Els 'traslados' reials de Tarragona

Només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca per revisar el fastuós i fantasmagòric trasllat de les restes dels reis d’Aragó conservats a la catedral de Tarragona cap a Poblet, l’any 1952
Joan Carles I, disfressat de capità Haddock.  | europa press

No fa gaire més d’un mes que Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, més conegut com a Juan Carlos I va anunciar la seva voluntat de «trasladarme, en estos momentos, fuera de España» en una carta que va remetre des de la casa del rei al seu fill –l’altre rei— Felip VI.

Encara no sabem si aquest va ser un trasllat definitiu, un exili o senzillament comunicava, de rei a rei, que marxava de vacances i que tornaria aquest mes de setembre a les seves funcions habituals.

El destí que Joan Carles I havia de buscar per traslladar-se, al llarg dels primers dies, no va ser gaire clar: República Dominicana, Portugal... no va ser fins un temps més tard que va saber-se que s’estava hostatgen en un hotel dels Emirats Àrabs.

Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias no és el primer membre de la casa Borbó en traslladar-se, marxar o exiliar-se. Sí que és el primer membre de la dinastia Borbó que decideix traslladar-se a un país llunyà.

Com sap bé el lector, grans històries sempre tenen una vinculació amb casa nostra: per contacte, per còpia, per presència d’algun convilatà... Sempre, almenys aquí, anem a petar a Tarragona.

De trasllats reials, en aquest cas de reis morts, n’hem viscut a Tarragona, i demarcació, al segle XX. Només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca per revisar el fastuós i fantasmagòric trasllat de les restes dels reis d’Aragó conservats a la catedral de Tarragona cap a Poblet, l’any 1952. Realitzada amb honors de cap d’estat, militars amb uniformes moderns i d’altres, amb pretesos, uniformes medievals, presència de les grans autoritats del moment i gran desplegament mediàtic... Una operació patriòtica, nacionalista i mediàtica, amb un teló de fons força naftalític, que s’explica força bé a la novel·la Segrest del rei de Màrius Carol.

Un altre dels paral·lelismes que trobem amb la situació actual, i que va tenir com escenari casa nostra, és l’exili del pretendent al tron d’Andorra Borís Mikhàilovitx Skóssirev-Mavrusov, qui regnà el país dels Pirineus al llarg de poc més de 10 dies com Borís I d’Andorra, a Torredembarra.

Una curta estada, del 29 de maig al 5 de juliol del 1934, on després d’un primer intent d’accedir al tron, el rus visqué com un autèntic cap d’estat. Instal·lat a la Torre realitzava els preparatius per un nou retorn al principat acompanyat d’una petita cort que l’ajudà a programar un argumentari, que dirien en política actual, i una campanya en premsa on ja presentava part de la seva futura obra de govern.

El regnat de Borís I d’Andorra i el trasllat de les restes dels reis d’Aragó de la catedral de Tarragona a Poblet són només dos trasllats reials a Tarragona. El que ens falta per saber del trasllat de Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias segur que serà molt més històric que els nostres trasllats reials.

"2020, any de la no-cultura" "EL BITLLET | «Sí, tornem-hi», per Jordi Olària Gras"