Cambrils a ritme de mambo

Amb el 26 de maig a l'horitzó, analitzem la situació preelectoral que es viu al municipi
L'Ajuntament de Cambrils, en una imatge d'arxiu | Oleguer Domènech

 

 

La incisiva secció de metalls i el ritme diabòlic del disc Mambo For Cats, de Jim Flora, m’acompanya en un matí d’hivern en l’exercici d’anàlisi de la situació preelectoral que es viu a Cambrils aquests dies, entre xuclada i xuclada a la galera més ovada que puguem trobar a les peixateries del Port, a preu gairebé tan disparat com el dels gadagangs.

 

Que ningú s’espanti! Els símils mariners els deixo per altres que sembla que, amb el seu timó ferm, continuen un viatge cap a Ítaca que se’ns està fent més llarg i pesat del previst en salpar. Cada dia que passa estem veient com apareixen llistes electorals, moltes més que en un mambo de Pérez Prado. De moment en compto una desena, amb la possibilitat que se’n confirmin un parell més ben aviat.

 

Amb aquesta xifra de llistes, queda clar que el futur govern municipal tindrà més colors que l’arc de Sant Martí, amb algunes combinacions lògiques i políticament correctes però també amb la suma d’alguns colors que no es poden veure ni en pintura, tot i que a Cambrils ja n’hem patida alguna de barreja d’aquesta mena.

 

 

 

Camí Mendoza aspira, de nou, a la victòria

Analitzant els caps de cartell dels partits que han governat aquests quatre anys hi veiem pocs canvis. Esquerra manté Camí Mendoza com a cara visible amb les aspiracions d’endur-se de nou la victòria, tot i una legislatura amb una acció de govern més aviat escassa i que s’ha deixat endur per la inèrcia administrativa, si exceptuem algunes obres a última hora i a correcuita.

 

Primàries Cambrils, els tercers independentistes

El PDeCAT, ara convertit en Junts x Cambrils després del pas al costat de la fins ara candidata Mercè Dalmau (una sortida que va vendre d’una manera quan en realitat era d’una altra), ha optat per Lluís Abella per encapçalar una candidatura que fins al darrer moment ha buscat una cara nova per liderar la llista dels exconvergents; intentant aliances fins i tot amb sectors propers a l’ANC per fer una candidatura de consens que no ha fructificat.

 

En tot cas, l’experiència de Lluís Abella al consistori i les regidories que ha encapçalat aquesta darrera legislatura li han permès una carta de presentació que ningú pot menystenir. Ara bé, a aquestes dues formacions ara independentistes sembla que els ha sortit una erupció perillosa pels seus interessos: finalment Primàries Cambrils es presentarà com el tercer partit clarament independentista, alarmant seriosament a Esquerra i a PDeCAT, que veuen com els vots sobiranistes es dividirien entre tres si s’acaba confirmant.

 

Ana López i David Chatelain, amb Mercè Dalmau | Jordi Olària Gras

 

Ana López, ferma candidata a l'alcaldia

Molt més tranquil trobem el tercer soci de govern després de les convulsions de fa uns anys. El PSC torna a optar per Ana López per encapçalar la llista socialista. Amb 16 anys a l’Ajuntament, entre govern i oposició, la candidata del PSC és considerada per molts com una ferma candidata a l’alcaldia.

 

Ha tingut un mandat tranquil amb una regidoria de lluïment personal que sempre dona vots, als quals espera incorporar-ne de nous procedents de l’efecte provocat per la possible victòria de Pedro Sánchez el 28-A i, tal vegada, alguns votants que en el seu dia van marxar cap al Nou Moviment Ciutadà (NMC) —el partit de l’incombustible Oliver Klein—  i que ara espera captar per la casa gran del socialisme després de vagar vuit anys per l’espai sideral. A més, Ana López tindrà moltes parelles, trios o fins i tot quartets amb qui ballar, a diferència dels seus socis actuals.

 

ADN, l'escissió de l'escissió

Precisament a totes les travesses i apostes que es fan a Cambrils, cap d’elles contempla que l’exsocialista Oliver Klein —també amb quatre legislatures al consistori tot i la seva promesa de regeneració i de limitació de mandats— pugui repetir els excel·lents resultats de la darrera campanya, a pocs vots d’endur-se la victòria.

 

Cal recordar que l’NMC, que va néixer com una escissió del PSC, també ha acabat patint la seva pròpia escissió: el nou partit independent ADN (Ara Decidim Nosaltres) que apareix amb força a les travesses; mentre els tres companys de viatge de Klein de fa quatre anys han agafat camins ben diversos.

 

Cinta Aran es deixa estimar pels catalanistes

La regidora no adscrita Cinta Aran es deixa estimar pels partits més catalanistes per continuar a l’ajuntament; Imma Sierra podria anar de 2 del PP i Santi Gámez no amaga el seu pas a Ciutadans, amb aspiracions fins i tot de liderar la llista dels 'naranjitos'. Veient la combinació ideològica d’aquests tres regidors a ningú no li estranya que la cosa a l’NMC acabés com la comèdia de Falset.

 

Ciutadans i el somni de l'alcaldia

Però parlant de Ciutadans i a l’espera que la direcció territorial del partit d’Albert Rivera nomeni a dit el cap de llista, perquè no veuen bé la continuïtat dels actuals regidors, les travesses també els situen en un bon punt de partida per somniar amb l’alcaldia. Els més malèvols opinen que és igual el candidat que presentin, encara que fos una cadira, ja que el seu votant opta clarament per la marca, independentment del candidat o candidata.

 

El PP, que encara que alguns no s’ho creguin també existeix a Cambrils, confia les seves esperances a un David Chatelain que, ben recolzat pels pesos pesants dels populars de tota la vida (PTV) de Cambrils, somnia que el vendaval Ciutadans no els passi per davant o que Vox no aparegui finalment a vila marinera del Baix Camp.

 

Als ultres, de moment, no se'ls espera

De moment no se’ls espera, als ultres, encara que vés a saber què pot passar en els últims dies del termini per presentar les llistes. De fet, el més pròxim a Vox a Cambrils sembla l’altra candidatura independent que també es presentarà: Alternativa Mediterránea (ALME), a la qual pocs li atorguen possibilitats d’entrar al consistori.

 

Ivan Sanz és l'únic regidor d'Assemblea de Cambrils al consistori | Gerard Recasens

 

L'AdC podria tenir competència

A l’esquerra del PSC, per dir-ho d’alguna manera, l’Assemblea de Cambrils (AdC) es presentava fins fa uns dies com l’única alternativa amb possibilitats, però ara podria tenir competència. Fa quatre anys, aquesta formació assembleària va sumar els vots de l’antiga Iniciativa-Verds, també els d’algunes persones properes a Podemos i fins i tot alguns simpatitzants de la CUP van donar-hi suport a títol individual a una formació convertida ara en partit polític que es mou en l’òrbita dels comuns.

 

El seu candidat i actual regidor Ivan Sanz ho veia tot com una bassa d’oli, però un grup de seguidors de Podemos, demostrant que el caïnisme a l’esquerra sempre cal tenir-lo present, ha anunciat que es volen presentar tot i no tenir cap mena d’estructura a Cambrils, i recolzat només per un petit nucli que ningú sap molt bé d’on han aparegut ni qui els impulsa a fer el triple salt mortal.

 

La CUP i l'empenta del Polvorí

Uns altres que demanen la unitat de l’esquerra, però ho fan amb ganes de marcar perfil com passa sempre —marcar paquet no em sembla políticament correcte— és la CUP. En aquests moments, els cupaires s’estan plantejant de sumar-se a la partida, gràcies a l’altaveu i al dinamisme del nou i flamant Casal Popular El Polvorí, que fa uns mesos es va posar en marxa.

 

A l’espera que es confirmin aquestes incògnites, el millor és escoltar una mica de música per preparar-nos pel ball que haurem d’assajar a partir d’ara els cambrilencs. Un, dos, tres, quatre.... mambo!

 

 

També et pot interessar: