19
de maig
del
2023
Mònica Pàmies Flores és la cap de llista de la CUP de Reus a les pròximes eleccions municipals. Nascuda el 1971, és docent d'ofimàtica des del 2007 i imparteix cursos a empreses i classes de formació no reglada per a organismes oficials. Col·labora amb entitats animalistes com a voluntària i casa d'acollida i va ser aquest àmbit el que la va portar a entrar a la CUP l'any 2015.
L'any 2019 va entrar a l'Ajuntament com a tercera de la llista per darrere de Marta Llorens i Edgar Fernández —han esgotat el límit de dos mandats que s'autoimposa la CUP per als càrrecs electes—. Mònica Pàmies encapçala la llista electoral en uns comicis en els quals la formació vol ser decisiva per fer virar el pròxim govern municipal cap a les polítiques "d'esquerres i independentistes".
—Quines han de ser les prioritats de l'Ajuntament de Reus els pròxims 4 anys?
—Bé, com a mínim, cobrir les necessitats bàsiques de tota la ciutadania, que ara no està passant, i a partir d'aquí, anar endavant. Però si ja no es cobreixen les bàsiques, llavors, clar, tot allò de més és fum.
—Quines són les que no es cobreixen?
—Bé, naltros sempre denunciem el tema del padró, per exemple, que el Síndic de Greuges ho deia en el seu informe cada any, que hi ha gent que queda exclosa, que això no pot ser i que la llei els empara. I, tot i això, l'Ajuntament continua excloent molta gent a la ciutat per no oferir-los la possibilitat; això és inadmissible, no pot passar, i té fàcil solució, és voluntat política, i no n'hi ha. Ni d'Esquerra, ni de Junts, ni d'Ara, no hi és.
Això seria el primer i fonamental, i després cobrir necessitats per prioritats. L'habitatge és fonamental, com que hi hagi serveis a tots els barris, que tinguin la seva fleca, la seva papereria, perquè no hagin d'anar a buscar un bolígraf o una llibreta a l'altre cantó de la ciutat... En el programa proposem un colmado a cada barri, igual que el posaríem a cada poble del Baix Camp. Creiem que és fonamental, això dona qualitat de vida, crea cohesió al barri, perquè vulguis o no, les botigues són un centre de reunió per a la gent del barri.
—Com s'impulsa des de l'Ajuntament un negoci, a priori privat, si no preteneu municipalitzar-ho; com compteu fer-ho?
—Hi ha moltes eines, sobretot a través de promoció, d'eines fiscals en què hi hagi fins i tot excepcions d'impostos els primers anys, perquè dones o gent que fa molt de temps que està a l'atur, gent del barri, pugui establir un petit comerç. I els locals també poden estar bonificats, i fins i tot el colmado pot ser públic; es pot arribar a aquest punt si no hi ha més possibilitat.
El que està clar és que això crea vida i crea cohesió al barri, i ara n'hi ha molts que no ho tenen. Llavors els obligues a agafar el cotxe, perquè el transport públic entre barris tampoc és gaire bo, per unes necessitats molt bàsiques. Sobretot gent gran, que són aquells que encara tenen aquest costum de comprar el pa i el diari cada dia.
—Creiem que davant de l'emergència que tenim, anem molts anys tard a l'hora de posar habitatge a disposició de la ciutadania. Primer ens hem de centrar en el petit tenidor, el que no té recursos per habilitar el seu petit pis que potser ha heretat i no té mitjans per invertir-hi. Això ho ha de fer l'Ajuntament, si el posa a disposició del parc de lloguer, i s'ha d'impulsar ja, perquè hi ha molta gent en llista d'espera i això no pot ser.
El govern se centra a crear habitatge nou, però això és molt lent, i creiem que la urgència és per ahir. A més, els blocs que projecta l'Ajuntament fins i tot es limiten al 30% d'HPO (Habitatge de Protecció Oficial), quan això és el mínim que estableix la llei. Sent un edifici públic, podíem fer el 80%, si volguéssim, o el 90%, i tampoc trien aquesta opció, no hi ha voluntat per part del govern.
—Considereu, per tant, que les campanyes de promoció que s'han fet perquè els privats incloguin el seu pis a la borsa municipal no s'han fet de manera adequada?
—No, jo entenc que no s'ha informat bé, a molta gent no li ha arribat aquesta informació tenint les dades com tenen de qui té l'habitatge buit. També hem criticat que, el que es considera d'habitatge buit, és una mica trampa, perquè s'ha de complir que no hi hagi consum d'aigua i alhora que no hi hagi ningú sensat en aquell habitatge.
Clar, què passa?, que tu pots no tenir consum d'aigua perquè no hi vius, però hi pots censar el cosí, el fill, la dona, el marit o qualsevol i ja no és un habitatge buit. Crec que la gent no els posa a disposició de la borsa perquè no hi veu confiança. Si hi hagués un programa realment solvent per part de l'Ajuntament i hi hagués garanties, a qui li interessa tenir un habitatge buit?, jo crec que a ningú, i més si et faciliten la rehabilitació d'aquest habitatge.
—Aquí ens passa el de sempre, que el què està molt bé, però el com no. Han començat pel centre, que és la solució fàcil, tancar el tomb de ravals; però pujar l'asfalt al nivell de la vorera i ficar quatre jardineres no és la nostra idea de pacificar el trànsit. Primer perquè falta arbrat, ja que ho fas tot vianalitzat, fica-hi més verd; però no, ho han tornat a limitar com quan hi passaven cotxes, hi ha la mateixa zona verda.
I a més a més, el fet de tornar-nos a centrar en el centre una altra vegada. Quan es va provar l'ordenança de soroll i vibracions, que a tota Catalunya hi ha la mateixa, es van excloure, expressament creiem nosaltres, els articles que donaven potestat a les veïnes per reclamar que el seu carrer fos pacificat, que no hi hagués trànsit de vehicles.
Clar, això els suposava un maldecap a govern, perquè llavors la ciutadania podia organitzar-se i demanar pacificar la seva zona. Vam fer al·legacions i vam argumentar que es fa a totes les ciutats, i que eliminar els articles vetava la participació ciutadana, i els van incloure, però tampoc s'ha fet publicitat d'aquesta opció. Jo crec que si la ciutadania sabés que poden regular el trànsit a la seva zona, molta gent ho faria.
—I pel que fa al desplegament de carrils bici i al projecte de la bicicleta compartida, creieu que s'hi ha de continuar apostant, o també considereu que s'ha fet de manera incorrecta?
—El com no ens agrada tampoc, primer perquè encara hi ha molts carrils no connectats, fins i tot els que van per damunt de la vorera, en sec s'acaben. I en general, no estan estandarditzats, n'hi ha que són d'anada i tornada, n'hi ha que són d'un sol sentit, n'hi ha que estan pintats de vermell, n'hi ha que no... La gent es perd una mica sobre com s'ha de circular, i tampoc hi ha prou aparcaments de bicicleta a la ciutat perquè puguis circular tranquil·lament i aparcar, com diu l'ordenança, a la zona de bicicletes.
I a més a més, hi ha molts carrils que creen inseguretat; i els ho dèiem a la comissió de mobilitat, que si tu no enviaries el teu fill o la teva filla per aquest carril, és que no és vàlid. I continuen dient que no hi ha prou bicicletes i que per això no fan carrils. Nosaltres ho veiem al revés, no hi ha prou bicicletes perquè no hi ha carrils.
Sobre la bicicleta compartida, el que hem criticat molt és el fet que s'ha externalitzat tot. Els ancoratges els hauria pogut instal·lar Brigades, i només vam aconseguir que contractessin un mecànic de bicicletes per al taller. Les bicicletes les porten de la Xina, en un projecte d'ERC, es veu que no hi ha empreses de bicicletes a Catalunya; i després parlen de foment de l'empresa local, de la botiga local...
També vam demanar que les bicicletes que estan morint-se de fàstic al dipòsit de vehicles, que vam descobrir que eren una trentena cada tres mesos, es posessin a disposició d'entitats i associacions que fan reparacions. Fins i tot aquí hi ha un institut que està vinculat a un taller de reparació de bicicletes. L'objectiu era que la gent pogués tenir una bicicleta assequible, perquè no són barates, tampoc, les bicicletes; es va aprovar per unanimitat, però no s'ha de fer res al respecte.
—Una altra línia que s'ha seguit aquest mandat és la d'eliminar aparcaments de superfície, generalment gratuïts, i projectar nous aparcaments municipals soterrats, que són de pagament. Com veieu aquesta tendència general?
—Aquí hem criticat diverses coses, primer que cada vegada que es fa un aparcament soterrat es destrossa zona verda. No hi ha una targeta resident per zona blava i aparcaments soterrats, paga igual la gent que viu aquí que la gent que ve de visita. I a més a més, aquests pàrquings en superfície gratuïts, que funcionen i sempre estan plens, s'estan eliminant fins i tot del voltant de la ciutat.
Pensem en el Camí de Valls, al davant de l'Institut Escola Pi del Burgar, que desapareix per fer-hi un centre comercial. I on vols que aparqui la gent, als pàrquings soterrats perquè només s'ocupen un 40%? Potser si fessin un carnet resident s'ocuparien més, però és que ni es planteja en aquesta opció.
El de la Hispània l'hem criticat pel terreny contaminat i perquè és l'únic espai municipal que queda on fer una zona verda, però és que a més ja n'hi ha d'altres, a la zona. No cal fer-ne un altre que, a part, val onze milions d'euros, i els blocs de pisos no hi tindran ni accés. És una absurditat aquesta inversió, tot el projecte en si és horrorós, i el del Passeig Mata també ho és, perquè hi ha el del Mercat Central que tampoc s'ocupa, i tampoc està tan lluny.
—Nosaltres veiem que la proposta econòmica i lògica d'obrir patis perquè els nens de l'escola els caps de setmana hi puguin anar a jugar, no ho veuen factible perquè hi han de posar una persona de seguretat. Ara, invertir un dineral amb un polileuger, això sí que ho veuen, és absurd. I amb els centres cívics igual.
Un Centre Cívic està limitat d'horari, tanca tot l'estiu, Nadal i Setmana Santa, tanca els caps de setmana... Quin sentit té? Fan un centre cívic al costat de la Palma, que està infraocupada, en un lloc que podria ser una zona verda al costat d'una escola que la necessita perquè té el pati encimentat, com quasi totes.
Estem perdent totes les oportunitats de fer zona verda per edificar, edificar, edificar. Quan tenim un clima que es pot jugar i fer esport al carrer tot l'any, és qüestió de deixar els espais. Però com que la via pública està prohibit jugar a pilota, xiular, cantar i qualsevol cosa, la gent s'ha de tancar en un edifici tancat com si estiguéssim en un país nòrdic on neva cada dia.
Si mirem les pites al costat del Pavelló Olímpic, estan sempre plenes de canalla i joves jugant. Per què no en fiquem a més llocs de la ciutat de gratuïts, que la gent pugui entrar i sortir quan vulgui i l'aprofiti?
—Tornem a caure amb el com, perquè el que no es poden fer són polítiques contradictòries. Diuen que donen suport al comerç local i al petit botiguer, doncs no ho notem en absolut, només cal fer un tomb per a la ciutat. Quantes botigues hi ha?, molt poques, i les que hi ha són cadenes, les botigues locals les hem anat perdent.
Però a més a més, s'està potenciant el model de centre comercial, com el Pallol, que és un fracàs perquè la meitat està tancat, o la Fira, on també van tancar un munt de locals. Ara passeges per la zona de botigues, i veus botigues que no et distingeixen com a ciutat, que les mateixes que hi ha aquí hi ha a totes les ciutats del territori.
Pel que fa a la indústria, estem en contra de l'augment de terreny industrial perquè n'hi ha molt de sobrant. Hi ha tota la part del Tecnoparc, que està majoritàriament buida, hi ha tot aquell polígon que es va activar a la carretera de Bellissens, que està buit i a l'entrada per la carretera de Montblanc també hi ha un munt de solars buits.
No té cap sentit; mentre no estigui ocupat, com a mínim el 75% dels polígons que tens, no en pots crear de nous. I hi ha una llei de la Generalitat de Catalunya que s'aplicarà en aquest sentit. Què volem, una ciutat en què fas quilòmetres i quilòmetres de polígon abans d'arribar a la ciutat? Però és que, a més a més, els polígons estan com a mal pensats, no faciliten que les empreses puguin col·laborar entre elles, o que tinguin a prop empreses que els puguin oferir productes o serveis que necessitin.
—Com veieu les àrees de joventut i gent gran i què hi proposeu?
—Veiem un model que és una mica paternalista; com que són gent gran, els posem pistes de petanca i llocs per anar a jugar a cartes, com si la gent gran no pogués fer altres coses. Jo crec que no els has d'imposar el model, sinó que has de preguntar a la gent què vol fer per fomentar-ho. Però és que fins i tot en habitatge, que es posa l'accent en la falta d'accés del jovent, que és certa, i també passa amb la gent gran.
Jo ho veig perquè visc en una zona on hi ha molta gent gran, que potser té un lloguer de renda antiga. Quan volen canviar a un pis amb ascensor no tenen la possibilitat de fer-ho. Això els expulsa del seu lloc i perden el vincle veïnal; això passa i no s'hi posa remei.
—Nosaltres el que fomentem molt és la creació de zones verdes, com hem fet durant el mandat. Farem una xerrada sobre totes les al·legacions que hem presentat a projectes que no han sortit a la llum, però que tenen previst de fer a tot el terme municipal i que ens destrossa qualsevol possibilitat de crear més zones verdes.
Creiem que és inacceptable, no pots deixar un terme municipal erm perquè especules amb cada centímetre de terreny. Això no dona qualitat de vida, i una de les coses que ens va doldre molt va ser la zona del costat de l'Hospital Sant Joan, on no s'ha volgut reservar un espai gran per fer una zona verda. Parlem de gent que treballa moltes hores, durant la pandèmia anaven aplaudint les infermeres i els metges.
I tot i que es recomana que al costat d'un hospital hi hagi una zona verda, ha desaparegut la possibilitat perquè tota aquella zona és especulació urbanística. Això és molt lamentable i perjudica els treballadors, els pacients i els acompanyants dels pacients.
—De cara al 28 de maig a la nit o a partir del dia 29, amb quin plantejament abordareu els possibles pactes?
—Nosaltres volem tenir la màxima de força possible; com a única força realment d'esquerres i independentista, volem que ens donin la confiança, i més veient els votants que eren d'ERC i de Junts, que no s'han fet polítiques ni d'esquerres ni d'independentistes en vuit ni en dotze anys de govern. Si no ho han fet en vuit o dotze anys, no canviaran de xip els pròxims quatre. La gent s'ha de replantejar on està dipositant el vot.
Està clar que votant a Esquerra i a Junts no es faran aquestes polítiques. Si tenim força suficient per triar amb qui pactem, volem entrar a govern, però necessitem força suficient per estirar el govern cap a les polítiques d'esquerres i independentistes.
—Per tant, amb predisposició d'haver de fer concessions per poder tenir pes al govern municipal?
—Depèn del tipus de concessió; plantejarem sobre la taula un decàleg que creiem que és acceptable, que són coses que es poden fer si hi ha voluntat.
L'any 2019 va entrar a l'Ajuntament com a tercera de la llista per darrere de Marta Llorens i Edgar Fernández —han esgotat el límit de dos mandats que s'autoimposa la CUP per als càrrecs electes—. Mònica Pàmies encapçala la llista electoral en uns comicis en els quals la formació vol ser decisiva per fer virar el pròxim govern municipal cap a les polítiques "d'esquerres i independentistes".
—Quines han de ser les prioritats de l'Ajuntament de Reus els pròxims 4 anys?
—Bé, com a mínim, cobrir les necessitats bàsiques de tota la ciutadania, que ara no està passant, i a partir d'aquí, anar endavant. Però si ja no es cobreixen les bàsiques, llavors, clar, tot allò de més és fum.
—Quines són les que no es cobreixen?
—Bé, naltros sempre denunciem el tema del padró, per exemple, que el Síndic de Greuges ho deia en el seu informe cada any, que hi ha gent que queda exclosa, que això no pot ser i que la llei els empara. I, tot i això, l'Ajuntament continua excloent molta gent a la ciutat per no oferir-los la possibilitat; això és inadmissible, no pot passar, i té fàcil solució, és voluntat política, i no n'hi ha. Ni d'Esquerra, ni de Junts, ni d'Ara, no hi és.
Això seria el primer i fonamental, i després cobrir necessitats per prioritats. L'habitatge és fonamental, com que hi hagi serveis a tots els barris, que tinguin la seva fleca, la seva papereria, perquè no hagin d'anar a buscar un bolígraf o una llibreta a l'altre cantó de la ciutat... En el programa proposem un colmado a cada barri, igual que el posaríem a cada poble del Baix Camp. Creiem que és fonamental, això dona qualitat de vida, crea cohesió al barri, perquè vulguis o no, les botigues són un centre de reunió per a la gent del barri.
—Com s'impulsa des de l'Ajuntament un negoci, a priori privat, si no preteneu municipalitzar-ho; com compteu fer-ho?
—Hi ha moltes eines, sobretot a través de promoció, d'eines fiscals en què hi hagi fins i tot excepcions d'impostos els primers anys, perquè dones o gent que fa molt de temps que està a l'atur, gent del barri, pugui establir un petit comerç. I els locals també poden estar bonificats, i fins i tot el colmado pot ser públic; es pot arribar a aquest punt si no hi ha més possibilitat.
El que està clar és que això crea vida i crea cohesió al barri, i ara n'hi ha molts que no ho tenen. Llavors els obligues a agafar el cotxe, perquè el transport públic entre barris tampoc és gaire bo, per unes necessitats molt bàsiques. Sobretot gent gran, que són aquells que encara tenen aquest costum de comprar el pa i el diari cada dia.
"Anem molts anys tard a l'hora de posar habitatge a disposició de la ciutadania"
L'habitatge, àmbit essencial
—Heu mencionat l'habitatge, que hi heu fet molt d'èmfasi durant tot el mandat. En quines línies proposeu treballar-lo?—Creiem que davant de l'emergència que tenim, anem molts anys tard a l'hora de posar habitatge a disposició de la ciutadania. Primer ens hem de centrar en el petit tenidor, el que no té recursos per habilitar el seu petit pis que potser ha heretat i no té mitjans per invertir-hi. Això ho ha de fer l'Ajuntament, si el posa a disposició del parc de lloguer, i s'ha d'impulsar ja, perquè hi ha molta gent en llista d'espera i això no pot ser.
El govern se centra a crear habitatge nou, però això és molt lent, i creiem que la urgència és per ahir. A més, els blocs que projecta l'Ajuntament fins i tot es limiten al 30% d'HPO (Habitatge de Protecció Oficial), quan això és el mínim que estableix la llei. Sent un edifici públic, podíem fer el 80%, si volguéssim, o el 90%, i tampoc trien aquesta opció, no hi ha voluntat per part del govern.
—Considereu, per tant, que les campanyes de promoció que s'han fet perquè els privats incloguin el seu pis a la borsa municipal no s'han fet de manera adequada?
—No, jo entenc que no s'ha informat bé, a molta gent no li ha arribat aquesta informació tenint les dades com tenen de qui té l'habitatge buit. També hem criticat que, el que es considera d'habitatge buit, és una mica trampa, perquè s'ha de complir que no hi hagi consum d'aigua i alhora que no hi hagi ningú sensat en aquell habitatge.
Clar, què passa?, que tu pots no tenir consum d'aigua perquè no hi vius, però hi pots censar el cosí, el fill, la dona, el marit o qualsevol i ja no és un habitatge buit. Crec que la gent no els posa a disposició de la borsa perquè no hi veu confiança. Si hi hagués un programa realment solvent per part de l'Ajuntament i hi hagués garanties, a qui li interessa tenir un habitatge buit?, jo crec que a ningú, i més si et faciliten la rehabilitació d'aquest habitatge.
Mònica Pàmies durant l'entrevista amb TarragonaDigital Foto: Laia Solanellas
En mobilitat sostenible, a favor del què, però no del com
—Un altre dels grans temes del mandat ha sigut urbanisme i mobilitat. S'han pacificat zones, s'ha ampliat la xarxa de carrils bici, etcètera. Creieu que s'ha de continuar treballant en aquesta línia?—Aquí ens passa el de sempre, que el què està molt bé, però el com no. Han començat pel centre, que és la solució fàcil, tancar el tomb de ravals; però pujar l'asfalt al nivell de la vorera i ficar quatre jardineres no és la nostra idea de pacificar el trànsit. Primer perquè falta arbrat, ja que ho fas tot vianalitzat, fica-hi més verd; però no, ho han tornat a limitar com quan hi passaven cotxes, hi ha la mateixa zona verda.
I a més a més, el fet de tornar-nos a centrar en el centre una altra vegada. Quan es va provar l'ordenança de soroll i vibracions, que a tota Catalunya hi ha la mateixa, es van excloure, expressament creiem nosaltres, els articles que donaven potestat a les veïnes per reclamar que el seu carrer fos pacificat, que no hi hagués trànsit de vehicles.
Clar, això els suposava un maldecap a govern, perquè llavors la ciutadania podia organitzar-se i demanar pacificar la seva zona. Vam fer al·legacions i vam argumentar que es fa a totes les ciutats, i que eliminar els articles vetava la participació ciutadana, i els van incloure, però tampoc s'ha fet publicitat d'aquesta opció. Jo crec que si la ciutadania sabés que poden regular el trànsit a la seva zona, molta gent ho faria.
"Si no enviaries el teu fill o la teva filla per un carril bici, és que no és vàlid"
—I pel que fa al desplegament de carrils bici i al projecte de la bicicleta compartida, creieu que s'hi ha de continuar apostant, o també considereu que s'ha fet de manera incorrecta?
—El com no ens agrada tampoc, primer perquè encara hi ha molts carrils no connectats, fins i tot els que van per damunt de la vorera, en sec s'acaben. I en general, no estan estandarditzats, n'hi ha que són d'anada i tornada, n'hi ha que són d'un sol sentit, n'hi ha que estan pintats de vermell, n'hi ha que no... La gent es perd una mica sobre com s'ha de circular, i tampoc hi ha prou aparcaments de bicicleta a la ciutat perquè puguis circular tranquil·lament i aparcar, com diu l'ordenança, a la zona de bicicletes.
I a més a més, hi ha molts carrils que creen inseguretat; i els ho dèiem a la comissió de mobilitat, que si tu no enviaries el teu fill o la teva filla per aquest carril, és que no és vàlid. I continuen dient que no hi ha prou bicicletes i que per això no fan carrils. Nosaltres ho veiem al revés, no hi ha prou bicicletes perquè no hi ha carrils.
Sobre la bicicleta compartida, el que hem criticat molt és el fet que s'ha externalitzat tot. Els ancoratges els hauria pogut instal·lar Brigades, i només vam aconseguir que contractessin un mecànic de bicicletes per al taller. Les bicicletes les porten de la Xina, en un projecte d'ERC, es veu que no hi ha empreses de bicicletes a Catalunya; i després parlen de foment de l'empresa local, de la botiga local...
També vam demanar que les bicicletes que estan morint-se de fàstic al dipòsit de vehicles, que vam descobrir que eren una trentena cada tres mesos, es posessin a disposició d'entitats i associacions que fan reparacions. Fins i tot aquí hi ha un institut que està vinculat a un taller de reparació de bicicletes. L'objectiu era que la gent pogués tenir una bicicleta assequible, perquè no són barates, tampoc, les bicicletes; es va aprovar per unanimitat, però no s'ha de fer res al respecte.
Per aparcar, "paga igual la gent que viu aquí que la gent que ve de visita"
—Una altra línia que s'ha seguit aquest mandat és la d'eliminar aparcaments de superfície, generalment gratuïts, i projectar nous aparcaments municipals soterrats, que són de pagament. Com veieu aquesta tendència general?
—Aquí hem criticat diverses coses, primer que cada vegada que es fa un aparcament soterrat es destrossa zona verda. No hi ha una targeta resident per zona blava i aparcaments soterrats, paga igual la gent que viu aquí que la gent que ve de visita. I a més a més, aquests pàrquings en superfície gratuïts, que funcionen i sempre estan plens, s'estan eliminant fins i tot del voltant de la ciutat.
Pensem en el Camí de Valls, al davant de l'Institut Escola Pi del Burgar, que desapareix per fer-hi un centre comercial. I on vols que aparqui la gent, als pàrquings soterrats perquè només s'ocupen un 40%? Potser si fessin un carnet resident s'ocuparien més, però és que ni es planteja en aquesta opció.
El de la Hispània l'hem criticat pel terreny contaminat i perquè és l'únic espai municipal que queda on fer una zona verda, però és que a més ja n'hi ha d'altres, a la zona. No cal fer-ne un altre que, a part, val onze milions d'euros, i els blocs de pisos no hi tindran ni accés. És una absurditat aquesta inversió, tot el projecte en si és horrorós, i el del Passeig Mata també ho és, perquè hi ha el del Mercat Central que tampoc s'ocupa, i tampoc està tan lluny.
"Estem perdent totes les oportunitats de fer zona verda"
Aposten per treure més profit dels equipaments actuals abans de projectar-ne de nous
—Pel que fa a equipaments municipals, s'està habilitant un Centre Cívic i n'hi ha un altre de previst, es projecten nous polilleugers i s'han anunciat biblioteques. On creieu que s'hauria de posar el focus?—Nosaltres veiem que la proposta econòmica i lògica d'obrir patis perquè els nens de l'escola els caps de setmana hi puguin anar a jugar, no ho veuen factible perquè hi han de posar una persona de seguretat. Ara, invertir un dineral amb un polileuger, això sí que ho veuen, és absurd. I amb els centres cívics igual.
Un Centre Cívic està limitat d'horari, tanca tot l'estiu, Nadal i Setmana Santa, tanca els caps de setmana... Quin sentit té? Fan un centre cívic al costat de la Palma, que està infraocupada, en un lloc que podria ser una zona verda al costat d'una escola que la necessita perquè té el pati encimentat, com quasi totes.
Estem perdent totes les oportunitats de fer zona verda per edificar, edificar, edificar. Quan tenim un clima que es pot jugar i fer esport al carrer tot l'any, és qüestió de deixar els espais. Però com que la via pública està prohibit jugar a pilota, xiular, cantar i qualsevol cosa, la gent s'ha de tancar en un edifici tancat com si estiguéssim en un país nòrdic on neva cada dia.
Si mirem les pites al costat del Pavelló Olímpic, estan sempre plenes de canalla i joves jugant. Per què no en fiquem a més llocs de la ciutat de gratuïts, que la gent pugui entrar i sortir quan vulgui i l'aprofiti?
La CUP, encapçalada per Mònica Pàmies, vol estirar el pròxim govern cap a polítiques Foto: Laia Solanellas
Reclamen omplir els polígons abans de fer-ne de nous
—En matèria d'ocupació i empresa, fins ara es veuen el comerç local i la industrialització com els eixos principals. Quins haurien de ser els que se seguissin, a parer vostre?—Tornem a caure amb el com, perquè el que no es poden fer són polítiques contradictòries. Diuen que donen suport al comerç local i al petit botiguer, doncs no ho notem en absolut, només cal fer un tomb per a la ciutat. Quantes botigues hi ha?, molt poques, i les que hi ha són cadenes, les botigues locals les hem anat perdent.
Però a més a més, s'està potenciant el model de centre comercial, com el Pallol, que és un fracàs perquè la meitat està tancat, o la Fira, on també van tancar un munt de locals. Ara passeges per la zona de botigues, i veus botigues que no et distingeixen com a ciutat, que les mateixes que hi ha aquí hi ha a totes les ciutats del territori.
Pel que fa a la indústria, estem en contra de l'augment de terreny industrial perquè n'hi ha molt de sobrant. Hi ha tota la part del Tecnoparc, que està majoritàriament buida, hi ha tot aquell polígon que es va activar a la carretera de Bellissens, que està buit i a l'entrada per la carretera de Montblanc també hi ha un munt de solars buits.
No té cap sentit; mentre no estigui ocupat, com a mínim el 75% dels polígons que tens, no en pots crear de nous. I hi ha una llei de la Generalitat de Catalunya que s'aplicarà en aquest sentit. Què volem, una ciutat en què fas quilòmetres i quilòmetres de polígon abans d'arribar a la ciutat? Però és que, a més a més, els polígons estan com a mal pensats, no faciliten que les empreses puguin col·laborar entre elles, o que tinguin a prop empreses que els puguin oferir productes o serveis que necessitin.
—Com veieu les àrees de joventut i gent gran i què hi proposeu?
—Veiem un model que és una mica paternalista; com que són gent gran, els posem pistes de petanca i llocs per anar a jugar a cartes, com si la gent gran no pogués fer altres coses. Jo crec que no els has d'imposar el model, sinó que has de preguntar a la gent què vol fer per fomentar-ho. Però és que fins i tot en habitatge, que es posa l'accent en la falta d'accés del jovent, que és certa, i també passa amb la gent gran.
Jo ho veig perquè visc en una zona on hi ha molta gent gran, que potser té un lloguer de renda antiga. Quan volen canviar a un pis amb ascensor no tenen la possibilitat de fer-ho. Això els expulsa del seu lloc i perden el vincle veïnal; això passa i no s'hi posa remei.
"Necessitem força suficient per estirar el govern cap a les polítiques d'esquerres i independentistes"
La CUP vol tenir la força necessària per fer polítiques "d'esquerres i independentistes"
—Des de la CUP plantegeu alguna altra línia fonamental, al vostre programa?—Nosaltres el que fomentem molt és la creació de zones verdes, com hem fet durant el mandat. Farem una xerrada sobre totes les al·legacions que hem presentat a projectes que no han sortit a la llum, però que tenen previst de fer a tot el terme municipal i que ens destrossa qualsevol possibilitat de crear més zones verdes.
Creiem que és inacceptable, no pots deixar un terme municipal erm perquè especules amb cada centímetre de terreny. Això no dona qualitat de vida, i una de les coses que ens va doldre molt va ser la zona del costat de l'Hospital Sant Joan, on no s'ha volgut reservar un espai gran per fer una zona verda. Parlem de gent que treballa moltes hores, durant la pandèmia anaven aplaudint les infermeres i els metges.
I tot i que es recomana que al costat d'un hospital hi hagi una zona verda, ha desaparegut la possibilitat perquè tota aquella zona és especulació urbanística. Això és molt lamentable i perjudica els treballadors, els pacients i els acompanyants dels pacients.
—De cara al 28 de maig a la nit o a partir del dia 29, amb quin plantejament abordareu els possibles pactes?
—Nosaltres volem tenir la màxima de força possible; com a única força realment d'esquerres i independentista, volem que ens donin la confiança, i més veient els votants que eren d'ERC i de Junts, que no s'han fet polítiques ni d'esquerres ni d'independentistes en vuit ni en dotze anys de govern. Si no ho han fet en vuit o dotze anys, no canviaran de xip els pròxims quatre. La gent s'ha de replantejar on està dipositant el vot.
Està clar que votant a Esquerra i a Junts no es faran aquestes polítiques. Si tenim força suficient per triar amb qui pactem, volem entrar a govern, però necessitem força suficient per estirar el govern cap a les polítiques d'esquerres i independentistes.
—Per tant, amb predisposició d'haver de fer concessions per poder tenir pes al govern municipal?
—Depèn del tipus de concessió; plantejarem sobre la taula un decàleg que creiem que és acceptable, que són coses que es poden fer si hi ha voluntat.