L'embolic de l'aigua

El conflicte en relació al sistema hídric Siurana-Riudecanyes i la polèmica per l'ús que es fa de l'aigua pels municipis que hi tenen drets d'ús ha arribat al Parlament de Catalunya. Arran de les informacions que va avançar en exclusiva TarragonaDigital i que constataven l'ús irregular dels drets d'aigua del pantà de Riudecanyes per part d'alguns ajuntaments del Baix Camp i del Tarragonès, les reivindicacions per part de diversos col·lectius ecologistes i agrícoles han propiciat que l'Agència Catalana de l'Aigua  hagi acabat reconeguen aquests usos poc rigorosos i fins i tot il·legals - o alegals en alguns casos - per part d'ajuntaments que s'emparen en la bona fe, en el 'sempre s'ha fet' i en el fet que ningú els ha dit mai quina aigua i de quina manera poden agafar de les reserves hídriques del pantà.

 

Tot i que les informacions que publicàvem a TarragonaDigital daten de maig de 2018 no és fins més de mig any després que la Generalitat s'interessa formalment per la matèria, dóna veu al territori i decideix constituir la Taula del Siurana-Riudecanyes.

 

La comissió parlamentària que ara s'ha iniciat per esclarir els fets no està, de moment, complint els seus objectius doncs han estat constants els retrets i les contradiccions entre l'Agència Catalana de l'Aigua, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre - implicada en tot l'entramat hídric per ser l'organisme que ha d'establir un cabal ecològic pel Riu Siurana i, en conseqüència, determinar si es pot seguir transvasant aigua del pantà de Siurana al pantà de Riudecanyes -.

 

De moment, el que es desprèn del que hem vist és la constatació que la gestió dels recursos hídrics del Baix Camp i del Priorat ha sigut poc rigorosa, laxa i sense unes directrius o normes clares. Tothom ha anat fent, jugant amb els drets d'ús de boca, agrícoles o industrials segons li ha convingut en cada moment i amb l'objectiu - legítim - de garantir els recursos hídrics necessaris per a la seva població.

 

Sortosament, també és just dir que en tot aquest procés de definició dels usos de l'aigua no s'ha detectat cap abús desmesurat per part de cap ajuntament, regant o indústria. Això fa que el problema hagi estat més d'indefinició de model i de manca de normativa i controls clars que d'una voluntat d'espoli o d'apropiació indeguda de l'aigua dels pantans.

 

Que faci anys que no hi hagi hagut sequera i que les reserves dels pantans s'hagin mantingut estables a l'alça durant molt de temps ha contribuït al fet que ningú s'hagi preocupat gaire de controlar la titularitat dels drets sobre l'aigua, els usos que se n'han fet, el preu que se n'està pagant i d'adequar les extraccions d'aigua a les necessitats reals de cada municipi; però el canvi climàtic albira un més que possible empitjorament estructural de les condicions climàtiques a curt termini i si això es confirma i les reserves baixen, tot seran laments.

 

Tampoc sembla que s'hagi acabat de dissenyar un sistema comú d'aprofitament dels recursos hídrics implicant-hi també el Consorci d'Aigües de Tarragona o els pous i mines que hi ha dispersos pels termes municipals i que s'utilitzen també per nodrir les reserves de distribució de l'aigua. De fet, la sensació és que aquesta qüestió segueix sense ser una prioritat per Barcelona, doncs només s'han celebrat dues reunions de la Taula Siurana-Riudecanyes – malgrat el compromís de resoldre el tema 'abans de l'estiu'. La pròxima trobada no està prevista fins al setembre i el calendari de treball no preveu una possible resolució del conflicte, almenys, fins a l'any vinent.

 

Arribat aquest punt, i al marge de les responsabilitats que es puguin derivar de la manera que s'ha gestionat la política hídrica a casa nostra fins ara, és ja inexcusable encarar la situació actual, comprovar-ne les mancances i problemes evidents en la gestió i el repartiment de l'aigua i redefinir el model a tots els efectes i amb tres objectius fonamentals: preservar els cabals i volums de reserva ecològica mínims, prioritzar i invertir a millorar el reaprofitament d'aigües reciclades - ara només es reutilitzen en un 15% - i garantir que els municipis tenen l'aigua que necessiten però amb un major control de volums, usos i gestió que se'n fa. En matèria d'aigua, la corresponsabilitat del que acabi passant és plenament compartida, també amb nosaltres, els usuaris finals del servei.

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris