La jove tarragonina 'SuperPao 58' ha de renunciar a les motos per la falta de diners

La jove pilot de 12 anys ha de renunciar a competir després de no poder tancar el pressupost per córrer amb garanties. Una promesa tarragonina es queda pel camí
Paola Ramos va pujar a la moto amb sis anys i ara ha de renunciar a la competició | Cedida

 

El futur del motociclisme del Camp de Tarragona pot estar davant unes hores que podrien passar factura en un futur. Paola Ramos, esportivament coneguda com a ‘SuperPao 58’, s’ha de baixar de la moto perquè no ha trobat el suport econòmic que li permetria seguir competint. La jove pilot de només dotze anys ha de renunciar a la seva carrera esportiva després de pujar a la moto quan només en tenia sis. Mitja de la seva curta vida que veurà com segueix lluny de les dues rodes, de moment.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

La família i l’esportista es pronunciaven a les xarxes socials per comunicar la decisió amb un text dur i colpidor: «Sento comunicar que deixo definitivament el món de la competició. Ha arribat l’hora de ser realista i aquí, sense un suport econòmic important, és impossible seguir». Una de les pilots més prometedores del Camp de Tarragona diu adéu abans d’hora al seu futur sobre el selló de la moto, tot i que ha finalitzat una campanya 2019 en el moment més àlgid, sense baixar del podi en el darrer CIV, el Campionat Interprovincial de Velocitat, i aconseguint el subcampionat estatal un cop finalitzat l’any.

 

Paola Ramos, amb el número 58 a la moto, en acció durant una cursa | Cedida

 

Kike Ramos, el pare, totalment resignat

L’adéu de Paola Ramos sembla definitiu, tot i que la família deixa una escletxa oberta per al retorn: «No sabem si és definitiu, seguirem muntant en moto perquè és el que ens agrada, sempre ho hem fet», explica el pare de la pilot en una conversa a Tarragona Ràdio. Kike va més enllà i és conscient que si ho deixa durant un temps, un possible retorn posterior és força difícil: «Quan baixes del carro un any, després és difícil tornar». El pare no pot amagar una profunda decepció: «Dels dotze pilots que hi havia que hagin puntuat en el CIV, un segon lloc no està malament contra pilots de tota Espanya; no se li pot tirar res en cara a Pao, ho ha intentat».

 

Kike Ramos està resignat i la Paola «ho assumeix, no cal donar-li més voltes». La família ha buscat el suport econòmic pels quatre costats, situació que s’ha repetit any rere any. En aquesta ocasió, ja han dit prou: «No podem estar cada any igual, l’any passat va ser un suplici tancar el pressupost i fins a darrera hora no ho vam aconseguir. Aquest any estem igual, no podem dependre d’algú a darrera hora o de fer recol·lectes entre els seus seguidors». Després d’anunciar el seu adéu, els molts seguidors de la SuperPao 58 han reaccionat: «Molta gent ens ha demanat número de comptes per ajudar però no és la manera, no ens veiem en disposició de seguir així, no val la pena per seguir com fins ara, no podem fer un salt cap amunt quan gent amb pitjors resultats ho aconsegueix».

 

 

Una curta però prometedora carrera

Paola Ramos va pujar a la moto per primer cop quan tenia sis anys. L’ANPA, l’Asociación Nacional de Pilotos Aficionados, va ser la seva primera competició i després va ser inclosa a la Federació Catalana de Motociclisme. Des d’aleshores, la jove tarragonina havia guanyat tres campionats de Catalunya de fèmines, un cop va quedar subcampiona absoluta corrent amb nois i aquest 2019 l’ha finalitzat amb un subcampionat d’àmbit estatal com el CIV. «Qui no vulgui veure els resultats és perquè no els vol veure, no ha servit de res intentar fer les coses bé com aquest any, el CIV no té el ressò del CEV (Campionat d’Espanya de Velocitat) però això no vol dir que siguin millors, estar en un campionat o en un altre depèn dels diners», sentencia un entristit Kike Ramos.

 

Moment complicat per la Paola, la família i els seus nombrosos seguidors. Les mostres de suport dels 3.300 seguidors a Instagram i dels quasi 20.000 a Facebook són constants. Malauradament, un suport que no rep amb la força suficient per part de patrocinadors, empreses i institucions. Només el temps dirà si és un adéu definitiu o un punt i a part.