Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

URGENT

Detingut un home a Vinaròs per matar la seva mare amb violència

L'oferta cultural a les perifèries: més enllà de Barcelona

El Museu de la Vida Rural ha acollit una taula rodona per parlar de l'estat de l'oferta cultural fora de les grans ciutats, que cada vegada és més àmplia i diversa
Cada un dels membres representava una oferta cultural diferent, però tots tenien en comú el que ells mateixos han definit com a 'perifèria' | B.H.

 

Dels 7.400.000 habitants de Catalunya, 1.600.000 els trobem a Barcelona, aproximadament. Això representa un 21 % de tota la població. No obstant això, tot i que el 79 % de catalans es troben fora de Barcelona, resulta innegable que la ciutat comtal és el nucli cultural de Catalunya i atresora, amb molta diferència, la millor i més variada oferta cultural de tota la comunitat. Aquesta oferta a les zones no urbanes ha sigut el punt principal de la jornada d'inauguració dels estudis del Màster en Gestió Cultural, els Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que s'ha celebrat avui al Museu de la Vida Rural (MRV) de l'Espluga de Francolí.

 

La taula rodona s'ha celebrat a les 11.30 hores al Museu i ha comptat amb Gemma Carbó, directora del Museu; Roberto Olivan, fundador del Deltebre Dansa; Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró, i Oriol Martí, director executiu de la Fira de Tàrrega. Muriel Gómez, directora del Màster Gestió Cultural UOC-UdG, ha fet de moderadora de la sessió. Cada un dels membres representava una oferta cultural diferent, però tots tenien en comú el que ells mateixos han definit com a 'perifèria'. Nosaltres, però, parlem de 'perifèries' per remarcar que en cada cas les situacions són diferents, que cadascú viu en el seu propi marge i lluita a la seva manera per impulsar una iniciativa cultural pròpia.

 

La reivindicació de les perifèries

La densitat de població de Barcelona és unes 70 vegades major que la de tota Catalunya; és a dir, que el 79 % de població que viu fora de Barcelona ho fa en nuclis petits. Les dades que ha aportat Gemma Carbó, directora del MRV, un 60 % de la població catalana es troba en nuclis de menys de 2.000 habitants, és a dir, entorns rurals; i en aquests nuclis, les condicions de l'oferta i el consum cultural són radicalment diferents de les que trobem a Barcelona. Parlem, doncs, de diferents cultures, diferents infraestructures i diferents consumidors; en cap cas pitjors, simplement diferents.

 

El que sí que representa una problemàtica són les vies d'accés a una massa crítica estable i fidel; és a dir: la dificultat està a arribar al consumidor i fer que es quedi, per establir un paral·lelisme de mercat. Del que no hi ha cap dubte és que «els nuclis no urbans tenen el mateix dret d'accedir a serveis culturals», com ha dit Carbó, qui també ha afegit: «aquest país s'ha fet des de Barcelona». Així doncs, la qüestió és: coneixent l'enorme poder d'atracció que genera Barcelona, què poden fer les perifèries?

 

Tot i que les situacions i els punts de vista dels membres de la taula rodona són diferents, tots han estat d'acord en un punt: l'èxit implica saber estar al dia, «s'ha de ser contemporani» (Roberto Olivan), «hem de combinar el més rural amb el més innovador» (Elena Juncosa), perquè «tenim les mateixes eines que els gestors de Barcelona» (Oriol Martí). Si es sap aprofitar tots els recursos de què es disposa avui en dia, es podran combatre les problemàtiques d'accessibilitat, atracció de públic, infraestructura i mediatització.

Comentaris