Omar Mohammed Yaki

Lesionat i amb 75 anys: l'intenten fer fora d'una caseta que ocupa a Salou

Omar Mohammed Yaki no té papers, llum ni aigua | Lamenta que des del sistema de salut pública no l'hagin ajudat com es mereix

La vulnerabilitat i l’exclusió social planen com una xacra, dura i colpidora, també a la nostra ‘benestant’ societat. No gaire lluny de casa, a quatre passes, trobem casos greus i indignes de desigualtat i desemparança, realitats delicades que no reben el suport i l’atenció d’institucions i polítiques i que sobreviuen gràcies a la voluntat i l'ajuda del teixit associatiu i la societat civil.

Aquest, per exemple, és el cas de l’Omar Mohammed Yaki, un home de 75 anys que ocupa una caseta de Renfe, al terme municipal de Salou. Sense electricitat i traient l’aigua d’un pou, Yaki resisteix des de fa dos anys gràcies a l’ajut del menjador social, la Creu Roja o l’associació salouenca ‘Ni uno menos’, que donen un cop de mà a aquelles persones que ho necessiten.

'Convidat' a marxar i sense cap solució

L’Omar, sense papers i lluny de la seva família, al Marroc, pateix una forta molèstia al turmell que li impedeix caminar amb normalitat, cosa que agreuja la seva delicada situació. Fa uns dies, i en plena pandèmia, rebia la visita d’uns homes que l’advertien que hauria de marxar de la caseta en una setmana, molt probablement per arrencar les obres d’un pàrquing municipal ben bé al final del carrer Berlín. Des de l’Ajuntament de Salou, però, no han pogut constatar pas de qui es tractaria ni tampoc han confirmat què s’hi farà a la zona on viu l’Omar. De fet, no és la primera vegada que rep aquesta mena de ‘visites’.

Només vol atenció mèdica

Els serveis socials, per la seva part, ja coneixen la seva situació tot i que encara no han actuat, i la Policia Local de Salou el visita un cop a la setmana «per saber si està viu o mort», explica el mateix Yaki, i dur-li mascaretes. Per a l’home, de caràcter optimista, la seva prioritat és ara la seva salut i l’estat de la seva cama, que s’agreuja dia a dia. L’any passat, sense anar més lluny, va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII arran d'una caiguda i, després de posar-li l'espatlla a lloc, van 'passar' de la seva cama i no el van atendre com s’esperava. Ell, ho té clar: no vol diners, només atenció i guarir-se.


Comentaris