Una vida entre rodets i bobines: el Cinema Foment de Vimbodí i Poblet sobreviu a la Conca de Barberà

Aquesta sala de cinema projecta cada setmana pel·lícules independents i, a part de la de Montblanc, és l’única que queda a la comarca
En Joan, l'Alfons i l'Antonio al Cinema Foment. | Júlia Giribets
 

«No sé quantes pel·lícules hauré carregat per aquestes escales», recorda en Joan Amorós mentre puja fins a la cabina de projecció del Cinema Teatre Foment de Vimbodí i Poblet. Ell en va ser l’operador durant anys. Els seus ulls han vist entre bambolines evolucionar la història del cinema: des que s’havien de rebobinar les pel·lícules de forma manual, fins a l’actualitat, que es projecten prement un botó.

 

Aquesta cabina de projecció és un reflex del pas del temps. En un racó es conserven autèntiques relíquies, com bobines de pel·lícules dels anys seixanta. L’element central, però, és l’antic projector, que ocupa gran part de l’habitacle, deixant en un discret lloc a un petit disc dur, el projector actual.

 

En Joan ja està jubilat, però el Cinema Foment de Vimbodí és com la seva segona casa, ja que hi va regularment amb l’excusa de fer petar la xerrada o passar una estona.

 

No obstant això, el cinema vimbodinenc es troba actualment en molt bones mans. Se’n cuida l’Alfons Alsamora, ànima indiscutible de l’equipament, juntament amb l’Antonio Fernández, operador actual.

 

La cabina des d'on es projecten les pel·lícules. | Júlia Giribets

 

Ens citem amb l’Alfons, l’Antonio i en Joan al Cinema Foment. De forma improvisada, l’entrevista s’acaba convertint en una conversa distesa entre tres amics que recorden anècdotes amb somriures i complicitat i sovint recorden en ‘Pepet’ que va morir fa pocs anys, però que va fer d’operador «tota la vida», afirmen.

 

Un cinema amb pel·lícules independents «que no es veuen a altres sales»

La peculiaritat del Cinema Foment de Vimbodí i Poblet es palpa només entrar-hi. Les instal·lacions conserven l’encant i el caliu d’un cinema antic que costa de trobar en altres sales.

 

Aquesta singularitat també es veu reflectida a la pantalla gran, ja que el cinema vimbodinenc fuig de grans ‘blockbusters’ i projecta pel·lícules independents o «més minoritàries», puntualitza l’Alfons, «però a la gent que li agrada el cinema ve aquí, perquè no es veuen en altres sales», afegeix.

 

La sala, amb capacitat per a 200 espectadors no s’omple, però les seves butaques poden veure passar una setantena de persones en un cap de setmana. Una xifra que serveix per «cobrir despeses», explica l’Alfons, però que manté el cinema viu.

 

El bar del cinema. | Júlia Giribets

 

En l’actualitat, el Cinema Foment es troba en un circuit que depèn de ‘Screenbox’, especialitzat en aquestes pel·lícules, el toc diferencial que fa tan especial aquesta sala de la Conca de Barberà.  

 

El Cinema Foment, dels pocs que sobreviuen a la comarca

El Cinema Foment de Vimbodí i Poblet és un clar exemple de supervivència. Mentre en altres llocs les sales petites tanquen una rere l’altre perquè no poden lluitar contra les multisales, aquest cinema resisteix amb força. La seva especialització en cinema independent i sobretot, l’empenta i l’estima de les persones que se’n cuiden són la clau d’aquesta solidesa.

 

De fet, és l’únic que aguanta a la comarca amb una programació estable, a part del Cinema del Casal de Montblanc. L’Ajuntament de Vimbodí i Poblet és qui s’encarrega dels costos de llum, neteja o calefacció.

 

Tota una vida dedicada al setè art

Les parets de l’actual cinema han vist passar altres equipaments al llarg de la seva història. Les instal·lacions es van construir l’any 1928, com a local per als joves de l’època, on hi havia un teatre, un gimnàs i una biblioteca. Als anys cinquanta va començar com a sala de cinema, però va tancar als setanta, per tornar a reobrir l’any 1981 totalment renovat. «Va ser el primer cinema de la comarca en tenir ‘cinemascope’!», ressalta l’Alfons.

 

En els seus inicis hi va a entrar a treballar un jove Joan Amorós, que ja havia fet d’operador prèviament en un altre cinema que hi havia al poble.

 

Exterior del Cinema Teatre Foment. | Júlia Giribets

 

L’Alfons, que en aquell moment era un nen, recorda com l’encuriosia tot el món que envoltava el setè art. «Jo era com aquell nen curiós de la pel·lícula ‘Cinema Paradiso’ que anava al cinema i vaig començar a venir cada dissabte a veure com rebobinaven les bobines manualment i a ajudar-los», recorda. Així, rebobinant bobines, va començar una relació d’amistat entre en Joan i l’Alfons que ha perdurat en el temps, un esperit cinèfil que ara representa l’Antonio, actual operador.

 

El Cinema Foment no ha parat des de 1981, qui ha parat «és el públic»

Després d’estar tancat uns anys, el Cinema Teatre Foment va reobrir portes l’any 1981. La seva inauguració ha quedat gravada en la ment de l’Alfons i d’en Joan, ja que va ser un èxit rotund.

 

«Hi havia una gentada! Es van haver de portar cadires de fora perquè no hi cabia tothom», recorden. Els espectadors van poder gaudir de dues pel·lícules: ‘Siete novias para siete hermanos’ i ‘El derecho a nacer’.

 

Tot i això, el rècord d’assistents en aquest cinema el té la pel·lícula ‘Titanic’ que encara no ha estat superat per cap altre film. La seva estrena a Vimbodí i Poblet va ser una autèntica bogeria per un poble tan petit, on «van venir més de 500 persones en diverses sessions», recorda l’Alfons.

 

Des de la seva reobertura, el cinema no ha parat a Vimbodí i Poblet. «Qui ha parat és el públic», lamenten mentre fan la vista enrere recordant les èpoques daurades que van viure als anys seixanta. «En aquell moment, la gent anava a tot arreu: a missa, al bar, al cinema... ara ningú fa res», diu l’Alfons.

 

Sala del Cinema Foment. | Júlia Giribets

 

El Cinema Foment estrena una nova pantalla 38 anys després

Tot just fa un mes, la sala del Cinema Foment llueix una nova pantalla. «L’anterior feia 38 anys que hi era», explica en Joan. Tot i això, l’antiguitat no era un problema, però sí que ho era la seguretat, ja que quan es feia teatre a l’escenari, la pantalla s’havia de clavar al sostre, amb el perill que caigués.

 

Gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona, la nova pantalla és una realitat i compta amb una forma moderna- i no perillosa- de plegar-se per si es fa una altra activitat al local. 

 

Aquest nou element és un indicador que el cinema mira al futur i vol seguir mantenint viu el setè art al poble durant molts anys més, un fet que corroboren els seus gestors. «Si tenim salut, aguantarem el que calgui!», conclou l’Alfons.