PORTADES

Les portades d'avui dimarts, 22 de gener

Aquell poble més amunt de Valls

De petita estiuejava a Figuerola del Camp, un petit poble de l’Alt Camp de poc més de 300 habitants. Quan tornava a Tarragona i em preguntaven on havia passat l’estiu, jo deia el nom del poble. ‘On és això?’. Era la pregunta que tothom em feia. La meva resposta sempre era: ‘al costat d’El Pla de Santa Maria, més amunt de Valls’. Només així ubicaven el poble.

 

És que Figuerola és un poble molt petit i, fins fa un temps, força desconegut. Recordo que el formaven quatre carrers mal asfaltats. També hi havia una hípica. L’escola tenia únicament sis alumnes de cursos diferents. A la casa on estiuejava, no hi havia telèfon i anàvem a casa d’una veïna que tenia una mena de ‘telèfon públic’ des d’on ens deixava trucar per 25 pessetes.

 

En l’actualitat, Figuerola del Camp no ha crescut excessivament en gent, però si que s’ha fet gran en altres àmbits.

 

Aquest 2018 quedarà en la memòria del poble com un gran any. El petit municipi ha fet un exercici d’obrir-se al món.

 

Un exemple el tenim ben recent: a finals de desembre es va coronar la Mare de Déu de l’Esperança, l’única coronació canònica que es va fer l’any 2018 a tot Catalunya. És igual que el pretext sigui religiós: aquest fet, va aplegar gent de tot arreu. Mai havia vist tantes persones juntes pels carrers, ni tant d’orgull de pertànyer a un poble i de conèixer la seva història.

 

Tampoc havia vist mai tants polítics al poble, ni era capaç de recordar quina va ser l’última vegada que un conseller de la Generalitat va visitar el municipi i les Grans Festes de la Coronació de l’Esperança van aconseguir tot això. Van projectar el poble més enllà de les seves fronteres i el van donar a conèixer a través dels mitjans de comunicació i d’altres canals.

 

L’altre exemple és la ruta literària ‘Postals poètiques de Figuerola del Camp’. Sovint critiquem als ajuntaments per la gestió que fan. Aquí hauria de passar el contrari. El consistori ha posat en marxa una passejada pel poble on es poden descobrir els seus racons històrics a través d’una ruta interactiva. La bona feina que s’ha fet ha tingut la seva recompensa i aquesta ruta ha guanyat el premi Jordi Cartanyà de la Diputació de Tarragona.

 

Quan ho vaig veure em costava de creure. Aquell petit poble, silenciós i apartat obtenia un reconeixement tan important com aquest. Em va venir al cap aquella campanya de ‘Teruel existe’. Doncs Figuerola del Camp ha fet una cosa semblant: s’ha situat en el mapa.  

 

Figuerola ha canviat molt des que jo hi estiuejava. L’escola acull ara més de 30 alumnes, els carrers estan asfaltats, hi ha diversos museus i una conegudíssima fàbrica de salses que dona feina a gent del poble... També és el punt de trobada de ciclistes i excursionistes que descobreixen l’entorn de la zona i s’aturen al poble a menjar alguna cosa al cafè de la cooperativa on, la Montse i l’Albert, els cafeters, preparen els millors àpats.

 

Amb el creixement social d'aquests anys i ara, amb la promoció que ha aconseguit aquest darrer 2018, Figuerola ha deixat de ser aquell poble que es troba ‘al costat d’El Pla de Santa Maria, més amunt de Valls’ i ha enfortit el seu nom propi.