Centre penitenciari de Mas Enric (El Catllar)
12 d’octubre de 2018
Estimada Carme,
És la primera carta que t’escric, però tinc l’honor de poder-ho fer en un dia molt especial, en el qual la gent de les Terres de l’Ebre hem vingut a les portes d’aquesta presó de la vergonya, per fer-te arribar el nostre escalf, la nostra estima i tot el nostre suport.
Durant tot aquest temps han sigut diverses les vegades que m’he posat a escriure, però he de reconèixer que he estat incapaç d’omplir dues línies senceres, fruit del desengany, del desconcert i de la frustració causada pel curs dels esdeveniments de l’últim any, sobre els quals ningú en desitjàvem ni en sospitàvem aquest desenllaç... Però et vull fer arribar també, que no ha passat ni un sol dia sense que hagi pensat en tu, en com estaries, en els moments que hem viscut, en aquelles sessions eternes que vam compartir al Secretariat Nacional, en aquells moments tant carregats de força i d’il·lusió que vam viure durant els primers passos i els primers anys de l’ANC, en les primeres diades, en aquells discursos que feies que ens arribaven a tots al cor i ens feien plorar d’emoció, en aquell 12 d’octubre d’ara fa 4 anys quan vam pintar el Poble Nou del Delta de color groc en companyia teva i de la nostra estimada Muriel... I també, en quan podràs sortir d’aquí i en quan ens podrem tornar a veure i tornar-nos a abraçar, com fèiem sempre quan ens trobàvem sent ja Presidenta del Parlament.
Imagino que aquí dins la situació ha estat molt difícil de portar... Cal dir, però, que aquí fora tampoc ha estat gens fàcil... Ha sigut un any molt dur de portar, molt difícil d’entendre i molt complicat de gestionar. Ha estat i està sent molta la repressió que hem rebut i que rebem, i ha sigut molt gran el desconcert que hem patit i que patim, per la incapacitat i per la incompetència dels partits republicans de teixir una estratègia conjunta que ens permetés restituir el Govern legítim i fer efectiva la República Catalana declarada el passat 27 d’octubre, tal com ens van prometre en els seus programes electorals.
Aquí fora ha estat un any molt dur i molt difícil d'entendre perquè res del que ens van prometre els partits ho han complert. Ni República, ni Govern legítim, ni el retorn del President Puigdemont... Ni tan sols han estat capaços de mantenir la unitat independentista al Parlament, fins al punt de veure acords i encaixades de mans amb un dels autors del 155 i la repressió, fent el ridícul més espantós que es pot fer en política i obrint una ferida tant profunda en les bases que diuen voler eixamplar, que molt difícilment es tornarà a tancar...
Aquí fora vivim moments de profunda tristor, en veure un gran nombre de polítics porucs que no estan disposats a córrer cap risc per la independència de Catalunya ni a fer cap sacrifici pel país, més enllà d’escalfar la cadira que entre tots natros els vam ajudar a guanyar, mentre persones com tu, Carme, que ho vas donar tot per natros i que ho has sacrificat tot pel país, continues entre reixes. Aquí fora vivim moments molt durs perquè veure presidents de la Patronal espanyola i caps de sindicats espanyols visitant presos polítics, no són cap bon presagi...
I és que han canviat tant les coses, els discursos, les maneres i els fets, que la desafecció cap als nostres partits no fa més que créixer de manera perillosa... Lluny queden aquells dies en que un grup de representants valents i fermament compromesos amb els seus ideals, amb una unitat d’acció granítica i uns valors republicans insubornables ho van donar tot pel país i per natros, pel poble... Ho vau donar tot sacrificant la vostra vida per escoltar la veu del poble de Catalunya i per obeir el mandat democràtic sorgit de les urnes. Per això, també t’he de dir que em sento culpable, que ens sentim culpables perquè vam ser natros qui ho vam començar i és per natros que tu ets dins d’aquests murs... I mai, mai, mai et podrem pagar i agrair l’immens sacrifici que estàs fent per natros, per la gent, pel país, per Catalunya! Mai t’ho podrem pagar Carme!!
Recordo com si fos ahir aquell 17 de desembre del 2011 quan et vaig conèixer al teu poble, a Xerta. Aquell dia es va constituir l’ANC de les Terres de l’Ebre i en el teu discurs vas dir, que l’Estat espanyol ens acabaria tancant a la presó i que havíem d’estar preparats i disposats a anar-hi. Aquelles paraules, Carme, són les que em van convèncer, a mi i a moltíssima gent, de que amb aquesta actitud guanyadora no tindríem aturador, derrotaríem l’Estat i aconseguiríem la independència del nostre país. Però malauradament algú ha decidit posar el fre de mà.
Carme, si existís la possibilitat d’entrar dins d’aquests murs al teu lloc, creu-me que ho faria sense dubtar-ho ni un instant! Perquè som tan culpables, o millor dit, som tan innocents com tu! Som moltes i molts els qui ho faríem sense dubtar-ho ni un instant! Perquè et volem lliure i perquè et volem a casa! I perquè estem disposats a fer els mateixos sacrificis per la llibertat del nostre país!!
I també, perquè aquí fora necessitem gent compromesa, gent forta, gent valenta i gent amb uns valors republicans insubornables, disposada a tot per fer efectiva la República Catalana! Som moltes i molts els ebrencs qui estem disposats a fer els mateixos sacrificis, perquè continuem creient en aquell discurs del 17 de desembre del 2011 que ens va fer tant i tant forts i continuem pensant, que l’Estat espanyol no té prou presons per tancar-nos a tots!
Som moltes i molts els qui estem disposats a fer els mateixos sacrificis per assolir la independència de Catalunya, si els actuals dirigents polítics es decideixen a complir d’una vegada per totes les seves promeses electorals!
Som moltes i molts els qui sabem que l’Estat espanyol mai pactarà cap referèndum. Mai! Som moltes i molts els qui sabem, que l’únic camí per arribar a la llibertat és la República Catalana i l’únic camí per arribar a la República Catalana és la via unilateral mitjançant la desobediència civil pacífica i organitzada. Perquè el poder de l’Estat rau en la nostra por, però si natros no tenim por, l’Estat no té cap poder.
Som moltes i molts ebrencs i catalans d’arreu, els qui ens emmirallem cada dia en el teu exemple, en la teva tenacitat, en la teva constància, en la teva fortalesa, en els teus valors, en el teu compromís, en el teu sacrifici i en la teva persona. Tan de bo els actuals dirigents polítics, començant pel President del Parlament, tinguessin els mateixos valors i el mateix coratge polític i personal!!
Carme, no estàs sola, mai estaràs sola. Estic amb tu, la gent de les Terres de l’Ebre t’estimem i estem amb tu, el país sencer està amb tu. L’Estat espanyol podrà tenir molts jutges fent política, podrà tenir molts polítics impartint justícia, podrà tenir molts fiscals a sou, podrà tenir molts policies armats amb porres, podrà tenir un Rei corrupte i sanguinari i podrà exercir tota la seva repressió contra el nostre poble, però el que no podrà fer mai, mai, mai, és desviar-nos de les nostres fermes conviccions republicanes i dels nostres anhels de llibertat!!
Perquè la nostra dignitat està per sobre de tota la seua supèrbia!!
Mai defallirem!!
Estem i estarem amb tu Carme, fins aconseguir la llibertat!!
Visca la República Catalana!!
Manel Alves
Coordinador ANC Terres de l’Ebre