URGENT

21 ferits, un de greu, pel temporal amb fort vent a Catalunya

ÚLTIMA HORA

Detenen un jove CDR de Tarragona per les protestes post-sentència de l'octubre

Me'n vaig

Imatge d'arxiu de la redacció de TarragonaDigital. | Carles Borja

 

Ho farem ràpid: els propers dies deixaré TarragonaDigital (tot i que seguiré a la casa) i aquell reducte de l'Astèrix que és el 'Baix Gaià Diari'; i per tant aquest diumenge estic gairebé obligat a dir adeu tot i que —ho confesso— no m’agraden gaire ni els comiats ni els articles sentimentals; em sento força més còmode en la discreció. Intentaré, doncs, ser més aviat ‘soso’ i molt breu.

 

A TarragonaDigital m’hi estat quasi sis anys, que són molt poc, però que són més del 20% de la vida d’un noi de 25 anys com jo; i vora dos terços de l’etapa laboral. Pas mal. Em limitaré a quatre línies per recordar que, aquests cinc anys, a TarragonaDigital ho he après gairebé tot, ha estat casa meva i, per tant, m’enorgulleixo de valent que, ara sí, aquest mitjà hagi aconseguit ser referent a casa nostra.

 

Ara diria els noms de tots, però no diré el de ningú perquè em sabria greu oblidar-me’n algun. Que quedi clar, i no és cap tòpic, que he après de tots ells: dels que han arribat fa poc i espero que es quedin molts anys, fins als que ja no hi són, els que van parir el projecte i també els que van arribar més tard. Menció especial a la redacció de Tarragona: com hem pencat i com hem xalat el darrer any i mig.

 

A tots, gràcies perquè ha estat un plaer encertar-la i fallar al vostre costat. Seguiré sent un lector més perquè TarragonaDigital ja és una eina imprescindible per entendre l’actualitat de casa nostra. Ens veiem aviat!