Barris marítims del Vendrell, deixats de la mà de Déu

Aquestes setmanes del mes d'agost són de els que tenen més concentració de turistes i segones residències als nostres barris marítims, Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs. En els dies laborables encara hi ha un petit marge de maniobra, però en els dies festius i els de pont, quan el calendari ho aconsella, se supera el límit amb escreix. Llavors, ens cal donar un cop d'ull especial a aquests punts àlgids del calendari que també acostumem a trobar en la part final de la Setmana Santa, si el temps acompanya. Ara és el moment de veure que és el que ofereix el vessant marítim de la nostra vila a tots aquests visitants puntuals que, durant uns dies o setmanes, s'estableixen a casa nostra. Potser estem parlant d'una població total del municipi que en aquestes dades que pot superar les 100.000 persones, triplicant les persones censades habitualment en tot el municipi.

 

Els contenidors de les platges brillen, en la seva gran majoria, per la seva absència. En alguns punts resisteixen els de rebuig, que acompanyen tot l'any en aquests barris costaners, però els de recollida selectiva se'ls ha de buscar en els seus llocs habituals de tot l'any, quan molts dies en aquestes zones habitades hi viu una ínfima part de la població d'aquestes setmanes concorregudes. En la neteja de carrers se segueix el mateix exemple. Veure un escombriaire és una cosa més propera als fenòmens paranormals que no pas a una realitat que es repeteix cada any fora del passeig marítim. Algunes voreres són una clara representació de la natura salvatge mediterrània i deixen créixer les herbes en tota llibertat i autonomia sense un control clar sobre la seva evolució natural.

 

Un altre element important és quan marxa la llum elèctrica de la via pública o, fins i tot, com va passar aquest passat dissabte, quan ho van patir alguns habitatges de la zona de Sant Salvador. Potser la xarxa elèctrica actual no aguanta aquest volum de consum. Després tenim elements que marquen la nostra personalitat. Per una banda, un dels temes d'aquest estiu és aquell bonic element estètic que creua la Riera de la Bisbal, però que encara no es pot utilitzar. Potser en el pròxim any ja tindrà un ús raonable però, a hores d'ara, és una part artística del nostre horitzó més proper.

 

Per donar més moviment a aquests espais tenim aquesta mena de dialèctica entre la policia local i els manters. Un joc on cadascú porta a terme el seu propi rol. Alguns cops la cosa s'anima, però en la majoria dels casos cadascú ocupa la seva part del terreny. Controlar això per a un Ajuntament és impossible i encara que hi posis molts agents uniformats, perquè es vegi la pressió policial, segurament hi ha zones del terme amb necessitats més urgents que no pas posar agents fitxes en aquesta partida d'escacs que sempre acaba en taules o en algun decomís puntual amb més intensitat, acompanyat d'algunes fotos als mitjans de comunicació, però l'endemà torna a començar la partida que mai s'acaba. Enguany a part dels vigilants privats tenim dues fitxes noves que són els gossos ensinistrats. Però tot segueix igual.

 

On abans hi fèiem revetlles nocturnes i hi aparcàvem cotxes, ara no ho podem ni trepitjar, perquè és una reserva natural que està allí per conservar el nostre litoral. Un petit grup de banyistes reivindica un petit espai d'aquesta zona com a nudista i quan correspon ho posen en pràctica. La vida és així, no pas com ens l'han volgut ensenyar durant massa segles. Tot això, sempre amb el rosari a les mans, perquè no es faci malbé cap element dels que porten les aigües residuals de la zona de la platja a l'estació de bombeig de l'interior de la comarca. Llavors és quan s'alcen les alarmes, com quan una tempesta inunda les zones clàssiques d'aquests barris.

 

Uns barris deixats de la mà de Déu, que han de rebre una bonica subvenció per arreglar una petita part històrica d'aquesta zona, però que no afectarà els problemes endèmics d'aquests barris excessivament ignorats històricament pel poder local. Aquest és el motiu pel qual aquesta plataforma veïnal vol concórrer a les properes municipals. A veure què passa. Sort en tenim de la natura que ens enriqueix les nostres platges, que nosaltres ja hi fem front amb infraestructures perjudicials per a la nostra costa com el port de Coma-ruga, que fa més nosa que altra cosa. Per acabar, una pregunta clau que més d'un s'hi troba. Tenim els suficients professionals mèdics per atendre aquests visitants que sí que volem per omplir les nostres butxaques? Sant Salvador, Coma-ruga, el Francàs també existeixen, així com l'Associació Ferroviària de Sant Vicenç de Calders, on hi viuen durant tot l'any més de 100 persones.




Comentaris
ppet
Enhorabona per aquest article. Crec que si hagés estat escrit fa 25 anys res hauria canviat massa. Les platges sempre han estat la gallina dels ous d'or del Vendrell i els diferents ajuntaments i han viscut d'esquena. A titol d'explemple : es paguen 12 mesos per la recollida de brossa i els ciutadans l'utilitzen 3 mesos màxim. Si l'ajuntament paga a l'empresa per pes, qui està fent el negoci?.

envia el comentari