Matrícula viva: Terrassa continua rebent població de fora del municipi. La tendència no canviarà, almenys, fins a 2026. La matrícula viva, a 16 de setembre, havia pujat a 393 alumnes de primària i 174 de secundària (el dia d'avui aquestes xifres són més altes) Aquesta situació provoca una pressió insostenible sobre els recursos escolars que es concreta en la necessitat de crear nous grups ("bolets") per encabir alumnes al preu que sigui en un espai escolar que físicament no dóna per més. Al departament li fa nosa construir més centres perquè la natalitat no augmenta; el cert, però, és que la població creix perquè Terrassa encara té habitatge a preus accessibles.
Segregació escolar: Una escola desequilibrada en la seva composició és una escola que no reflecteix la pluralitat de la societat i, a més, perjudica els sectors més desafavorits i priva els més benestants d'un contacte amb la diversitat cultural que avui és més necessari que mai. La diagnosi ja està feta i les recomanacions, a sobre de la taula. Ara cal el més difícil: posar fil a l'agulla.
Primera qüestió: com millorem la detecció d'alumnes amb necessitats educatives especials (NEE)? Sense un sistema de detecció precoç no podrem redistribuir els alumnes i la segregació persistirà. El departament té una dotació humana insuficient a Terrassa per portar a terme un sistema de detecció eficaç (i els serveis socials municipals estan sobrecarregats de feina i no se'ls pot demanar més) Cal reforçar el sistema de detecció precoç, altrament el problema es cronificarà.
Segona qüestió: el grup dels NEE no està format només per alumnes amb necessitats socioeducatives, també està integrat per alumnes amb deficiències cognitives o sensorials. Aquests alumnes, integrats dins el sistema educatiu, han de conviure amb la resta d'alumnes i, a més, han d'estar sota la tutela de professors a dins de classe i al menjador. On són els vetlladors que s'ocupin d'ells? Quin suport especial tenen els professors per fer front a situacions de vegades extremes amb alumnes amb malalties de vegades no diagnosticades? Sense recursos, l'escola inclusiva és només un lema.
Els llibres de text: Cada nou curs, el mateix escàndol. Llibres de text que canvien d'un curs a l'altre quan de fet el contingut és el mateix. Una simple modificació d'un aspecte del llibre s'usa per justificar un canvi en l'ISBN i obligar les famílies a comprar llibres nous. Tanta comèdia amb el reciclatge i aquest aspecte, tan simple, que estalviaria diners a les famílies sempre s'oblida. Les editorials fan un gran negoci amb la indiferència del departament. Fins quan? Des de Cs hem defensat la gratuïta dels llibres de text, però també volem que el departament posi fer a les pràctiques abusives de les editorials.
I després està el tema de llengua. El tema recurrent. El tema que preocupa a una cosa anomenada plataforma per la llengua i que a Terrassa va entrar a tres centres escolars per tafanejar en quina llengua parlen els nens al pati. Quins centres van permetre una entitat privada entrar en un pati escolar? Sabien les famílies que els seus fills eren els conillets d'índies d'una investigació amb motivacions ideològiques? Diguem-ho des d'ara: la immersió lingüística obligatòria aviat haurà de canviar perquè les inèrcies socials volen el sistema que tenen les famílies dels diputats al Parlament pels seus fills: un sistema trilingüe (català-espanyol-anglès).
Ens sobta que, davant d'aquestes evidències Tot per Terrassa i ERC rebutgessin un acord de junta de portaveus per revertir les situacions descrites més amunt. Segurament perquè aquest equip de govern està més interessat a protegir el departament i el govern de la Generalitat que a entomar amb fermesa els problemes educatius.