Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Troben el cos del nen desaparegut a Mallorca pels aiguats

Pol Freixanet: «Competeixo contra mi mateix per ser millor del que era abans»

El porter manresà del CF Reus atén TarragonaDigital i analitza l'actualitat de l'entitat, la dels seus companys i la d'ell mateix després d'aterrar al club aquest estiu

 

Pol Freixanet és un clar exemple d'un fitxatge encertat dins i fora del terreny de joc. El manresà de 27 anys va encetar aquest estiu la seva estada al CF Reus Deportiu i ho fa amb el repte de recuperar el camí ascendent que el va portar a debutar a Primera Divisió jugant uns minuts contra el Llevant en la jornada 38 de la campanya 2014-2015 amb l'Elche CF. Una lesió quan era al club il·licità el va fer tornar enrere i ara és a Reus per seguir escalant. TarragonaDigital ha pogut conversar amb el futbolista roig-i-negre una setmana abans del seu més que possible retorn a la porteria amb el matx que els ganxets jugaran a Almeria, corresponent a la tercera eliminatòria de la Copa del Rei. En l'únic encontre jugat va ser el reusenc més destacat però compagina aquest breu èxit amb la banqueta a l'ombra d'Èdgar Badia. Tot i això, Freixanet suma i fa sumar entre les quatre parets del vestidor.

 

La gespa de l'Estadi i les conseqüències

Tot i que el discurs sobre la gespa de diumenge passat de Xavi Bartolo, Jesús Olmo i Juan Domínguez no pot ser més contundent, era inevitable tractar aquesta qüestió amb el dorsal 1 del CF Reus: «Creiem que no són les condicions òptimes per fer el nostre futbol, beneficia el joc dels equips visitants perquè vénen a jugar a altres coses i això és posar-nos pedres sobre la nostra teulada». Freixanet assegura que l'equip no sap quan estarà la gespa en condicions acceptables però «intentem treballar amb les condicions que ens donen. Com a equip, creiem que ens han de facilitar les instal·lacions el màxim millor que puguin i creiem que no està sent així. Estem posant tot de la nostra part i creiem que potser no estem rebent el mateix».

 

Més enllà de l'enfadament que pugui tenir el vestidor envers el club, el fet d'entrenar durant tota la setmana sobre gespa artificial comporta conseqüències físiques: «La sobrecàrrega que suposa entrenar en un camp de gespa artificial és diferent. En haver-hi un canvi de natural a artificial, els temes musculars i de recuperació són diferents i més lents. Has d'adaptar el tipus de frenada, la superfície més dura i fa que l'adaptació i preparació òptima sigui diferent». Malgrat que hi ha factors insalvables, Pol lloa la feina del cos tècnic per evitar les pedres en el camí: «L'staff està fent un treball espectacular. Els físios i recuperadors estan fent un treball espectacular per donar el màxim de suport i eines per poder afrontar aquest tipus de superfície».

 

Aquesta situació i el problema amb les inscripcions dels futbolistes durant el mercat d'estiu provoca que la situació a la classificació sigui més que meritosa: «Estic molt orgullós dels meus companys, en tot moment estem units i anem en la mateixa direcció i es veu sobre el camp. Amb totes les adversitats que estem patint, crec que estem responent meravellosament bé. Crec que ningú podria pensar que en aquestes alçades tindríem vuit punts, ens donaven per morts i hem fet un pas endavant».

 

Pol Freixanet durant l'entrevista a Tarragona Digital | Joan Alfons López

 

La competència per un lloc a la porteria

Pol Freixanet és conscient avui i ho era el dia que va donar el vistiplau al CF Reus que el club gaudia de la presència d'un porter consolidat: «N'era conscient, l'Edgar és un porter de garanties, dona punts. Està molt assentat aquí, sabia al que venia i que jo també puc competir, conec les meves qualitats, sé que en qualsevol moment puc donar el mateix nivell que ell, no em fa por. Vull seguir millorant i competir contra mi mateix». El dorsal 1 ganxet afirma que «no em considero segon porter, competeixo contra mi mateix per ser millor que el que era abans, espero el meu moment».

 

Aportar qualsevol gra de sorra sense poder jugar sembla difícil, però Pol ho aconsegueix: «El meu objectiu és fer millor a tothom, intento fer millor els laterals, l'altre porter, l'entrenador de porters, etc. Intento fer sumar, diuen que els bons jugadors són els que fan millors els altres i m'hi veig bastant reflectit. Intento fer un dia a dia amè, de bon rotllo i que sigui productiu. Crec que és la meva funció aquí». Després de debutar amb molt bona nota a la Copa del Rei davant l'Osasuna, Freixanet afirma que aquell «era un partit molt important per mi, era el primer oficial i perquè sempre que jugo dono el màxim. Confio plenament en mi i el que va passar no és quelcom esporàdic».

 

Nou anys després, torna a Catalunya

Pol Freixanet va deixar Catalunya amb divuit anys després de tancar la seva etapa formativa a l'Espanyol. El seu pas per Màlaga, Oviedo, Elx i Fuenlabrada han provocat que tingués ganes de tornar a la seva terra: «Des dels 18 anys he estat fora de Catalunya donant voltes per tot arreu, tenia ganes de tornar a estar a prop de casa, la meva parella estava acabant d'estudiar i l'havia de tenir en consideració. Era bastant rodó el que em proposava el Reus, crec que he pres una bona decisió».

 

El manresà va decidir fer el pas al CF Reus durant la disputa del playoff d'ascens a Segona la temporada passada. Prèviament havia rebut la proposta d'altres clubs de la mateixa categoria però no va dubtar: «Creia que aquí podia seguir creixent esportivament, l'estil de joc era una altra motivació, era una etapa on creixia molt i creia que aquí podia acabar de fer-ho, el meu repte era venir aquí, donar el nivell i aprofitar les oportunitats que tingués». Està tant convençut del projecte que «em veig temps aquí, m'agrada la ciutat, estic còmode, sóc feliç i crec que puc donar moltes alegries a l'afició del CF Reus».

 

Pol Freixanet la temporada passada en el partit contra el Madrid al Santiago Bernabéu. | Zimbio

 

Una lesió esportiva, un benefici personal

Pol Freixanet va viure un moment molt dur el mes de maig del 2016 quan va trencar-se els lligaments creuats del genoll esquerre. Després de viure la seva primera temporada al primer equip de l'Elche, el català veia frenada en sec la seva carrera esportiva: «Va ser molt dur, vaig passar d'estar debutant a Primera Divisió un any a buscar un equip a Segona B. El dia dos de la lesió ja estava pensant a recuperar-me i treure-li profit a aquella situació. Em va servir molt per, quan em pogués arribar alguna futura relaxació, saber valorar on era abans i el que valorava aleshores únicament poder entrenar. Són punts d'inflexió que et fan tocar de peus a terra i veure la sort que tens de poder estar jugant al futbol».

 

El porter reflexiona sobre la duresa del futbol i assegura que en aquest esport «és molt difícil escalar i molt fàcil caure. Estàs al final del precipici escalant i caure és molt fàcil, has de ser molt constant i perseverant». D'aquesta mala experiència, Freixanet no es va aturar: «Al Fuenlabrada vaig fer un pas endavant en tema de confiança i tornar a sentir-me porter, crec que aquí podia seguir en la mateixa línia».

 

El futbolista roig-i-negre ha tractat altres qüestions que pots veure en l'entrevista íntegra de la part superior al text.

Comentaris