Fum

«No és la mesura, és saber si el pretext l'acaba convertint en permanent i el dard enverinat que això pot suposar»

No seré jo qui es posi en el fregat de valorar si la nova restricció que el ministre Illa va anunciar a bombo i plateret divendres —sí, la de prohibir fumar al carrer— em sembla bona o mala decisió. El tabac enganxa tant o més que el debat que crea, un debat bipartidista i ancestral, que desperta els instints més primitius de detractors i elogiadors d'aquest vici. La qüestió és que ja no es podrà fer la cigarreta pel carrer i que a Twitter tothom va posar el crit al cel, per bé o per mal. 

Més enllà d'exposar-vos què en penso d'això —encara no m'agrada que m'insultin—, només venia a recordar-vos allò que us he anat dient des de fa uns mesos que a cada bugada anem perdent un llençol, i que el nostre deure és fiscalitzar els moviments que està generant aquesta pandèmia pel que fa a la modificació de les llibertats individuals. No és la mesura, és saber si el pretext l'acaba convertint en permanent. I ull, que aquí la gran majoria pot veure molt clar que aquesta és encertada, però no deixa de ser un dard enverinat que poden extrapolar a qualsevol altra consideració.

No tindrem fum al carrer —bé, de tabac— però de fum en seguim tenint, i molt, pel que fa a la gestió d'aquesta pandèmia. La gran cortina es va crear divendres amb aquesta mesura, però agafadeta de la mà d'unes dades sobre morts i contagis que fan feredat, i no tota la culpa és nostra, dels 'ciutadans'. És casualitat que tornem a ser el país més assenyalat de la Unió Europea en aquesta emergència sanitària? No ho crec.

Cortines de fum per no assumir responsabilitats, fum també per entervolir les reclamacions dels sanitaris, ja molt espantats, pel que podria tornar a ser un col·lapse mentre aquí ningú mou un dit. Cortines de fum en format de rodes de premsa buides de solucions i continguts també a casa nostra, especialment pel que fa a la preparació de l'imminent curs escolar. Algú em pot explicar què passarà amb els nens i nenes que s'enviïn cap a casa? Els pares i mares podran absentar-se de la feina sense repercusions? 

El tabac a partir d'ara serà una cosa per a la intimitat, però la màquina de fum no s'ha aturat.

"Cambrils o la vida regalada (III) Especial Joc de Cartes, per Miquel Bonet" "Gegants adormits, per Meritxell Blay"