigua de les muntanyes de Prades que no pas una aigua, que té tota la garantia sanitària, més tractada. L'important és que arribi perquè això garanteix per tota la vida una infraestructura que és vital. L'Espluga, en aquest moment, té resolt el tema de la llum, el tema del gas, i la telefonia que s'està resolent amb la implantació de la fibra òptica. El tema de l'aigua ens quedava molt penjat perquè depeníem de la climatologia. En canvi, amb el Consorci d'Aigües això queda garantit.

 

–Aquest estiu heu inaugurat un flamant pavelló, fins i tot amb reconeixements arquitectònics. Com està funcionant?

 

–Està a 'tope'. Tenim dificultat per trobar horaris per a tothom. Era un pavelló que era molt demandat. És un pavelló que té molta llum. L'arquitecte va aconseguir una transparència molt important de manera que pot funcionar moltes hores al dia amb llum natural. També estem amb el camp de futbol de gespa. Sempre vam dir que primer seria el pavelló i després el camp de futbol. Encara falten quinze dies per inaugurar-lo, però la gran part d'aquesta temporada ja es podrà jugar en un camp de gespa artificial. A l'Espluga, des d'un punt de vista esportiu, li queda arreglar la piscina i les pistes de tenis. Crec que serà un tema que vindrà en els propers mandats. La piscina té 50 anys i per tant s'ha de renovar. Les pistes de tenis també s'haurien de millorar. I amb això haurem tancat aquest cicle que va començar el Casal fa 50 anys; en aquell moment va ser molt innovador, no hi ha via ni pavellons ni piscines; pràcticament només hi havia camps de futbol als municipis i l'Espluga va tenir la sort de fer totes aquestes infraestructures i ara, després de 50 anys, s'hauran renovat pràcticament totes.

 

–Aquest estiu vam poder observar unes esquerdes importants a l'Església Nova. En quin punt es troba aquesta problemàtica?

 

–La titularitat és de la parròquia. Nosaltres estem al servei del mossèn i de la parròquia. Es van fer unes 'cates' a l'alçada del creuer. Jo encara no he vist els resultats geològics d'aquestes 'cates'. L'Ajuntament va col·laborar amb maquinària i personal perquè es poguessin fer aquestes 'cates'. A partir d'aquí anirem al so que marqui el mossèn i la gent que l'ajuda. L'església, des del punt de vista estructural, no té perill; els estudis que ja teníem ens diuen que l'església és segura. Això no vol dir que es pugui trencar un cabiró o que baixi un tros de teulada. No és un tema com l'església de Constantí que va caure. No es preveu que a l'església de l'Espluga li pugui passar això. Això no vol dir que no s'hagin de fer unes reparacions i que no hi hagi alguns perills, que hi són, però no és pròpiament de l'estructura de l'edifici. Hi ha coses a fer però no és un tema que digui 'això es pot ensorrar demà mateix'. També pot passar, però no és una cosa previsible.

 

–El turisme és un dels motors de l’Espluga. Teniu prevista alguna nova iniciativa després de la implementació de la Ruta templera?

 

–Aquí a l'Espluga el turisme és molt important. La Cova, el Museu de la Vida Rural –que és fonamental dins de l'estructura cultural i museística de l'Espluga, la Ruta templera, el celler, la Fascina,...són elements que ajuden a desenvolupar el turisme. Amb la Fira de la Cervesa hem aconseguit que hi hagi moviment a la part vella del poble. L'esforç econòmic més important que ha fet l'Ajuntament de l'Espluga al llarg d'aquest mandat ha estat arreglar, des del punt de vista urbanístic i de serveis, la part vella de l'Espluga; una part poc habitada i que estava molt abandonada. Encara hi ha moltes cases per arreglar. Ens agradaria que molta gent anés a viure a la part vella de l'Espluga; no és fàcil perquè ens agrada anar amb cotxe a tot arreu i les parts velles tenen aquests inconvenients. Té el seu atractiu: un lloc molt tranquil, les cases petites, amb pocs recursos t'hi pots posar a viure. Aquesta zona necessitava aquesta intervenció.

 

–Per anar acabant. De quin projecte estaria més orgullós després de tots aquests anys al capdavant de l'Ajuntament de l'Espluga?

 

Del que estic més content és de la gent amb la qual he treballat. M'he sentit molt a gust treballant. Sóc una persona que em costa molt treballar sol. Treballo més a gust quan puc treballar amb un equip de gent. També estic content perquè no hem tingut cap crisi d'equip. I també haver intentat millorar l'Espluga i millorar, sobretot, que la gent visqui millor al nostre poble. Que l'Espluga pogués tenir un institut també va afavorir molt a la gent. Quan el Casal ha passat crisis també hem entès que és una peça fonamental per l'Espluga i hem trobat solucions. I la relació amb les entitats i la gent. A l'Ajuntament fas enemics, hi ha gent que veus que no et saluda que està enfadada, però al mateix temps també tens grans experiències personals. Gent que està agraïda del que tu has fet i que l'has pogut ajudar. I també tens oportunitat de conèixer a la gent d'una altra manera. I això és molt gratificant també. A mi l'Ajuntament m'ha fet créixer, ser més humà. Veure unes realitats que a vegades al teu entorn no veus, però que hi són i que t'obliguen a reaccionar. Deixo l'Ajuntament perquè crec que l'he de deixar, però amb satisfacció. També hi ha hagut moments dolents, i alguns molt dolents, amb situacions molt dures a nivell personal. També hem comès errors que ens saben greus.

 

–Les discrepàncies entre SOM Espluga i CiU són més que evidents. Ara que es parla de llistes unitàries del sobiranisme, us heu plantejat anar junts?

 

–Llegia que Argentona han decidit presentar-se junts. Això no depèn de mi. A vegades són més temes personals. Si repasses totes les temàtiques de país, totes han estat votades unànimement, no hem tingut discrepàncies amb res. En clau Catalunya no hi hauria cap mena de problema perquè ens poguéssim presentar junts. Són més temes personals. En el cas de l'Ajuntament, el tema Catalunya no és el més important, és important, però pel primer que t'has de preocupar és del poble. I això ho has de fer amb gent que hi tinguis una empatia i, per tant sense això, quedaria molt bonic però després no funcionaria. És molt bonic el titular que anirem tots junts, però després anirem cohesionats o serà una olla de cols.

Comentaris