Els periodistes Toni Orensanz i Rafa Marrasé publiquen 'La gran explosió' (Folch & Folch), un llibre que neix com una crònica de l'accident d'IQOXE el 14 de gener de 2020. Aquesta explosió és el «punt de partida» per explicar com es va instal·lar la petroquímica al Camp de Tarragona, les «negligències comeses» o la «manca de fiscalització» per part de les administracions competents.
Els accidents i les emissions de la petroquímica són «un problema de país», apunta Marrasé. Els autors incideixen en la proximitat dels habitatges amb els polígons, la legislació mediambiental o la manca de dades sobre les emissions. Un fet que, segons els periodistes, ha desencadenat amb una «relativització del risc» per part de la ciutadania.
Marrasé considera que la «gran trampa» de la indústria química és la mateixa legislació, encara massa laxa. L'exresponsable del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UOC, Francesc Xavier Roca, comenta al llibre que el fet que determinades substàncies no arribin al límit legal, no vol dir que no estiguin afectant la salut de la població. «No és un criteri de salut, és un criteri empresarial», assenyala Marrasé.
«Un problema de país»
Els dos periodistes han volgut contextualitzar la petroquímica en un context social i econòmic determinat. És un «accident urbanístic i de planificació territorial» que hi hagi nuclis habitats tan a prop de la petroquímica, assegura Orensanz. Cal recordar que en l'accident d'IQOXE, va morir un veí de Torreforta que es trobava a tres mil metres de la fàbrica.
El llibre també relata casos de corrupció en la compravenda de terrenys del polígon sud on més tard s'instal·larien les fàbriques, o alguns acords carregats de negligències entre administracions i empreses.
La dependència econòmica
La indústria petroquímica genera gairebé 50 mil llocs de treball de forma directa o indirecta i representa el 30% del PIB del Camp de Tarragona. Un poder econòmic que «s'infiltra» en la societat i en la política, valora Marrasé. La petroquímica pot ser nociva i aquesta afirmació suposa una «amenaça» per tot el territori que hi té una dependència econòmica, creu Marrasé. «Hi ha valors més importants que la salut o saber la veritat?», es pregunta el mateix periodista.
La indústria química fa cinc dècades que es va instal·lar a Tarragona i això ha fet que «relativitzem» el perill, comenta Orensanz. Això ha fet que la ciutadania no sigui «tan receptiva», afegeix el mateix periodista, a les campanyes de prevenció dutes a terme per Protecció Civil com proves de sirenes o simulacres.
L'explosió d'IQOXE, la «tempesta perfecta»
La primera part del llibre fa una crònica fidedigna del dia de l'explosió, la tarda del 14 de gener de 2020, recollint, com si fos una novel·la, les declaracions dels familiars de les víctimes de l'accident. Segons els autors, aquell dia es va produir la «tempesta perfecta». En primer lloc, s'estava fabricant un producte nou sense haver-lo testat prèviament, s'havien silenciat les alarmes de seguretat i no hi havia ningú vigilant les pantalles de producció, a causa de la manca de personal.
Aquell dia, el CECAT va tardar mitja hora a localitzar l'empresa accidentada i els Bombers de la Generalitat van actuar sense suport mèdic, ja que el SEM tenia ordres de no accedir a l'espai perquè no sabien del cert si era un lloc segur. De fet, fins una hora després de l'explosió, emergències no va poder contactar amb l'atiga IQA. Una gestió «delirant», descriu Orensanz.
A més, l'administració no sap quin producte està fent cadascuna de les empreses en cada moment, els bombers «anaven a cegues», diu Marrasé. Això dificulta la gestió de l'emergència. De fet, els primers dies només es parlava de l'òxid d'etilè, però no de l'MPEG500, el producte que realment estava produint IQOXE en el moment de l'explosió.