ÚLTIMA HORA

Presó sense fiança per a l'home acusat d'agredir i fer caure pel balcó la seva dona a Bonavista

ATENCIÓ

Ferit lleu en un aparatós accident entre dos cotxes a la C-12, a Tortosa

ALERTA

Els Mossos alerten d’una nova estafa relacionada amb l’Agència Tributària

No ens toqueu el cul

Un cul en un concert de rock-and-roll és el mínim que es pot demanar. Urbà o rural, d’aquí o d’allà, el llegat de Little Richard, Bill Halley o Chuck Berry beu de la llibertat i la transgressió, l’experimentació i la recerca i, en definitiva, d’aquell «fes el que et doni la gana». Grenyuts i pelats, satànics o de ‘traju’, el rock, la cultura i la música connecten profundament amb l’emotiva essència de l’ésser. Com bé diria el Diego, fent un símil musical, «la guitarra no se mancha», i haver de llegir segons quines coses, de segons qui, fa caure collons i vagines per terra.

 

Un cul és un cul. Pla, petit, rodó o esborronat, tan simple, inherent i natural com uns ulls marrons, dos pits o un penis. Pensava que això, tots plegats, ho teníem superat, però desperto atònit i envoltat d’un tuf a decència rància, hipocresia i falsa moral, pregonada per quatre nostàlgics amplificats que ressonen des d’una caverna pretèrita que mai s’ha arribat a tancar.

 

Amb el seu dit pur i cristià, reconqueridor i castís, assenyalen i exigeixen, escudats per ves a saber qui, enardits per un sistema mediàtic desfermat i patètic, que ens engola i ens atia amb propòsits i propostes intolerables, irresponsables i de mal gust. Exhibicionisme no és un cul, o l’striptease despreocupat d’un espectacle de rock, la veritable exhibició són els grans disbarats que se senten, que retrunyen i ens bombardegen amb la tebiesa i connivència de tots.

 

Vuitanta segons de cul, de gresca i rock-and-roll escandalitzen uns senyors que ara, des dels micròfons i el bullici digital, posen en dubte una violència masclista endèmica i mil·lenària, que mata, viola, assetja i maltracta. Vuitanta segons de cul ens aboquen a debats estèrils i excedits, a discussions sobre llibertats assolides i drets conquerits, vessant temps, minuts i memòria en pro d’un mercantilisme informatiu mentider i espectacular.

 

Que no ens enganyin, que no ens enredin. Un cul és un cul, noble i esplendorós. Un cul fa riure iaies i infants badocs, entre revetlles i creadors, música, cultura i dosis d’amor. Un cul resisteix caigudes, empentes i els cops d’aquells qui volen sotmetre, expulsar i atemorir amb el seu pretès extremisme, fill de la ignorància, el dogma i l’odi racial. Ignorem-los, combatem-los amb educació i esperit crític, alegria i una mica d’esperança. Un cul és un cul o, qui sap, potser al final és el simple plec d’un colze. Innat i sorollós, tendre i remitent, ens agermana, ens equipara i ens allibera davant la demagògia, la injustícia i la por. Deixeu-nos estar. No ens toqueu el rock, no ens toqueu el cul.