El 2018 esportiu, un any molt mogut amb més foscor que llum

El desenvolupament dels Jocs Mediterranis durant el mes de juny marquen un any esportiu on la crisi del CF Reus deixa forta empremta en la segona meitat del 2018

L’any 2018 serà recordat, agradi més o agradi menys, pels Jocs Mediterranis. Tarragona i les seves contrades van acollir durant les primeres setmanes de l’estiu una cita esportiva global que va quedar fortament esquitxada per l’entorn polític i social del moment. Tot i que Tarragona va veure culminat el treball d’anys en deu dies de competició, hi ha altres esdeveniments que han deixat una forta petjada en el 2018.

 

L’enorme crisi econòmica, institucional i esportiva del CF Reus Deportiu, que l’està portant als darrers dies de l’any a viure situacions límit indesitjables, és una de les qüestions de pes dels darrers dotze mesos sense oblidar el patiment del Nàstic per salvar-se un any més del descens, els èxits sobre patins al territori i, entre d’altres, un final de cicle per esportistes de primer nivell global com el cambrilenc Iván Cervantes o el tarragoní Albert Cabestany.

 

Tarragona 2018 ha estat l'esdeveniment esportiu de l'any | Joan Alfons López

 

Tarragona 2018, l’esdeveniment esportiu en majúscules

Els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 han estat, sense cap mena de dubte, l’esdeveniment esportiu de l’any al Camp de Tarragona. Ho ha estat de l’any i de l’era moderna tenint en compte la quantitat d’esportistes i de nacionalitats que van trepitjar durant dues setmanes les nostres contrades. Tot i que la cita esportiva havia de ser el centre de les mirades, altres qüestions van robar el protagonisme de les portades de la premsa. Entregues de medalles congelades, himnes que no sonaven, pistes de bàsquet que patien desperfectes i moltes altres qüestions van ser utilitzades en un entorn polític i social molt mogut que va utilitzar els Jocs per carregar els uns contra els altres. Tot i això, les desenes de medalles viscudes no poden caure en l’oblit, destacant-ne la més tarragonina de totes: la medalla de plata de Marta Galimany en la cursa de mitja marató.

 

La plantilla del CF Reus ha estat en el centre de les mirades els darrers mesos de l'any | Laia Solanellas

 

El CF Reus i la seva crisi, en el podi

Si els esdeveniments esportius de l’any se situessin en un podi, el CF Reus ocuparia la segona posició penjant-se la medalla de plata amb serioses opcions de penjar-se l’or l’any 2019. L’entitat roig-i-negra, que va gaudir d’uns primers sis mesos on va assolir novament una plàcida permanència a Segona garantint la competició de plata del futbol estatal per tercer any seguit, va veure durant l’estiu com el somni començava a trencar-se. Després d’anunciar un projecte engrescador on s’hi anava a sumar la figura d’Isaac Cuenca, el club va començar a destapar les seves vergonyes. Un forat econòmic de més de cinc milions d’euros, les restriccions de LaLiga, els impagaments als jugadors i les denúncies d’aquests han acabat amb la desintegració d’un vestidor que, a hores d’ara, es troba penjant d’un fil mentre el club sembla destinat al descens a Segona Divisió B com a menys dolorosa de les destinacions.

 

El Nàstic va garantir la permanència a Segona en el darrer partit de la temporada 2017-2018 | Laia Solanellas

 

El Nàstic, més del mateix

El Nàstic ha viscut un darrer any idèntic al 2017. L’equip ha tornat a viure uns dotze mesos carregats d’entrenadors entrants i sortints, amb un projecte esportiu que ha ballat al ritme dels resultats i amb un patiment constant fins al darrer instant per assegurar-se la continuïtat en la categoria. Els grana començaven l’any acomiadant Rodri per fitxar Nano, seguien al maig carregant-se Nano per fitxar Gordillo, arribaven a l’octubre carregant-se Gordillo per contractar Enrique Martín i tot en mig d’un club que a l’estiu obria la porta de sortida a Promoesport per posar el projecte en mans d’un Arnal Llibert que no ha estat a l’altura de les expectatives. Per acabar-ho d’adobar, la salvació grana va estar envoltada per les sospites d’arreglament de partit del Huesca-Nàstic arrel de moviments sospitosos de les cases d’apostes.

 

Els patins, protagonistes de l'esport del 2018 a casa nostra | Joan Alfons López

 

Els patins poques vegades fallen

Tot i que no ha estat un any on l’hoquei patins hagi pogut aixecar cap títol, cert és que estem davant un dels esports més regulars del Camp de Tarragona. Concretament el Reus Deportiu, club que un any més ha estat fregant les grans finals de les seves competicions. Per recordar quedarà la remuntada davant el Liceo en el partit de tornada dels quarts de final de la Lliga Europea. A més, l’entitat també triomfa en el patinatge i ha vist recuperada la presència del Grup Xou Gran en un campionat del món, sense obviar nous èxits estatals i internacionals. Una de les alegries en majúscules és la medalla d’or de Pau Garcia, jove patinador de 17 anys, que va proclamar-se campió del món en la seva categoria durant el Mundial celebrat a França durant el mes d’octubre.

 

Albert Cabestany va tornar a pujar al primer lloc del podi el passat 10 d'abril al GP de Catalunya a Olvan i Cal Rosal | @Trials_Central

 

Adéu a dues figures del motor tarragoní

El 2018 també serà recordat per l’adéu de dues de les figures esportives individuals més exitoses dels darrers anys al Camp de Tarragona. Durant els darrers dotze mesos s’han baixat de la motocicleta dos pilots de renom: Iván Cervantes i Albert Cabestany. Cervantes va gaudir durant el mes de gener del seu darrer Dakar i va ser a l’abril quan va anunciar el seu punt final com a pilot en actiu d’enduro, fet que no l’impedirà seguir vinculat a la seva disciplina. Aquesta mateixa situació l’ha viscut el pilot de trial Albert Cabestany. El tarragoní va baixar del seient de la moto durant el mes de desembre després de setmanes meditant la seva decisió i, tot i dir adéu a la vibració de la moto entre les cames, no s’allunyarà gaire i passarà a adoptar un rol més passiu en el seu esport després 22 anys en actiu.

 

54a edició del RallyRACC Catalunya Costa Daurada | Joan Alfons López

 

El Rally RACC i altres esportistes

No es pot deixar enrere un any sense mencionar la disputa d’una nova edició del Rally RACC Catalunya Costa Daurada que es va celebrar durant el mes d’octubre. La cita, un clàssic esdeveniment del calendari esportiu del Camp de Tarragona, va acabar novament amb una victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, pilots de Citröen. Les carreteres de les nostres contrades van tornar a olorar la benzina dels cotxes de ral·lis més imponents del planeta. Als èxits habituals s’hi sumen els triomfs individuals de la valleca Marta Galimany amb la victòria a la Cursa dels Bombers de Barcelona o amb la doble victòria en el campionat d’Espanya de ciclisme per a la vila-secana Helena Casas.

 

Josep Maria Grau durant la presentació d'una temporada amb el Nàstic | Joan Alfons López

 

Altres qüestions no tant esportives

No és d’estranyar que dins de l’any es produeixin notícies que tenen poc a veure amb l’esport però que afecten directament a clubs o personalitats històriques del territori. La més greu i mediàtica no hi ha cap mena de dubte que és la mort de Josep Maria Grau, històric delegat del Nàstic. Una malaltia va acabar massa aviat amb la seva vida després que iniciés la temporada amb total normalitat. A l’octubre, Grau va deixar un mar de llàgrimes a Tarragona i en tots aquells que el van tractar de ben a prop. D’altra banda, a principis d’any el Reus Imperials es veia obligat a renunciar a poder competir a la Sèrie A després de proclamar-se mesos abans el segon millor club de l’estat. Un altre exemple el trobem en la figura de Joan Sabater, expresident del Reus Deportiu a qui se l’acusa de delicte continuat d’apropiació indeguda i al qual se li demana cinc anys de presó i el pagament de més de 157.000 euros.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris